Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

La comunitat educativa crida a boicotejar de nou les proves d’avaluació de primària

Ofrena floral davant el Departament d'Ensenyament, en un acte contra l'aplicació de la LOMCE / Sergi Pujolar

La campanya contra les proves d’avaluació diagnòstica d’educació primària d’enguany es troba a la seva recta final. El dia 5 de març començarà el període de dues setmanes establert per la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa -LOMQE; en castellà LOMCE, i més coneguda com a Llei Wert-, perquè totes aquelles escoles d’educació primària que ho vulguin encarin unes proves estandarditzades per als cursos de tercer i sisè de primària. Les proves pretenen fer un sondeig del nivell educatiu resultant dels diferents centres, sempre confidencials i d’ús intern del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. L’objectiu seria poder assignar recursos concrets a les escoles que més ho necessitin, per assegurar una qualitat educativa uniforme a totes les escoles. Aquest, si més no, és el plantejament amb el qual es defensen des de l’administració pública.

Tanmateix, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), una plataforma de sindicats, organitzacions i entitats educatives de Catalunya -que integra, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC), la USTEC-STEs, la CGT, CCOO, la UGT i el SEPC, entre d’altres-, denuncia que les altrament anomenades revàlides de la Llei Wert són un instrument generador de segregació i una excusa per desmantellar l’escola pública i apostar per un model electivista que propicia els centres concertats. Denuncien que les proves “són un instrument fonamental per consolidar sistemes educatius basats en la competició perquè permeten classificar les escoles i establir rànquings entre elles,” incentivant una “lògica empresarial” dins els centres educatius.

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) denuncia que les anomenades revàlides de la Llei Wert són un instrument generador de segregació i una excusa per desmantellar l’escola pública i apostar per un model electivista que propicia els centres concertats

A més, des de l’administració es premien els plans educatius que destinen més recursos a la preparació de l’alumnat per a la superació d’aquestes proves, i estigmatitzen els centres amb pitjors resultats o, fins i tot, amb plans educatius diferents, empitjorant-ne la demanda de places. A més del fet de fer-les, la comunitat educativa denuncia la configuració de les proves, que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, a través dels diferents Serveis Territorials d’Ensenyament i el Consorci d’Educació de Barcelona, està normalitzant com si la seva implementació fos obligatòria, quan legalment no és així.

Per quart any consecutiu, el MUCE, juntament amb la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI) i l’Assemblea Groga criden tots els centres educatius i les famílies a boicotejar les proves d’avaluació diagnòstica. La FaPaC, segons un comunicat llançat el dia 14 de febrer de 2018, encoratja les famílies a fer objecció de consciència no portant els infants a l’escola. En coordinació amb diferents AMPAs (Associació de Mares i Pares d’Alumnes) i centres educatius, preveuen una àmplia mobilització, que superi les 1.400 famílies de l’any passat.

 

Aplicació de la Llei Wert

Un dels eixos de la campanya és la denúncia de la institucionalització il·legítima de les revàlides que promou el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, malgrat que legalment no siguin obligatòries. La part de la LOMQE que establia l’obligatorietat de les revàlides es va aconseguir paralitzar, després d’una forta pressió al Congrés dels Diputats espanyol, a través del Reial Decret-Llei 5/2016 de mesures urgents per l’ampliació del calendari d’implementació de la llei. És per això que la campanya contra les proves d’avaluació diagnòstica denuncia el caràcter “confús i contradictori” amb el qual ha actuat el Govern de la Generalitat per tal de justificar la normalització de les revàlides i, fins i tot, l’acusen d’haver “mentit obertament amb l’objectiu d’imposar aquest sistema.”

Tota la propaganda que realitza el Departament d’Ensenyament de la Generalitat presenta les revàlides com un procediment necessari sense alternativa. Fins al dia 27 de febrer encara es podia llegir al web del Departament que, segons l’article 100 de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), les proves constitueixen “un dret i un deure dels alumnes” i informava explícitament del “caràcter censal” de les proves, tot i que la LOMQE actual recull que només poden tenir caràcter mostral.

Fins al dia 27 de febrer encara es podia llegir al web del Departament que, segons l’article 100 de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), les proves constitueixen “un dret i un deure dels alumnes” i informava explícitament del “caràcter censal” de les proves

Un dels èxits de la campanya ha estat aconseguir que s’eliminessin aquests missatges, ja que ni l’article 100 de la LEC ni la Resolució de 22 de juny de 2017, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2017-2018, estableixen ni poden establir l’obligatorietat d’unes proves externes estandarditzades per a l’alumnat dels diferents centres educatius, ni de primària ni de secundària. Així i tot, la institucionalització de les proves a Catalunya genera la inèrcia a dur-les a terme de forma automàtica, tant per part de les famílies com dels centres educatius, que, segons afirma la FaPaC, en moltes ocasions, opten per no contradir el Departament d’Ensenyament per evitar represàlies de cap tipus.

Les proves externes estandarditzades van en contra de “l’esperit de l’educació inclusiva,” sentencia la FaPaC. I és que, mitjançant aquestes revàlides de caràcter “censal” (almenys de facto), s’estableix una borsa d’escoles jerarquitzades segons els resultats acadèmics, fet que segrega i estigmatitza les escoles amb menys recursos i premia les escoles que en tenen més. O, en un altre pla, provoca una segregació interna de l’alumnat en diferents itineraris de forma prematura, deixant de garantir la igualtat d’oportunitats, per tal de complir els objectius que obliga una millor posició al rànquing d’escoles.

Acció contra les proves de tercer de primària l’abril de 2016 a la plaça major de l’Hospitalet de Llobregat |Sergi Rugrand

 

Les entitats portaveus de la campanya exigeixen al Govern i al Departament d’Ensenyament “un projecte global d’avaluació educativa realitzat des d’un enfocament veritablement pedagògic i inclusiu.” Aposten per un tipus d’avaluacions que busquin detectar mancances i assignar els recursos a partir “d’estudis interns, contextualitzats i adaptats a la realitat socioeconòmica de cada centre públic; a les dinàmiques, la trajectòria i les necessitats de cada claustre; i a les realitats de partida i els processos d’aprenentatge de cada infant.”
La filtració dels resultats confidencials

El diari El País, el passat 8 de febrer, va publicar l’article “Los malos resultados académicos se ceban con los barrios pobres”, en què es fa ressò del resultat de les proves d’avaluació diagnòstica de l’any 2017 -citant directament dades oficials del Consorci d’Educació de Barcelona. El text pressuposa clarament una relació directa, “salvo excepciones,” entre el nivell de competències bàsiques a les proves de sisè de primària i el nombre d’alumnat amb ajudes socials, el grau de complexitat dels centres o, fins i tot, el barri on s’ubica el centre educatiu. Però, per exemple, omet esmentar si les ajudes han tingut un impacte positiu en l’educació dels alumnes amb una situació socioeconòmica desafavorida.

Les entitats consideren que la filtració a ‘El País’ és “molt preocupant”, ja que pot crear una imatge distorsionada de la qualitat educativa de les escoles públiques

Alhora, s’hi adjunta un cercador on apareixen els resultats de les revàlides de 160 escoles d’educació primària públiques de Barcelona. Les entitats consideren que la filtració és “molt preocupant”, ja que pot crear una imatge distorsionada de la qualitat educativa de les escoles públiques, sobretot per part de les famílies que busquen preinscriure per primer cop els infants, alimentant la idea que hi ha escoles de primera i escoles de segona. Fins i tot la LOMQE assegura que els resultats de les revàlides no es poden fer públics.

El Consorci d’Educació de Barcelona ha detallat que es tracta d’una filtració de dades que provenen d’un document d’ús intern i s’excusa argumentant que no poden considerar-se en cap cas dades oficials. Un dels casos que ho exemplifiquen és que algunes de les escoles que apareixen classificades “amb nivell baix” són escoles que, tradicionalment, han fet insubmissió a les proves.

La FaPaC assenyala que si no s’haguessin utilitzat les proves externes per classificar les escoles no s’hauria produït aquesta filtració i lamenta que “aquest ús de les proves i el consegüent filtre a la premsa ha estat un pas enrere en la campanya de comunicació del Consorci basada en els principis d’equivalència i cooperació del sistema educatiu, per sobre de les diferències entre centres.”

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;