Amb l’eslògan “Creant un futur millor”, el Barcelona Mobile World Congress ha sigut capaç de captar i monopolitzar l’atenció de mitjans internacionals i locals. Dues conferències paral·leles que s’han organitzat aquesta setmana a Barcelona posen en dubte que aquesta ambició de “crear un futur millor” sigui tan genuïna: el Mobile Social Congress i el Congrés de Sobirania Tecnològica. Per tercer any consecutiu, debaten sobre els impactes socials i ambientals de la indústria electrònica, i proposen alternatives al control de tecnologies i dades en mans de poques empreses.
El Mobile Social Congress, que es va celebrar els dies 27 i 28 de febrer i està organitzat per Setem, és un espai de trobada i de reflexió ciutadana sobre els greus impactes socials i ambientals, majoritàriament silenciats al Mobile World Congress: la indústria de mineria per obtenir els materials bàsics, el creixent volum de residus electrònics i la utilització de productes químics tòxics en l’elaboració dels parells.
El Mobile Social Congress, que es va celebrar els dies 27 i 28 de febrer, és un espai de trobada i de reflexió ciutadana sobre els greus impactes socials i ambientals, majoritàriament silenciats
La indústria electrònica, un dels sectors més importants de l’economia mundial, està dominada per molt poques empreses, responsables de greus vulneracions de drets laborals i normes de seguretat a les fàbriques on subcontracten la producció, així com a les mines d’on s’extreuen les matèries primeres, que tenen a més un fort impacte sobre les comunitats locals. A través del testimoni de resistència de dues defensores de les seves comunitats a Bolívia i Equador, Margarita Aquino i Gloria Chicaiza, es va parlar sobre els impactes en els drets de les dones i els drets ambientals a les comunitats afectades d’Amèrica Llatina. També es va profunditzar en el rol de la societat civil en el context de guerra pels recursos naturals al Congo.
A més, la indústria de l’electrònica genera un creixent volum de residus com a resultat de l’obsolescència programada, la tecnologia a comptagotes i la irresponsabilitat empresarial en relació al reciclatge i la reparació. Existeixen, però, respostes per reciclar i per la reutilització dels productes electrònics des de l’economia social i solidària local. Durant la Restart Party, un equip de reparadores i reparadors va ajudar les participants a allargar la vida dels dispositius electrònics espatllats. “El model de consum d’un sol ús no ens porta enlloc”, va afirmar David Franquesa, de la iniciativa eReuse.org. “És important que generem alternatives per allargar la vida dels productes electrònics i que acabem amb els circuits de reciclatge il·legal. Només el 20% dels mòbils es recicla adequadament”.
Un aspecte poc conegut de la producció d’electrònica, és la utilització de productes químics molt tòxics, que tenen greus impactes en la salut de les persones treballadores. El consorci universitari escocès APUC va presentar el seu treball conjunt amb Electronics Watch per incidir positivament en les condicions de treball a les fàbriques a través de la contractació pública. “Que alguns químics a la indústria electrònica siguin legals no vol dir que siguin segurs. S’ha demostrat que provoquen avortaments i malformacions de naixement”, assegura Amanda Hawes, advocada de la International Campaign for Responsible Technology.
Un nou enfocament d’aquest any va ser la mirada feminista. La majoria de taules rodones van estar centrades en el paper de les dones en diversos àmbits de la indústria tecnològica i en l’ús i transformació de les eines tecnològiques i en la construcció de sobirania tecnològica amb perspectiva de gènere. “Les dones fem servir la tecnologia constantment, i hem d’aconseguir apoderar-nos i sentir-nos còmodes en espais tecnològics. Cal trencar l’escletxa de gènere en aquest àmbit”, afirma Núria Alonso, membre de Colectic.
Passes cap a la sobirania tecnològica
El tercer Congrés de Sobirania Tecnològica, que organitza el Grup Promotor per la Sobirania Tecnològica el dissabte 3 de març, posa l’èmfasi en el fet que siguin les mateixes usuàries qui decideixin sobre les tecnologies i que controlin les seves dades. El programa és molt divers i no orientat exclusivament a persones del món tecnològic. Hi haurà tant conferències com tallers participatius, sempre amb la perspectiva de reapropiar-se de la vida quotidiana en l’era tecnològica, creant garanties perquè les tecnologies siguin transparents i descentralitzades i que permetin la gestió per part de les usuàries.
Es presentarà per exemple la iniciativa CommonsCloud com a alternativa a la dependència massiva de les grans plataformes privades com Google, Amazon, Facebook, Apple o Microsoft. El projecte és una plataforma col·laborativa en línia, semblant a les plataformes de software privatiu com Google Drive, però que és respectuosa amb la privacitat i no comercialitza les dades de les usuàries.
CommonsCloud és una plataforma col·laborativa en línia, semblant a les plataformes de software privatiu com Google Drive, però que és respectuosa amb la privacitat i no comercialitza les dades de les usuàries
La plataforma Katuma, que vol facilitar el consum agroecològic de proximitat, és una altra mostra de les tecnologies que poden tenir un impacte positiu en les nostres vides i del fet que és possible integrar les noves tecnologies amb el cooperativisme. La plataforma permet que productors, consumidors finals, grups de consum i distribuïdores organitzen de manera transparent, participativa i sense ànim de lucre la seva alimentació. Tracten el menjar com un bé comú i no com una mercaderia. La Comissió Procomuns de la XES parlarà més en general de la importància de transversalitzar les pràctiques de l’economia solidària pel que respecta a la governança i la gestió de les plataformes digitals.
L’estat actual de la intel·ligència artificial és un altre tema important: quin és el potencial d’aquesta tecnologia? Com es poden identificar les claus pel control de la sobirania d’aquest mitjà tecnològic? I quan es tracti de les monedes criptogràfiques: poden tenir una utilitat més enllà de la pura especulació. S’està avançant en la direcció promesa? Serem capaces de fer servir aquest sistema revolucionari pel bé comú o estem davant una deriva orweliana?
La filòsofa Marina Garcés posarà el punt final al congrés amb una conferència sobre l’anomenada Quarta Revolució Industrial. Ens hem de preparar per a una revolució? Què pot voler dir preparar-se per a una revolució? Vol dir que no l’estem fent nosaltres? I si no l’estem fent, qui la fa?
L’evolució de les tecnologies informàtiques està acompanyada d’una constant pèrdua de sobirania i SobTec és segurament un congrés per pensar en estratègies i eines per invertir aquesta tendència.
