El passat dijous 2 de febrer, Théo i diversos joves de la ciutat perifèrica d’Aulnay-sous-Bois van ser interpel·lats de manera molt violenta per la policia. El suposat control d’identitat va derivar cap a pitjor: “un policia se’m va acostar i em va donar un cop. No vaig intentar fugir: em vaig acostar a un lloc on hi havia càmeres. Els girava l’esquena però podia veure el que feien. Vaig veure com un d’ells agafava la seva porra. Me la va enfonsar al cul voluntàriament. Quan em va fer això, vaig caure sobre la panxa, ja no tenia forces. Em van portar dins el cotxe i em van tornar a pegar: cops de puny, cops de porra a les parts íntimes. Em van escopir a la cara i insultar de negrato, bamboula, putilla…de tot”, explica la víctima a la cadena d’informatius BFMTV.
Les lesions del jove són molt greus. L’informe mèdic constata una fissura del canal anal de deu centímetres de profunditat, que correspon clarament a la introducció d’un objecte
Des de comissaria, Théo és traslladat l’hospital en cadira de rodes i amb la cara desfigurada. Les lesions del jove són molt greus: l’informe mèdic constata una fissura del canal anal de deu centímetres de profunditat que correspon clarament a la introducció d’un objecte. “El meu germà està actualment en un estat crític i els metges no saben dir quines seqüeles tindrà: ens diuen que hem d’esperar un mes o dos… Ens parlen de moltes coses com ara d’incontinència. No podem dir que està bé”, relata la germana de la víctima.
L’endemà, els quatre policies van ser detinguts de manera provisional i traslladats als locals de la Inspecció General de la Policia Nacional (IGPN), organisme que s’encarrega de controlar el conjunt del cos policial francès. Els agents neguen l’acusació: segons ells, la violació s’hauria produït “per accident” i afirmen que els pantalons haurien “relliscat sols”. Tot i que el motiu inicial de la detenció dels agressors fos la “violació col·lectiva”, el passat dijous 9 de febrer, l’IGPN va acceptar la versió “no intencional” del gest del policia, tot lamentant les “conseqüències dramàtiques d’aquest gest”. Malgrat que el jutge d’instrucció va reconsiderar els fets, avaluant que els diferents elements podien correspondre a una violació, l’informe de l’IGPN ha desencadenat un seguit de protestes que encara continuen.
Una allau de violències
En paral·lel a l’informe, les tensions s’han anat fent cada vegada més importants. A Aulnay-sous-Bois, els aldarulls duren des del 3 de febrer. El punt culminant va ser el dilluns passat: els policies van tirotejar amb bales reals –primer cap al cel i després cap a la multitud–, i es van dur a terme 26 detencions provisionals. Ben aviat, fotos de les bales van circular per les xarxes socials, obligant la Prefectura de policia de París a reconèixer que les forces de seguretat havien fet servir foc real, tot i negar que apuntessin cap persona. La notícia va incitar a organitzar l’endemà la primera trobada de suport a París. Des d’aleshores, els aldarulls no han deixat d’estendre’s a diferents punts de la capital francesa i localitats adjacents del departament de la Seine-et-Marne: Clichy-sous-Bois, Sevran, Villepinte, Noisiel, Seine-Saint-Denis… Diversos vehicles i contenidors han estat incendiats i, segons assenyala el blog col·laboratiu Paris-luttes, es calcula que s’han produït més de 150 detencions provisionals.
La Prefectura de París va legitimar la violència de les càrregues davant del Tribunal assenyalant que la policia hauria intervingut per “socórrer una nena”, però hores després ho desmentia
A títol individual, algunes persones van convocar una trobada el passat dissabte 11 de febrer davant del Tribunal de Bobigny, on s’estan fent la majoria de les audiències de les encausades, per denunciar el cas i les violències policials. L’acte va reunir entre 3.000 i 5.000 persones vingudes d’arreu de l’Estat francès i tot i el caràcter pacífic de la convocatòria, la policia va començar a gasejar i va carregar contra les participants. La gent es va dispersar i la violència es va intensificar: la policia va disparar amb pilotes de goma i granades de fum i dos cotxes van cremar. Unes hores després, la Prefectura de París va legitimar la violència de les càrregues assenyalant que la policia hauria intervingut per “socórrer una nena que estava en un dels cotxes incendiats”. La versió ha estat finalment desmentida per la mateixa Prefectura al seu Twitter.
Davant la magnitud dels esdeveniments, el mateix Théo ha condemnat els fets des de l’hospital on està ingressat: “tinc un missatge per a la meva ciutat. He sentit tot el que està passant en aquest moment i…nois, m’agradaria tornar a trobar la meva estimada ciutat tal com l’he deixada, així que siusplau nois, pareu la guerra. Estiguem units, tinc confiança en la justícia: nois, pareu la guerra”, ha declarat a Le Parisien TV. La mateixa cadena ha entrevistat la germana de la víctima, que s’ha posicionat en la mateixa línia: “volem que les coses es desenvolupin pausadament. Nosaltres el que volem és que la justícia aporti respostes. Demanem a tots els que han creat aquests incidents ser pacients i esperar”.
L’affaire Théo: un cas d’Estat
Sota el lema #JusticePourTheo, etiqueta que s’ha fet viral a les xarxes, moviments de suport s’han estès arreu de l’Estat francès. Centenars de persones s’han mobilitzat de manera pacífica en ciutats com Rennes, Lille, Nantes o Toulouse, i de manera menys multitudinària en nombroses localitats franceses. Per altra banda, celebritats com ara els actors Omar Sy i Vincent Cassel han denunciat els fets, posicionant-se a favor del jove. Fa dies que el cas està present a tots els sectors de l’opinió pública francesa, motiu pel qual el mateix François Hollande va anar a visitar Théo a l’hospital, on va insistir sobre el seu “comportament exemplar, digne i responsable després del que ha passat”.
El que més polèmica ha generat ha sigut la piulada del responsable de comunicació de Le Pen: “mentre una [Le Pen] visita als guardaespatlles de la nació, l’altre [Hollande] va a visitar l’escòria”
Amb les eleccions presidencials cada vegada més a prop, els principals candidats s’han hagut de posicionar. La majoria han adoptat la mateixa postura: han mostrat el seu suport fent costat a la víctima, tot recordant que es tracta d’una anomalia dins el cos policial i apel·lant a l’exemplaritat de les forces de l’ordre. Marine Le Pen n’és l’excepció. Després de visitar diverses comissaries dels barris suburbans de París recordant alguns elements del seu programa, com ara “rearmar la policia”, va declarar públicament: “trobo inadmissible condemnar d’aquesta manera uns policies abans que la investigació hagi començat seriosament. El meu principi de base és: primer dono suport a les forces policials. A no ser que la justícia demostri que han comès efectivament un delicte o un crim”. Tot i així, el que ha generat més polèmica ha estat el desafortunat tuit del seu responsable de comunicació que apuntava: “mentre una [Le Pen] visita els guardaespatlles de la nació, l’altre [Hollande] va a visitar l’escòria”.
Els esdeveniments han recordat els disturbis del 2005, que van esclatar arran de la mort de dos adolescents d’origen africà, electrocutats mentre la policia els perseguia. D’aquesta manera, s’han tornat a posar sobre la taula dos problemes estructurals de la societat francesa: la impunitat policial i el racisme. El cas de Théo ha posat de manifest que el malestar dels joves de les banlieues, els famosos “estrangers de l’interior” que ja assenyalava el sociòleg Robert Castel, és una problemàtica que no està resolta. Serà el pròxim president o presidenta de la República francesa capaç d’assolir el repte?
