A primera hora del matí, l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté, ha denunciat amenaces de la delegació del govern espanyol contra funcionaris. Més tard, ha transcendit una denúncia contra Anna Gabriel, de la CUP, i el rector de la Universitat de València per l’acte que es va celebrar ahir sobre l’1-O. Seguidament, la fiscalia s’ha querellat contra la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, i de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, i contra els membres de la Sindicatura Electoral. I també la fiscalia ha demanat al jutge que ordeni a totes les alcaldies catalanes retirar els cartells a favor de votar. Com a protesta per la repressió que ha desplegat l’Estat espanyol i en defensa de les urnes, avui a les nou de la nit s’ha convocat una cassolada per les xarxes socials, sota el lema #FinslaCassola.
Si no es prohibeix a darrera hora, mentre des dels barris es fan sonar les cassoles, s’estarà celebrant el primer acte unitari a favor del sí, al pavelló Tarraco Arena de Tarragona, un espai propietat de la Diputació.
Com a protesta per la repressió i en defensa de les urnes per a l’1 d’octubre, s’ha convocat una cassolada per les xarxes socials, sota el lema #FinslaCassola
Després del tancament ahir del web del referèndum -i l’obertura de rèpliques al moment-, el que s’ha ordenat tancar aquesta tarda, per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, és la pàgina de garanties.cat. Així mateix, el TSJC ha requerit la llista de mitjans de comunicació que han publicat l’anunci de la campanya institucional de l’1-O.
Ahir, arran de la citació judicial de 712 alcaldes i alcaldesses i la irrupció de la Guàrdia Civil a l’empresa CDMon per tancar el web del referèndum, ja es va convocar una cassolada amb poca antel·lació. Aquest vespre, després de tots els episodis repressius que s’han produït durant el dia d’avui, es preveu un major seguiment.
Una història de cassolades
Fer sonar les cassoles és un mètode de protesta popular antic. De fet, és el 1996 quan a l’Argentina es va dur a terme una multitudinària cassolada per protestar per la política econòmica i social del govern de Carlos Saúl Menem. Les més sonades es van produir durant el mes de desembre de 2001, sota el lema «Que se vayan todos!», que va acabar amb l’anomenat «corralito», la restricció de la lliure disposició de diner en efectiu dels bancs.
El 2003 van esclatar les cassolades contra la guerra d’Iraq arreu de l’Estat espanyol. A Catalunya van ser convocades per la plataforma Aturem la Guerra
A casa nostra, les cassoles s’han fet sentir en moltes ocasions, però hi ha tres moments en què han estat especialment massives. El 2003 van esclatar les cassolades contra la guerra arreu de l’Estat espanyol. A Catalunya van ser convocades per la plataforma Aturem la Guerra, amb més 250 organitzacions, entitats, partits i sindicats que s’oposaven a la invasió d’Iraq. Un any més tard, van tornar a sonar, arran dels atemptats a quatre trens de rodalies de Madrid. Amb el lema «Les vostres guerres, els nostres morts. Volem saber», dos dies més tard de l’atac i un abans de les eleccions espanyoles, la ciutadania es dirigia al Govern del Partit Popular, que estava informant sobre una línia d’investigació falsa que apuntava a ETA com autora dels atemptats.
Un altre moment en què cassoles, coberts, claus i estris de cuina van tornar a sonar intensament va ser durant les protestes del moviment 15-M arreu de l’Estat espanyol. Des de casa, però també dempeus a les places, una ciutadania indignada va fer ressonar el metall.
