Per una d’aquelles coses de la dispersió de l’atenció que hom pateix quan es connecta al Twitter -i per morbo també, ho reconec-, ahir vaig acabar fent scrolling al time line (perdó i perdó) del paio que porta la comunicació estratègica d’Airbnb.
És curiós com ens podem fer una idea total de la filosofia d’algú a partir de les idees fragmentades que va deixant caure en intervals de temps de llargada variable mitjançant frases curtes. És com veure un retrat-robot que es va revelant pedaç a pedaç, com qui va veient les parts il·luminades d’un total per acabar fent-se una imatge que mai no sabrà ben bé si és realment la del conjunt sencer. Jo, tornant a l’homo–comunicativus aquest que dic, vull pensar que no és possible que estigui només format de tan poques idees i, a sobre, tan esbiaixades sobre aquelles dues coses que són el gènere humà i la ciutat de Barcelona.
Vull pensar que no és possible que l’homo-comunicativus estigui només format de tan poques idees i, a sobre, tan esbiaixades sobre el gènere humà i la ciutat de Barcelona
Són només dues les coses que el noi va repetint amb diferents permutacions de més o menys les mateixes paraules. A continuació, les enumeraré i faré l’experiment de posar-me dins el cap del petit comunicador (estratègic) per tal d’afegir-hi una explicacioneta de la reflexió que imagino que hi ha darrere de cadascuna d’elles.
Som-hi:
1) L’Ajuntament de Barcelona és enemic de tothom perquè vol privar la gent de, en cas de necessitat, poder llogar una habitació per arribar a final de mes.
És enemic nostre, l’Ajuntament, perquè ens està privant del dret a l’habitatge digne. Els polítics no pensen que els ciutadans a vegades les passem magres econòmicament i volen prohibir la solució més senzilla a aquest problema: rellogar l’habitacioneta buida que tenim al pis; la dels convidats. Que no era pràctica habitual aquí mateix, a Barcelona, en aquell altre moment històric en què l’economia col·laborativa va posar-se tan de moda? Sí, home: a la Postguerra. Hi ha un munt de literatura i filmografia sobre això. Hi havia gent que es muntava tota una casa d’hotes al seu pis. Imagineu: no una, sinó totes les habitacions rellogades. Doncs fins i tot això és el que l’Ajuntament es vol carregar: una tradició. Què serà el següent? Prohibir els toros?
L’Ajuntament de Barcelona és enemic de tothom perquè vol privar la gent de, en cas de necessitat, poder llogar una habitació per arribar a final de mes
2) L’Ajuntament de Barcelona és amic de tothom en general i d’Airbnb en particular, cosa que ens posa molt contents perquè Airbnb també és amic de tothom en general.
Aquesta afirmació té matisos, com tot a la vida excepte la integritat d’Airbnb. Hem de dir que l’Ajuntament és amic només quan diu que farà la feina de buscar els pisos turístics il·legals que ens plaguen l’aplicació. Penseu que la plataforma en qüestió és víctima també de tota aquesta gentola que vol fer negoci amb milers de visitants que vénen a Barcelona perquè han sentit que és una ciutat baratíssima, però que de sobte es troben que el preu dels hotels (grans enemics i gens amics, aquests) és prohibitiu. Amb aquest tema, l’Ajuntament s’ha convertit en el gran aliat d’Airbnb, perquè com havíem d’imaginar-nos que existia gent tan irresponsable com per fer un mal ús d’una proposta de negoci tan solidària, col·laborativa i altruista? Si ho haguéssim sabut, mai de la vida no hauríem deixat passar els anys que hem deixat passar sense demanar els papers que certifiquessin que tot estava en ordre a tots aquells amfitrions que paguen per tenir els seus pisos penjats al web.
Fi de l’experiment. Ja torno a ser jo.
He mentit. No em crec que aquesta persona pensi tot això que he dit que potser pensa. Em crec abans que algun encarregat de recursos humans d’Airbnb va entrevistar aquest jove acabat d’un sortir del màster de comunicació digital, el va veure amb il·lusió, amb ganes i amb cap informació sobre d’on venim, cap a on anem, els cicles econòmics, com repercuteixen en la societat els nostres actes… I el va enredar per treballar amb súper energia i bon rotllo totes les hores del dia i més per ves a saber quin sou.
És clar que això últim també m’ho estic imaginant.
