Olivier Peter (Zuric, 1986) ha visitat Catalunya el passat cap de setmana. El jove jurista suís s’encarrega d’assessorar Anna Gabriel Sabaté durant el seu exili a Suïssa en coordinació amb Benet Salellas, qui assumeix la defensa de la militant anticapitalista a l’Estat espanyol i s’encarrega dels assumptes jurídics interns. El motiu del seu viatge ha estat intervenir al Primer Congrés Català en defensa de l’Estat de Dret, celebrat al Paranimf de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, i al festival solidari La Resposta, organitzat a Sallent (poble natal de Gabriel) per recaptar fons pel finançament de la solidaritat antirepressiva amb l’exdiputada independentista i altres represaliats i represaliades per l’Estat Espanyol. A Peter no li agraden les entrevistes però accedeix a parlar amb la Directa després de fer-ho amb Catalunya Ràdio, no vol deixar passar l’oportunitat de transmetre la seva solidaritat i compromís amb la lluita pels drets civils i polítics a Catalunya.
Tu entres a l’escenari català quan Anna Gabriel decideix marxar a Ginebra i no presentar-se a declarar davant el Tribunal Suprem. En quin punt està actualment el procediment contra ella?
Tenim coneixement de la interlocutòria de processament on li imputen desobediència, però no hi ha demanda d’extradició per diverses raons: primer perquè és un delicte polític i segon perquè és un delicte que no és prou greu per demanar-la. És per això que el meu paper en aquest moment és aconsellar l’Anna i garantir el respecte dels seus drets, però no hi ha cap procediment obert contra ella a Suïssa.
Què fa falta perquè hi hagi petició d’extradició?
“Segons el dret intern suís i el conveni d’extradició de Suïssa amb els estats del Consell d’Europa, no hi ha extradició pels delictes polítics i aquest és clarament un delicte absolutament polític”
Una pena d’almenys un any de presó. En el cas de l’Anna, per desobediència, la pena seria de tres a dotze mesos d’inhabilitació. Al principi l’acusaven d’un delicte de rebel·lió, però segons el dret intern suís i el conveni d’extradició de Suïssa amb els estats del Consell d’Europa, no hi ha extradició pels delictes polítics i aquest és clarament un delicte absolutament polític.
Suïssa s’ha posicionat respecte a la situació processal d’Anna Gabriel, als delictes que se l’imputen i a la possibilitat d’accedir a una hipotètica extradició?
Suïssa va fer una declaració bastant sorprenent quan es va anunciar la seva presència al país i el ministre espanyol de Justícia Rafael Català va dir que l’extradició “no presentaria problemes particulars”. El portaveu del seu homòleg suís va dir que eren delictes polítics i que Suïssa no extradeix per motius polítics: “si hi ha una demanda, l’examinarem, però tot apunta que són delictes polítics i, si ho són, no extradirem”.
El fet que Suïssa no formi part de la Unió Europea (UE) fa que el funcionament de les extradicions sigui diferent del dels estats membres?
Hi ha un conveni del Consell d’Europa, el Conveni Europeu d’Extradició de 1957, que s’aplicava entre estats europeus fins que la UE va decidir tenir una llei pròpia sobre entrega de persones, que és la que regula el que es coneix com a euroordre. Aquest mecanisme substitueix al precedent entre estats de la UE, aleshores Suïssa queda fora i segueix regint-se per aquest conveni, que preveu de manera explícita al seu article 3 que no hi ha extradició pels delictes polítics.
Teniu plantejat demanar asil polític o de moment Gabriel pot estar residint a Suïssa tal com ho ha estat fent fins ara?
“En aquests moments ella està legalment a Suïssa i no fa falta demanar asil per poder viure-hi, amb un permís de residència és suficient”
Suïssa té un acord amb la UE que permet als ciutadans comunitaris venir, estar per tres mesos i després demanar un permís de residència. No donaré detalls sobre la situació, però el que puc dir és que en aquests moments està legalment a Suïssa i no fa falta demanar asil per poder viure-hi, amb un permís de residència és suficient.
Quan parles de delicte polític i argumentes que Gabriel va marxar a Suïssa perquè no tenia les garanties de rebre un judici just a l’Estat espanyol, a quins condicionants et refereixes?
Hi ha una manca d’imparcialitat bastant evident dels jutges que investiguen aquesta causa. L’exigència d’un tribunal imparcial i independent és la base de l’estat de dret i en aquest cas no es compleix, aleshores no pot haver-hi un judici just. Probablement l’únic judici just en aquest cas seria abandonar la causa, arxivar-la i deixar votar a la gent.
Per què Suïssa es va considerar la millor opció?
Si l’Anna va triar Suïssa és, per una banda, per un motiu simbòlic i polític, ja que és la seu de l’ONU, del seu Consell de Drets Humans i de moltes organitzacions internacionals, així com un espai de diplomàcia i un país de democràcia popular i de referèndums més desenvolupat que d’altres. En segon lloc hi ha una qüestió jurídica, ja que el conveni del qual hem parlat abans contempla un procediment diferent, perquè s’examina la qüestió del delicte polític però també perquè és un procediment més llarg i complex. Tanmateix, és molt sorprenent, i confirma la debilitat de l’argumentació de Llarena, que procediments amb l’euroordre, que haurien de ser ràpids i senzills, s’estiguin dilatant tant.
Quina és la percepció a la societat i institucions suïsses del que està succeint a Catalunya i l’Estat espanyol?
“El relat dels fets del govern espanyol a escala internacional, ha demostrat que les tesis de Puigdemont sobre l’excepcionalitat democràtica i de la vulneració dels drets civils i polítics és encertada”
Fins a l’1 d’octubre se sabia que hi havia un moviment independentista fort i que hi havia un conflicte. La resposta de l’Estat espanyol a les reivindicacions, la violència policial, la impunitat i sobretot el relat dels fets del govern espanyol a escala internacional, ha demostrat que les tesis de Puigdemont –que és el que tenia més visibilitat– sobre l’excepcionalitat democràtica i de la vulneració dels drets civils i polítics és encertada.
En l’àmbit de la judicatura, hi ha una percepció de què l’Estat espanyol no protegeix els drets dels seus ciutadans de la mateixa manera que altres estats europeus?
Tots els juristes que es van expressar a la premsa després de l’anunci del fet que Anna Gabriel estava a Suïssa –professionals de tots els segments de l’espectre ideològic– van reconèixer l’existència de persecucions polítiques per part de la judicatura espanyola.
Quin suport social té Gabriel a Suïssa?
Hi ha sectors militants minoritaris propers a la causa i que donen suport al plantejament de la CUP i l’esquerra independentista. Després hi ha un sector molt més ampli que reconeix el dret de l’Anna i de les persones perseguides a poder expressar-se políticament. No estan d’acord amb els plantejaments independentistes, però reivindiquen el dret a vot i a expressar-se d’aquestes persones, tot i que probablement si poguessin votar sobre la independència, votarien que no. Hi ha moltes persones així i no només es manifesten amb declaracions, sinó que el suport concret i material que rep l’Anna és impressionant.
L’Estat espanyol està responent diplomàticament a Suïssa els moviments que es fan des de Catalunya? Què va succeir amb Hervé Falciani fa un mes, va ser un intent de canvi de cromos?
El timing de la detenció de Falciani quan la demanda d’entrega de Suïssa feia un any que estava sobre la taula de l’Audiència Nacional és un indici més de la manca d’independència del poder judicial i de com aquest respon als interessos del Govern. Van escollir detenir-lo deu dies després d’anunciar-se la presència de Marta Rovira a Suïssa, és una casualitat que no em puc explicar d’una altra manera.
Sobre les maniobres diplomàtiques no tenim gaire informació. Sí que va haver-hi una reunió entre el ministre d’Afers Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, i el seu homòleg suís, és l’únic acte concret però sembla que va venir a demanar moltes coses i va marxar amb les mans buides perquè el govern suís li va dir que si volia extradir dues persones, havien de presentar les demandes perquè fossin examinades segons el dret aplicable, no estem aquí fent intercanvi d’ostatges sinó aplicant lleis establertes. Comunicativament el ministre Dastis va fer una entrevista a la TV pública i va ser bastant increïble per la població suïssa veure el seu nivell d’argumentació, dient que Puigdemont era un delinqüent comú que s’havia d’entregar i que no hi hauria referèndum perquè la Constitució ho prohibeix, i punt. La negació del conflicte polític per part del govern espanyol afecta clarament la seva credibilitat.
Ets especialista en el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg, quina utilitat pot tenir recórrer a la justícia europea amb la dilació de temps que suposa plantejar-hi un procés?
“La negació del conflicte polític per part del govern espanyol afecta clarament la seva credibilitat”
La justícia europea no ordena mesures provisionals a banda de casos molt específics de risc de tortura o de condemnes de mort. Per tant, no hi haurà mesures provisionals, sinó procediments que poden durar de 3 a 8 anys. Crec que no s’ha d’esperar a la justícia europea com quelcom que pugui solucionar a curt o mitjà termini els problemes, però s’ha d’acudir perquè les vulneracions dels drets fonamentals que es produeixen avui han de ser reconegudes d’alguna forma. Això és una carrera de fons i és una lluita que s’ha de fer a llarg termini. Les decisions, encara que arribin d’aquí a 10 anys, podran ser útils per reconèixer que el que està passant avui a Catalunya és inadmissible i és una vulneració dels drets fonamentals i polítics.
Anna Gabriel té ara mateix una ordre de detenció nacional en territori espanyol, però els delictes que se li atribueixen no comportarien pena de presó. Pot ser una estratègia-trampa per fer que torni i una vegada aquí se li puguin imputar nous delictes?
No confiem en la justícia espanyola, no sabem el que volen fer però està clar que fins que hi hagi risc, no només de detenció, sinó d’un procediment injust, no tornarà.
Quin dia s’acabarà aquest risc?
No ho sé, ho hauries de demanar als advocats d’aquí… o el dia de la República o el dia que ells diguin. El delicte polític és el delicte de la gent honesta. No crec que l’Anna ni els exiliats hagin comès un delicte, però si ho han fet, és el delicte de la gent honesta.
