¿Qué pasaría si rompemos
las fronteras y avanzamos
y avanzamos y avanzamos
y avanzamos?
Mario Benedetti
Any 2008: 12.836 denúncies per violència de gènere a Catalunya. Any de la promulgació de la llei catalana contra les violències masclistes. Fi de la fal·làcia del creixement sostingut, s’obre pas el desert dels somnis trencats. Obama és elegit president, el sistema bancari americà es desploma i tot el món conegut està a punt d’enderrocar-se; s’inicia la fi d’un cicle. Katy Perry ocupa el primer lloc de les llistes musicals amb I Kissed a girl.
Any 2017: 22.952 denúncies per violència de gènere a Catalunya.
Any 2018. La factura i la fractura social de la crisi han estat devastadores, danys asimètrics que constaten la mort de l’estat del benestar: som més pobres i la bretxa de la desigualtat ha crescut; el 15-M amb la seva demanda de democràcia real ha arribat per quedar-se; Trump governa als Estats Units; #Metoo ha estat un catalitzador, una catarsi col·lectiva per trencar silencis, però les dones seguim lliurant les batalles més enllà de la campanya com ha demostrat la mobilització massiva del 8 de Març; una generació de dones s’ha despertat i el feminisme ja no és una paraula maleïda, el camp de batalla és infinit però el món ha canviat després de la gran recessió i el temps del supremacisme masculí s’està acabant, les dones rebutgem l’estatut d’esclavatge; la normalització i visibilització del col·lectiu transsexual és l’inici de la revolució de la diversitat: empoderades, visibles i amb drets.
El pacte del Tinell de novembre de 2003 va obrir el camí a un govern d’esquerres i feminista. Per primer cop a Catalunya, el feminisme arribà al poder polític i les primeres actuacions governamentals van fer palès el compromís institucional per lluitar contra les violències masclistes, amb un abordatge integral i transversal i dotació de recursos.
El compromís va cristal·litzar en la llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, una llei pionera i progressista, basada en les aportacions de les dones que havien patit violències, en l’experiència dels grups de dones que treballaven contra les violències i en les pràctiques feministes en defensa dels drets de les dones. La transformació de les polítiques públiques es va fer més evident en un terreny erm de recursos i de polítiques d’igualtat, que només els ajuntaments suplien amb voluntat i responsabilitat pública, desplegant mesures i espais d’informació, atenció i suport a dones.
La transformació de les polítiques públiques es va fer més evident en un terreny erm de recursos i de polítiques d’igualtat, que només els ajuntaments suplien amb voluntat i responsabilitat pública
La llei catalana aposta per la prevenció i la detecció, per l’atenció a les dones en situació de violència, per un model garantista de drets i de proximitat, pel dret de reparació de tots els danys causats per la violència, per la immediatesa de la resposta, per l’actuació pública sense denúncia prèvia, per la tipificació i concreció de les diferents formes de violència i els diversos àmbits en què es produeixen, incloent-hi la violència econòmica com una forma de violència, per primer cop a l’estat espanyol.
Sabíem que el títol era ambiciós i que una llei contra les violències no erradicaria les violències ni disminuiria el nombre de denúncies, però volíem un nou marc legal, una bona llei.
A tocar dels deu anys, és un bon moment per fer-ne un balanç, per preguntar-se quins eren els objectius de la llei, quin ha estat el seu impacte i quins canvis socials ha provocat. Les lleis busquen espais per declarar principis però la qüestió és si les normes poden reflectir les aspiracions de les dones, traduir les expectatives en realitats que millorin la seva situació.
Les lleis busquen espais per declarar principis però la qüestió és si les normes poden reflectir les aspiracions de les dones, traduir les expectatives en realitats
Per la nostra part, valorem positivament les eines construïdes per la llei, tenint en compte les dificultats per avaluar l’eficàcia d’una norma, perquè, com mesurem la utilitat d’una llei contra les violències masclistes? Per la violència que identifica i treu a la llum? Perquè les dones tenen menys costos psicològics? Perquè s’ha aconseguit canviar la mentalitat social? Perquè hem desmantellat el sistema patriarcal? Obrim la pregunta pel debat, per les propostes de millora que cal fer en un moment històric sensiblement diferent del de 2008. Les xifres de la violència no donen treva i com estableix l’exposició de motius de la Llei 5/2008, la llei no és un punt final, sinó un punt de partida. El final està per escriure.
De moment, els canvis apunten a treballar i millorar els conceptes d’assetjament i de violències sexuals, amb la introducció de la possibilitat de retirar el consentiment en qualsevol moment de la relació, a contemplar la transsexualitat i els estats intergèneres de les persones que se sentin dones i a incloure el que no va ser possible incorporar l’any 2008: la conceptualització de la violència institucional com una forma de violència, i la creació de la figura de defensora o d’adjunta la Sindicatura de Greuges com a garant dels drets de les dones a una vida lliure de violències.
L’article forma part de la col·laboració mensual de Dones Juristes
