“Exerceix l’acció penal procedent quan el jutge de la causa posa en el seu coneixement els indicis d’un delicte perseguible d’ofici, és responsable d’atorgar protecció a les víctimes i als testimonis”. Aquesta és la definició de les competències d’un fiscal, en contradicció amb el que avui s’ha vist i sentit a la sala de vistes de la secció 10 de l’Audiència de Barcelona. David Viñambres, fiscal que actua sota les ordres d’Ana Maria Magaldi, ha interrogat durament la víctima d’una bala de goma, asseguda a la banqueta amb un ull mutilat. Òscar Alpuente s’ha quedat estupefacte quan Viñambres li ha dit “però vostè sabia que alguna cosa anava a passar, no li va agafar per sorpresa”, en un intent del fiscal de demostrar que la matinada del 28 de maig de 2009, a la confluència del passeig de Gràcia amb el carrer Diputació es vivia una situació d’aldarulls generalitzats. “Vostè va veure una barricada?”, li ha espetat tot seguit, i Alpuente ha contestat “No, no hi havia cap barricada”. Més tard, el mateix fiscal ha matisat que la “barricada” estava constituïda per “un grup de persones en filera i diverses motocicletes”. A preguntes de la seva advocada, Alpuente ha explicat que ell i la resta de vianants caminaven tranquil·lament pel passeig de Gràcia, en direcció muntanya, quan un noi va llançar una ampolla de vidre a un furgó policial. “De fet, el que vaig fer és assenyalar el noi que havia llançat l’ampolla i tot seguit vaig rebre l’impacte a la cara”, ha detallat.
David Viñambres, fiscal que actua sota les ordres d’Ana Maria Magaldi, ha interrogat durament la víctima d’una bala de goma, asseguda a la banqueta amb un ull mutilat
El fiscal no s’ha quedat aquí i ha volgut aprofundir en la tesi exculpatòria del policia. “Vostè va rebre l’ordre de disparar? Estava a una distància de cinquanta metres?”, preguntes a les quals l’antiavalots Vicenç H. P. ha respost afirmativament. Per contra, Alpuente ha manifestat que el tret de bala de cautxú es va disparar des d’una distància d’entre dotze i quinze metres, contravenint els protocols de la policia catalana, on es diu que la distància mínima ha de ser de cinquanta metres i mitjançant el procediment del rebot a terra. El policia ha insistit en la idea que a la confluència superior a la seu de la Borsa hi havia una barricada amb contenidors, testos i motocicletes, un extrem contradictori amb les imatges de les càmeres de videovigilància aportades a la causa. Un amic de la víctima –que l’acompanyava la nit dels fets– ha ratificat la seva versió: “caminàvem amb normalitat, amb famílies i criatures al costat, no vaig veure cap barricada”.
Estratègia d’autor “no conegut”
Tal com va passar al judici per la mutilació d’Ester Quintana, l’estratègia de la defensa és generar confusió entre els membres del tribunal, al·legant que en el lloc i el moment dels fets jutjats es va efectuar més d’un llançament de projectils de cautxú. Atenent la trajectòria erràtica de les bales de goma i al fet que no anessin numerades, en el cas de Quintana l’advocada de l’antiavalots va manifestar que era “impossible determinar” si la bala de goma causant de la lesió provenia de l’escopeter del furgó E-40 o de l’E-414.
Tal com va passar al judici per la mutilació d’Ester Quintana, l’estratègia de la defensa és generar confusió entre els membres del tribunal
En el cas d’Alpuente, l’advocat dels serveis jurídics de la Generalitat, Josep Lluís Florensa, afirma que van ser dos els escopeters del furgó Dragó 110 que van disparar. No poder determinar quina de les bales de goma va provocar la lesió és l’excusa legal per demanar-ne l’absolució. En cap cas s’ha investigat un presumpte delicte d’encobriment. Cal recordar, però, que la Generalitat de Catalunya és la responsable civil subsidiària de les lesions i les seqüeles, i per això l’acusació particular li demana una indemnització de 180.000 euros.
Entre el públic de la sala de vistes hi havia Ester Quintana i Carles Guillot, víctimes de bales de goma disparades pels Mossos d’Esquadra i el Cos Nacional de Policia espanyola, respectivament. La sessió d’avui s’ha tancat amb els testimonis de la defensa i aquest dijous es reprendrà amb els informes forenses i les conclusions, que donaran per finalitzada la vista oral. La sentència s’hauria de conèixer en el termini aproximat d’un mes.
