El dilluns 11 de desembre, ara fa una setmana, la plantilla del Museu de Lleida es va veure envoltada d’una operació policial de la Guàrdia Civil sense precedents en un espai museístic pel retorn de les famoses obres al monestir de Santa Maria de Sixena (a la comarca aragonès dels Monegres). Parlem amb Albert Velasco, conservador del Museu, de les circumstàncies en què es va produir el trasllat, de com s’ha gestionat políticament l’afer per part de totes les administracions implicades i de les conseqüències que té per al relat de l’equipament cultural lleidatà la segregació d’aquest fons patrimonial.
Com s’explica el cas de Sixena per a gent no iniciada en qüestions patrimonials?
Es tracta d’un litigi per unes obres d’art que procedeixen d’un monestir, el de Vilanova de Sixena (Monegres), que fins al 1995 pertany a la diòcesi de Lleida. Les monges abandonen el monestir als anys setanta, s’enduen les peces i s’instal·len a Catalunya. Per tant, la Generalitat les compra en territori català. En condicions normals, aquest litigi s’hauria resolt si ens haguéssim assegut en una taula tècnics catalans i aragonesos. Però no hi ha hagut cap escletxa per a la negociació. Quan des de l’Aragó s’aposta pels tribunals des del primer moment, dones a entendre que no vols cap debat tècnic. Algú va voler que fos així.
Així, les obres de Sixena estaven al museu de Lleida només perquè s’havien adquirit a Catalunya?
El Museu de Lleida sempre ha tingut la vocació històrica d’explicar perquè el bisbat s’endinsa en territori aragonès i quines relacions s’estableixen en aquesta zona des de l’època medieval. Som l’únic museu del món que explica la Franja de Ponent i l’Aragó no en té cap que ho faci. Encara que a molts els pesi, el Museu de Lleida és el museu de la Franja.
Les obres havien de tornar a Vilanova de Sixena?
“El lloc ideal d’una obra d’art és el seu lloc d’origen, és indiscutible. En el cas del monestir de Sixena, no reuneix les condicions de conservació preventiva adequades”
El lloc ideal d’una obra d’art és el seu lloc d’origen, això és indiscutible i és l’argument preferent. En el cas del monestir de Sixena, avui dia no reuneix les condicions de conservació preventiva adequades per les peces reclamades. Porten un munt d’anys en condicions estables d’humitat i temperatura al Museu, ara han anat a parar a una sala inadequada. És lícit que volguessin treure’n rendiment polític, però no es poden portar les peces a un lloc insalubre.
Quin paper pot tenir l’article 155 en un cas que es remunta al 1997?
El jutge que reactiva l’execució provisional de la sentència d’Osca diu clarament, al preàmbul de la interlocutòria, que en funció de l’article 155 demana al ministre de Cultura del Regne d’Espanya que posi tots els mitjans perquè les peces tornin a Sixena. Qui digui que l’article 155 no hi té res a veure, menteix. L’alcalde de Lleida se’n va adonar i és un gest lloable. Una reflexió: l’execució provisional de la sentència només està justificada quan els béns en litigi estan en perill. El Museu de Lleida les ha conservat durant anys. Provocar el que s’ha provocat, una situació de violència sense precedents en la història de la museologia mundial, interessava políticament.
El conseller de Cultura, Lluís Puig, es va comunicar amb vosaltres, a la vetlla del trasllat?
Em va trucar i li estic molt agraït, cal recordar que està a l’exili. Però no ens va donar cap directriu. Fins que no va arribar la Guàrdia Civil armada fins a les dents, la matinada de dilluns, no sabíem com es realitzaria l’operatiu. Vam col·laborar amb el trasllat perquè havíem de garantir que les obres patissin el menys possible.
Quin va ser el vostre paper durant el trasllat?
“El jutge arriba a decretar que podien entrar amb violència a dins del museu, com si poguessin fer el trasllat sense nosaltres. Era impossible”
Encara que ja no fóssim propietaris de les obres segons la sentència, havíem de donar indicacions sobre la conservació preventiva de cada peça, com s’havien de manipular… El jutge arriba a decretar que podien entrar amb violència a dins del museu, com si poguessin fer el trasllat sense nosaltres. Era impossible. Des del Museu vam suggerir fer el trasllat en dos dies, perquè les peces no patissin, però els tècnics de l’Aragó volien enllestir-ho ràpid i arribar el dilluns a Sixena.
Vau patir coaccions per part de la policia?
Vam patir molts moments desagradables. Deixem-ho aquí. Durant tot el procés, el museu estava pres per agents armats, van bloquejar totes les sortides d’emergència. Evidentment no era una situació agradable.
Heu rebut suports professionals des d’Aragó? Sou els treballadors els que us trobeu al bell mig del conflicte.
En l’àmbit personal sí, però no s’atreveixen a fer-ho públicament perquè s’hi juguen la feina. Ara bé, són els primers que s’havien de posicionar en nom de la preservació del patrimoni. Això no obstant, el suport del Consell Internacional de Museus (ICOM) a Espanya va ser molt clar.
S’ha utilitzat interessadament el trencament de les negociacions de l’exconseller Santi Vila amb el govern d’Aragó?
“El decret de Caterina Mieras implicava fer circular les peces entre Catalunya i Aragó. Afortunadament no va prosperar perquè l’Aragó s’hi va negar”
N’hi ha una prèvia que invoca el PSC: el decret Mieras [per l’exconsellera de Cultura Caterina Mieras]. Afortunadament no va prosperar perquè l’Aragó s’hi va negar d’entrada: implicava fer circular les peces entre Catalunya i Aragó, era estrambòtic! La negociació de Santi Vila era cent per cent política, en aquella taula no hi havia cap tècnic de patrimoni.
Deies que el museu de Lleida és l’únic que explica la Franja.
No només a nivell artístic. Expliquem la realitat territorial d’un espai de frontera, entre els rius Cinca, Segre i Alcanadre, que ha tingut connotacions històriques importantíssimes. Tenim un artista ‘fetitxe’, Pere Garcia de Benavarri (segle XV), que la seva trajectòria artística explica la realitat de la Franja. Això ho extrapolem a l’actualitat, hi ha una contínua circulació de persones entre les comarques de Ponent i sempre ha estat així.
El trasllat de les peces de Sixena impedeix seguir interpretant la Franja?
“El govern d’Aragó ha tolerat tesis revisionistes que acusen les “milícies catalanes” de l’incendi del monestir, quan està demostrat que foren les milícies del poble”
No, però eren unes peces magnífiques per il·lustrar-ho. Ja veurem què diran a Sixena. De moment, el govern d’Aragó ha tolerat tesis revisionistes que acusen les “milícies catalanes” de l’incendi del monestir, quan està demostrat que foren les milícies del poble. En aquesta manipulació hi està implicat directament l’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, del Partido Aragonés (PAR).
El director dels Serveis Territorials de Cultura, Josep Borrell, ha insinuat que el cas Sixena pot afectar a l’assistència sanitària dels ciutadans de la Franja.
Que cadascú es faci responsable de les seves paraules. El tema de Sixena no ha d’involucrar els drets dels ciutadans, prou han complicat les relacions ja.
