El Departament d’Interior té vint dies per entregar a la Directa un arxiu en format Excel on consti la informació bàsica dels contractes d’adquisició d’armament i material de defensa per al cos de Mossos d’Esquadra i per a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en concret els subscrits per la Generalitat entre els anys 2007 i 2016. Així ho determina la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) en estimar la reclamació d’un periodista del mitjà que el passat 2 de gener va materialitzar una sol·licitud per obtenir informació pública d’acord amb la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
La resolució del GAIP, organisme adscrit al Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, anul·la la signada pel secretari general del Departament d’Interior, Cèsar Puig i Casañas, on es desestimava la sol·licitud d’accés a la informació al·legant el nivell 4 d’amenaça terrorista perquè “podria representar un clar perjudici contra la seguretat pública”. Amb el dictamen es posa fi a la via administrativa, però la Conselleria encara podria interposar –en un termini de dos mesos– un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per evitar entregar les dades sol·licitades.
Enterbolint la transparència
Mitjançant un formulari amagat al web de transparència de la Generalitat de Catalunya, on primer t’has de registrar com usuari per després donar les múltiples passes necessàries per arribar a cursar la petició, el col·laborador de la Directa va requerir, la primera setmana de 2017, dades sobre tots els contractes d’adquisició d’armament i material de defensa de la Generalitat catalana entre els anys 2007 i 2016, ambdós inclosos.
L’objectiu era explicar quants milions d’euros ha desemborsat el Govern en armament i material repressiu els darrers anys, coincidint amb la crisi econòmica i les retallades en serveis socials
L’objectiu era fer una peça informativa per explicar quants milions d’euros ha desemborsat el Govern català en armament i material repressiu els darrers anys, coincidint amb la crisi econòmica i les retallades pressupostàries en serveis socials bàsics com ara ensenyament o sanitat. És per això que es va voler especificar que la informació reclamada feia referència a “qualsevol tipus d’armes, municions i cartutxos, armilles antibales i qualsevol altre material de defensa, com ara porres”.
No va haver-hi resposta fins 54 dies després de l’entrada de la sol·licitud. Aquest fet representa per si mateix una anomalia, perquè d’acord amb la mateixa llei de transparència l’administració competent ha de contestar les sol·licitants en un termini màxim de 30 dies. Per aquest motiu, el periodista de la Directa va formular una reclamació al GAIP, la funció principal de la qual és “atendre les reclamacions de la ciutadania contra la desestimació de sol·licituds d’accés a la informació que prèviament hagi formulat”.
És en aquest punt quan el GAIP entra en escena, admet a tràmit la reclamació del col·laborador del mitjà i li demana a Interior l’expedient i un informe jurídic del cas. Quinze dies després, la conselleria tramet al GAIP la resolució que desestima la sol·licitud d’accés a la informació formulada pel periodista. En aquest document, Cèsar Puig i Casañas, màxim responsable de la secretaria general del Departament d’Interior, desestima totalment el requeriment de la Directa argumentant que “la informació sol·licitada es troba afectada per la limitació d’accés a la informació pública”.
Una llei amb línies vermelles
La llei de transparència reconeix en el seu article 18.1 el dret de totes les persones d’accedir a la informació pública, però fa una reserva al 20.1 on estableix que “només pot ser ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. A continuació, l’article 21 desenvolupa aquest punt i determina que “el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici”.
La resolució argumenta que “la divulgació de la totalitat de l’armament i del material de defensa del cos de Mossos d’Esquadra podria representar un clar perjudici contra la seguretat pública”
La resolució argumenta que en aquest cas “el coneixement i la divulgació de la totalitat de l’armament i del material de defensa del cos de Mossos d’Esquadra podria representar un clar perjudici contra la seguretat pública, atès que aquesta informació, amb el nivell de detall demanat, dóna informació sobre la capacitat de resposta quantitativa i qualitativa de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra”.
L’escrit rubricat per Puig Casañas insisteix en què els límits de la llei de transparència “és d’aplicació en circumstàncies normals”, però afegeix que encara ho és més “en una situació com l’actual de nivell 4 sobre 5 d’amenaça terrorista, on la divulgació d’aquesta informació podria suposar un risc greu per a la seguretat de la població”.
Descrèdit a Interior
Tot aquest argumentari desenvolupat pel Departament d’Interior amb l’objectiu de no compartir una informació que hauria de ser pública, queda desmuntat a la darrera resolució formulada pel GAIP que commina la Conselleria a facilitar les dades a la Directa. “El Departament d’Interior no acredita suficientment que el fet que es doni accés a una mera relació de contractes d’adquisició d’armament i material de defensa que ja van haver de ser objecte de publicitat quan es van adjudicar comporti un perjudici per a la seguretat pública”, es resumeix en la resolució 100/2017 signada el 28 de març per Elisabet Samarra i Gallego, presidenta del GAIP.
El GAIP afirma que “no es pot descartar que la difusió de les inversions en armament dels cossos policials fins i tot desincentivi la comissió de delictes i sigui beneficiós per la seguretat pública”
La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública està formada per cinc membres, designats pel Parlament de Catalunya, especialistes en l’àmbit del dret públic i l’accés a la informació. Per tant, l’equip humà que dóna suport a la GAIP és personal funcionari de la Generalitat de Catalunya, la independència del qual queda demostrada amb el fort toc d’atenció que dóna al Departament d’Interior en aquest cas. A banda de considerar que la resolució d’Interior “no acredita suficientment” que el fet que es doni accés a aquesta informació “comporti un prejudici per a la seguretat pública”, el GAIP va més enllà i afirma que “no es pot descartar que la difusió de les inversions en armament dels cossos policials fins i tot desincentivi la comissió de delictes i sigui beneficiós des del punt de vista de la seguretat pública”.
L’òrgan independent de tutela del dret d’accés a la informació de la ciutadania a Catalunya també reconeix que “existeix un interès públic evident en conèixer la despesa pública en armament i material de defensa, la seva evolució al llarg dels anys, i la identitat de les empreses que resulten beneficiàries”. Per últim, el GAIP també critica a Interior per la seva manca d’assessorament i assistència a la persona sol·licitant, així com per deixar passar el termini de resolució d’un mes establert a l’article 33 de la llei de transparència per donar resposta a les sol·licituts d’informació.
