Cada vegada que Fàtima B. arriba al portal de casa seva, al carrer de la Cera, ha de demanar pas als traficants que s’han instal·lat al porxo. “Són un grup de persones que s’aposten allà dia i nit, amb les seves motos, i els has de demanar que et deixin entrar al teu propi pis”, explica indignada. Viu en un pis del Raval des del febrer i diu que el tràfec de persones que compren, venen i, fins i tot, es barallen, es continu. Al seu portal hi ha un porxo cobert i ha demanat diverses vegades que l’Ajuntament de Barcelona hi instal·li un tancat. També ha denunciat la situació de compra-venda i les baralles als Mossos d’Esquadra diverses vegades, però li demanen que identifiqui, amb noms i cognoms, les persones a qui va dirigida la queixa. “Jo no sé qui són i quan aviso la policia arriba una hora més tard, quan la baralla de torn ja s’ha acabat i no hi ha res a fer”, lamenta. Ha denunciat, també, l’aparcament de les motos, però diu que la Guàrdia Urbana la deriva als Mossos i aquests a l’Ajuntament. “Es van passant la pilota d’uns a altres però ningú soluciona res”, conclou.
Ahir a la tarda, prop de 300 veïns i veïnes dels carrers d’en Roig, Riereta, Sant Gil, Picalquers, Vistalegre, Aurora, Ferlandina, Sant Vicenç, Lluna, Joaquim Costa i Robadors es van manifestar contra els narcopisos en una marxa que va anar des de la seu del districte fins a la rambla del Raval. El veïnat s’ha organitzat i des del mes de juny fa cassolades diàries per protestar per la presència de pisos ocupats il·legalment que fan la funció de subministradors i, alguns, d’espai de consum de droga.
Ahir a la tarda, prop de 300 veïns i veïnes del barri es van manifestar contra els narcopisos en una marxa que va anar des de la seu del districte fins a la rambla del Raval
Judith Bové representa la recentment constituïda Acció Raval i el veïnat de Riereta. A la roda de premsa prèvia a la manifestació va voler subratllar la unitat de les afectades: “Avui és el primer dia que caminem junts”. Tothom va donar la raó a José Manuel Carrera, de Guàrdia i Lancaster: “ens sentim expulsats del barri”. Les crítiques es dirigeixen contra la passivitat dels cossos policials, “malgrat que sabem que és el propietari del pis el que ha de denunciar perquè es pugui actuar”, diu Bové, i, sobretot, contra els fons d’inversió i bancs que tenen els pisos. Tal i com va publicar la Directa, un fons voltor i diverses entitats bancàries ostenten la titularitat dels pisos conflictius.
Una seixantena de narcopisos al Raval
Segons dades dels veïnat del carrer d’en Roig, al Raval hi ha 107 pisos buits, dels quals 84 pertanyen a fons d’inversió i 23 a entitats financeres. Una seixantena opera com a narcopisos. Carlos, que no vol aparèixer amb el seu cognom, ha comptat fins a 195 visitants cada 90 minuts al narcopis del número 22 del carrer d’en Roig: “molts són turistes i per això hem arribat a parlar de narcoturisme, especialment de procedència italiana. És un concepte del que es parla a països de l’Amèrica Llatina”. Jamil Ahmed, del número 20 del mateix carrer, destaca que la procedència dels traficants també és estrangera: “hi ha hagut traficants paquistanesos i romanesos. Ocupen el pis durant un temps, marxen o es traslladen i en vénen uns altres. El tràfec de visitants comporta soroll i baralles tot el dia i tota la nit, a banda de la brutícia que hi deixen, perquè aquí dins també consumeixen i, fins i tot, hi fan les seves necessitats. Aquí mateix, a l’escala”.
David Marimon manifesta que ja fa molts mesos que són habituals les portes rebentades, les baralles amb armes o barres de ferro, la brutícia a l’escala i que a altes hores de la nit facin acte de presència ambulàncies per atendre persones que han estat apallissades. Al seu carrer hi operen, entre d’altres, traficants dominicans que li van marcar la porta amb una amenaça, després d’haver-lo vist en un cercavila de protesta. Com altres veïns i veïnes, es queixa de l’acció policial: “truques als Mossos quan hi ha baralles i quan arriben ja ha passat tot, tampoc entren dins els pisos. Una vegada vaig haver de trucar perquè els traficants volien rebentar una paret per comunicar dues finques. Aquell cop, la policia sí que va entrar al pis i em va dir que allà dins també s’hi consumia”.
Fàtima B. sosté que, “d’una manera o altra, els traficants estan protegits, fan les seves activitats amb tranquil·litat i impunitat a la llum del dia”
Fàtima B. no entén per què, ni els cossos policials ni l’administració, no actuen davant la situació d’ocupació i activitats il·legals que estan instal·lades al barri. Sosté que, “d’una manera o altra, els traficants estan protegits, fan les seves activitats amb tranquil·litat i impunitat a la llum del dia. No entenc que es pugui actuar per desallotjar famílies i no en aquests casos”.
Amb una gran sensació d’impotència, Laura de la Cruz explica que “al carrer Robadors som 30 veïns i tenim por d’aparèixer als mitjans perquè els traficants no ens ataquin”. Al seu carrer, la situació és diferent perquè, fins ara, estaven més preocupats per la prostitució, però fa uns mesos que s’han agrupat com a Veïns Illa Robadors i denuncien que mai, fins ara, havien vist persones injectant-se heroïna al carrer durant el dia.
El pla d’actuació de l’Ajuntament
La regidora del districte, Gala Pin, matisa que el consum d’heroïna ha baixat en els darrers anys a tota la ciutat, però “és cert que tenim detectades bosses significatives de consum d’heroïna al Raval”. Des del juliol, l’Ajuntament ha pres la mesura de fer un cens dels pisos buits al barri. Pin destaca que tot plegat forma part d’un “pla estructurat en tres nivells d’actuació”: intervenció en l’espai públic amb accions de dignificació i reforç de la neteja, a carrers com Picalquers, d’en Roig, Vistalegre, Egipcíaques o Riereta, als quals hi afegiran Cardona, Sant Vicenç i Sant Gil; organització d’una auditoria per detectar quins aspectes al barri són susceptibles de millora i, finalment, amb la Regidoria d’Habitatge, localitzar, a través d’un cens, els propietaris dels pisos buits per intentar que denunciïn les ocupacions i contribueixin a mobilitzar l’habitatge. Pin subratlla que “és necessari que hi hagi gent vivint al barri i volem que es posi habitatge a lloguer o que el cedeixin; és el que hem de fer per tractar d’aturar els grups que van ocupant pisos”. Però admet una dificultat: “resulta difícil localitzar els propietaris quan es tracta de fons d’inversió; en alguns casos són estrangers i no és fàcil localitzar-los. N’hem trobat alguns i no es mostren disposats a col·laborar”.
Enguany, ja són 22 les intervencions als narcopisos de Ciutat Vella, 18 al Raval. Tanmateix, la regidora admet que hi ha un problema de tràfic organitzat que competeix a la Generalitat i a l’Estat
A més, afirma que s’han augmentat les dotacions policials perquè puguin investigar cada cas i contactar amb els òrgans judicials de manera més ràpida i efectiva. Aquest any, ja són 22 les intervencions als narcopisos de Ciutat Vella, 18 al Raval. Tanmateix, admet que hi ha un problema de tràfic organitzat que competeix a la Generalitat i a l’Estat i per això estan coordinant reunions conjuntes. Pel que fa a l’àmbit de salut pública, la regidora detalla que estan actuant amb el reforç dels equips que treballen a peu de carrer, amb catorze persones entre setmana i vuit els caps de setmana. L’horari de la sala d’atenció de drogodependències Baluard també s’ha ampliat.
La pressió veïnal
La Patrícia, veïna del Raval, lamenta que si s’ha aconseguit que els Mossos d’Esquadra intervenguessin per clausurar tres narcopisos darrerament, és per les cassolades, que a data d’avui ja en són 70, i la pressió mediàtica que han aconseguit. També creu que és gràcies a la insistència de veïns i veïnes que l’Ajuntament ha netejat les escales dels edificis 20 i 22 del carrer d’en Roig, on s’hi acumulaven xeringues, excrements i ferralla. Defensa la feina que ha fet la Plataforma Veïnat del Raval: “L’Associació de Veïns del Raval no ha actuat mai”, assegura.
L’Associació de Veïns va fer una roda de premsa la setmana passada, però Miguel Nueva defensa que “som nosaltres, els veïns dels carrers, i Acció Raval, que ens estem movent; la resta és oportunisme”. Això és, també, el que pensa del fons MK Premium, que va emetre un comunicat afirmant que contribuïen a fer fora els traficants. David critica que “els fons immobiliaris són els que tenen una actitud permissiva amb aquests pisos de la droga perquè ja els va bé per fer fora els veïns i quedar-se amb finques senceres”. Assenyala que, la drogoadicció, la crisi i l’especulació són els tres problemes que generen el conflicte al barri.
David critica que “els fons immobiliaris són els que tenen una actitud permissiva amb aquests pisos de la droga perquè ja els va bé per fer fora els veïns”
El Carlos ha convertit casa seva en un despatx de premsa des d’on atenen mitjans de comunicació i preparen materials per difondre la seva lluita veïnal. A través de les xarxes socials, sobretot de Twitter, coordinen accions, difonen vídeos amb escenes que capten problemes al voltant dels narcopisos i es posen en contacte amb els mitjans de comunicació. Al Raval no tots els carrers afectats per la venda de droga estan organitzats i alguns encara fan el que poden a través dels canals convencionals, com la Fàtima B: “On visc hi ha gent gran que té por o ja n’està cansada, de tot plegat, així que jo sola em dedico a intentar posar denúncies o a intervenir en els plens municipals. És esgotador”.
