“Ceci ne pas une pipe“, va escriure l’artista surrealista belga René Magritte sota una pipa de les que encara fuma algú al famós quadre titulat La traïció de les imatges. Arthur Caravan, la banda d’Alcoi, va decidir obrir el seu quart disc, Major Propòsit (Música de Telers), amb una cançó titulada igual i que ens diu: “Posa el teu cos per davant del discurs / No hi ha passat com tampoc hi ha futur que canta”.
Així és Arthur Caravan: com Magritte amb la pintura, pren el compromís de cercar les incògnites que només pot acariciar l’expressió artística. Tant és així que passa de “La gran guerra”, una cançó explosiva de crítica social nihilista, a “L’imperi de les llums”, de traç lleuger i amor surrealista.
Coproduït amb el camaleònic Mau Boada, el disc fa créixer el so de la banda respectant una hegemonia pop que bascula de la llum a la foscor i trobant escletxes tant pel múscul rocker com pels motius folk. Mentrestant, gaudeix perdent-se en paisatges psicodèlics a “El més enllà”, en viatges onírics a “Le may du pays” o en el pèndol energètic, cas d’“Entreacte”. L’àlbum s’acompanya d’un llibret amb il·lustracions d’Àngela Tarrazó inspirades en alguns dels diagrames tàntrics del Rajasthan –regió de l’Índia– que reforcen la seva voluntat enigmàtica, i conté “Democràcia”, un poema de Rimbaud amb el qual tanca el cercle de transmissió cultural.
Reconeguts amb tres guardons a la XI Nit dels Premis Ovidi, Arthur Caravan continua desplegant motius per ser considerada una proposta realment independent, en què els impulsos creatius no són dictats per modes ni per mercats. Per tot això, Major Propòsit és una visita imperdible, com qui va a veure una exposició de quadres sense emmarcar a l’aire lliure.
CD
Major Propòsit
Arthur Caravan
Segell: Música de Telers, 2016
Enllaç: https://horadejoglar.com
