Aquest matí la campanya “Societat Civil Catalana apunta, la fiscalia dispara” ha convocat una roda de premsa en què els quatre joves acusats han explicat els dos casos judicials en els quals s’han vist immersos per les denúncies de Societat Civil Catalana. En el primer d’ells, tres estudiants han estat imputats pels fets del 19 d’abril de 2016 per, suposadament, haver agafat la bandera espanyola de la paradeta informativa que les joventuts de SCC havia instal·lat a la Plaça Cívica per posteriorment, estripar-la. Un fet pel qual se’ls acusa d’un delicte d’ultratge a la bandera i per un delicte de coaccions als membres de JSCC que hi havia a la carpa, amb agreujant de discriminació i odi. En el segon cas, l’estudiant Arnau Pagès ha estat acusat de furtar una bandera espanyola d’una paradeta informativa de JSCC situada a la Plaça Cívica.
En acabar-se la fase d’instrucció del cas la setmana passada, els tres estudiants van saber que els demanen 3 anys i 5 mesos de presó i 3.000 euros de fiança a cadascú, i un total de 31.000 euros de multa per delictes d’ultratge a la bandera i coaccions amb agreujant de delicte d’odi. Dani Tubau, un dels encausats, ha qüestionat la convivència dins el sistema judicial entre la fiscalia, l’organització política i els jutjats, “ja que ens trobem amb un auto del fiscal, un del jutge d’instrucció i un de Societat Civil Catalana completament idèntics, demanant el mateix -a excepció que fiscalia ens demana 2.000 euros d’indemnització per cada membre de la paradeta, i Societat Civil Catalana 3.000- i descrivint-nos de la mateixa manera”.
“Ens trobem amb un auto del fiscal, un del jutge d’instrucció i un de Societat Civil Catalana completament idèntics, demanant el mateix i descrivint-nos de la mateixa manera”, diu un dels encausats
Els estudiants han denunciat “una connivència total i passiva de la UAB, i la seva persecució política”, demostrada, segons ells, en el moment en què són identificats amb noms i cognoms, DNI i el sindicat del qual formen part. Segons expliquen, a l’auto del jutge consten com a militants del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), “quan això, òbviament, ni consta ni hauria de constar en cap paper, i menys si aquest paper jugués a determinar que aquest és un delicte d’odi”.
Miguel Ángel Aguilar, el fiscal del cas, especialitzat en perseguir delictes d’odi i discriminació -una figura penal creada per combatre els atacs de l’extrema dreta motivats per raons de raça, ideologia i condició- ha sigut valorat pels acusats com “un fiscal conegut per l’aferrissament contra l’antifeixisme, per la seva manera preocupant de vincular feixisme i antifeixisme, i el fiscal que ha demanat dures penes de presó per companyes antifeixistes. Un fiscal que té un paper nefast en la condemna del feixisme, i un paper preocupant a l’hora de denunciar antifeixistes”.
“Tot això es remunta a un context al qual vam assistir amb preocupació: la incorporació del col·lectiu de Joves de Societat Civil Catalana” explica Pagès, l’estudiant implicat en el segon cas judicialitzat. “És un col·lectiu que manté molts vincles amb l’extrema dreta més rància de l’estat espanyol, però que se’ns presenta des d’una cara amable, reivindicant valors democràtics i de convivència que dificulta la identificació d’aquest col·lectiu com a filofeixista”.
Els estudiants denuncien “una connivència total i passiva de la UAB, i la seva persecució política”, demostrada en el moment en què són identificats amb noms i cognoms, DNI i el sindicat del qual formen part
Arnau Pagès explica que arran totes les protestes i mostres de rebuig dels estudiants hi va haver conflictes, “perquè nosaltres entenem que amb el feixisme no s’hi ha de discutir, ni de dialogar sinó que se l’ha de combatre”.Com a resultat d’aquests, Societat Civil Catalana ha decidit personar-se com a acusació i denunciar a estudiants universitaris. El primer dels judicis va ser la setmana passada. A l’Arnau se l’havia de jutjar el 31 de maig per delicte lleu de furt, però van suspendre judici per tornar al procés de diligències prèvies per intentar encausar-li a ell els mateixos delictes que als altres tres estudiants a través d’un augment de la demanda de pena.
Els encausats han aprofitat la roda de premsa per remarcar, fer efectiu i donar un missatge clar a la UAB: “no es pot seguir mantenint un col·lectiu com Joves de Societat Civil Catalana a l’Autònoma, no només pels seus vincles amb el feixisme, sinó pel fet que han denunciat directament a estudiants, personant-se com a causa, fent de testimonis i demanant 3.000 euros d’indemnització per cadascun quan consta en la instrucció que no hi va haver ni insults, ni agressions ni amenaces”, fent pal·lès així la gravetat del cas donat que són els mateixos estudiants de la universitat, i fins i tot professorat -membres de Societat Civil Catalana- qui ha denunciat les seves companyes de classe.
La campanya anomenada “UAB lliure de feixisme” ja compta amb unes dues mil firmes d’estudiants i treballadores, i més de vint col·lectius de la universitat adherits
Bernat Cantó, un dels acusats, ha conclòs la roda de premsa dient que “no volem el feixisme a la universitat, que el seu victimisme transformat en denúncies cap a estudiants no ens expulsarà de la universitat -perquè ens volen expulsar de la universitat tres anys a part de tancar-nos a la presó-, i seguirem fins a la victòria, que els farem fora” entre aplaudiments i mostres de suports de les companyes de la universitat allí presents.
Arran la presència d’aquest col·lectiu al campus es va iniciar una campanya des de la Plataforma Antifeixista de la UAB per “desacreditar, boicotejar i desemmascarar els vincles de la Universitat amb l’extrema dreta”. La campanya, anomenada “UAB lliure de feixisme” ja compta amb unes dues mil firmes d’estudiants i treballadores, i més de vint col·lectius de la universitat adherits.
