Nou capítol en el conflicte laboral obert entre les treballadores del servei d’atenció al públic d’alguns dels principals museus i equipaments culturals de la ciutat de Barcelona i les empreses Ciut’Art i Magmacultura, encarregades, en règim de subcontractació, del servei com a personal informador d’aquests centres culturals.
La mobilització afecta deu equipaments, quatre dels quals gestionats per Magmacultura (el Museu Picasso, la Sala Ciutat, el MACBA i el CCCB) i sis per Ciut’Art (el Museu del Disseny, l’Arxiu Històric de Barcelona, el recinte de la Fabra i Coats, el Museu de la Música, la Fundació Tàpies i la Fundació Miró) que també presta serveis al CCCB.
La vaga ha estat convocada pel sindicat SUT (Solidaritat i Unitat dels Treballadors), que va obtenir a les passades eleccions sindicals a l’empresa Ciut’Art 8 dels 9 membres del Comitè d’Empresa, amb el suport del 85% de la plantilla. En les anteriors eleccions el nombre de votants havia estat només de 22, en una empresa de més de 150. El dia de les votacions havia estat en dilluns, dia de descans setmanal de la majoria dels treballadors, i només hi havia hagut urna a les oficines centrals. La secció sindical de SUT va reclamar que en aquestes eleccions el dia de votació fos en un dia laborable per la majoria de la plantilla i que les urnes fossin itinerants i es desplacessin a tots els centres. En el cas de Magma Cultura, a les eleccions sindicals només s’hi va presentar una llista, de la UGT, que va ser votada per 70 de les 549 treballadores.
En el cas de Magma Cultura, a les eleccions sindicals només s’hi va presentar una llista, de la UGT, que va ser votada per 70 de les 549 treballadores
L’assemblea de vaguistes ha decidit mantenir la vaga convocada per aquest dimarts 3 d’abril, quatre dies després de suspendre de forma cautelar la primera jornada previstes en aquest cicle d’aturades, el passat 27 de març, que finalment no es va dur a terme. Aquest fet es va produir perquè els comitès de vaga van considerar que, als actes de mediació que van mantenir amb les dues empreses el passat 26 de març a la seu del Departament de Treball, els van “imposar uns serveis de seguretat que suposen l’anul·lació completa del dret de vaga”.
Tal com van afirmar les representants de les treballadores en una nota de premsa, les empreses i l’administració van al·legar que calia “garantir la seguretat de les obres d’art”, argument que les des del sindicat SUT es rebutja, explicant que aquesta tasca ja està al seu torn externalitzada a altres empreses específiques dedicades a la vigilància privada i que elles no estan habilitades legalment per realitzar aquestes funcions.
Amb tot, després de valorar els passos a seguir i decidir impugnar la imposició d’aquests “serveis de seguretat”, l’assemblea de treballadores va decidir mantenir la vaga d’aquest dia 3 com a resposta al que consideren una “restricció del dret de vaga d’una dimensió i gravetat inaudites”. D’aquesta manera, recorrent a empreses de seguretat, les instal·lacions museístiques han pogut cobrir l’equivalent al 63% del personal de sala al Museu Picasso i del 57% del personal de sala a la Fundació Miró –per citar dos exemples– segons el SUT.
D’aquesta manera, segons fonts del SUT, alguns dels establiments mobilitzats han pogut obrir gràcies al “reforç” dels serveis de vigilància “imposats”, com la Fundació Miró, mentre que la Fundació Tàpies ha obert “perquè, com hem denunciat múltiples vegades, han substituït la major part de la plantilla d’informadors per becaris que no podrien estar cobrint una plaça amb un contracte d’aquesta mena” però tota la plantilla ha fet vaga; al Museu Picasso un piquet a primera hora ha fet que moltes de les visitants que hi feien cua desistissin d’entrar; el CCCB una persona de cada vuit de la plantilla s’ha presentat a treballar i, així i tot, ha decidit obrir al públic, mentre que la resta d’equipaments cridats a la vaga (Arxiu Històric, Sala Ciutat, Museu de la Música i Museu del Disseny, el MACBA i la Fabra i Coats) el seguiment ha estat ple i no han pogut obrir –si bé als dos darrers ja no era dia d’obertura al públic. Aquesta informació contrasta amb la transmesa per l’Ajuntament de Barcelona, segons el qual tots els equipaments han dut a terme la seva activitat amb normalitat.
Nova mediació al Departament de Treball
Així i tot, les convocants de la vaga han afirmat que valoren el procés de negociació que van proposar les empreses amb un nou procés de mediació al Departament de Treball (on demà estan novament convocats) i s’han mostrat disposades a suspendre cautelarment la tercera jornada de vaga, prevista per a dijous 5 d’abril –que havia de donar pas a una convocatòria indefinida– i ajornar-la una setmana, al dia 12, a l’espera dels resultats de les reunions proposades. No obstant això, es reserven la opció d’aixecar aquesta suspensió en cas que les empreses adoptin mesures repressives derivades d’aquesta primera jornada de protesta. Fonts del comitè de vaga expliquen igualment que no esperen cap mediació de l’Institut de Cultura de Barcelona, malgrat que des d’aquesta instància municipal s’ha expressat també la voluntat de treballar per una solució del conflicte.
Les treballadores de les dues empreses reclamen una contractació fixa discontinua i que es reconegui una “categoria d’informador única” per acabar amb les diferències entre equipaments
El conflicte laboral al voltant de les empreses Ciut’art i Magmacultura s’arrossega des de mitjans de l’any passat i ja ha viscut diverses mobilitzacions. Entre altres reclamacions, el col·lectiu convocant de la vaga planteja equiparar les condicions de jornada i salari de tots els centres” gestionats per aquestes dues subcontractades, amb el reconeixement d’una “categoria d’informador única”, acabant amb els decalatges actuals entre unes i altres espais; que totes les treballadores de plantilla se’ls reconegui una relació contractual de “fixo indefinit o fixo discontinus de l’empresa principal” o “subsidiàriament que hi hagi un compromís indefinit de subrogació completa” per erradicar el que titllen de “contractació fraudulenta”. També exigeixen “l’eliminació dels acords d’hores complementàries obligatòries i consolidació de jornada”, la “recuperació de festius treballats”, la possibilitat d’escollir els períodes de vacances “sense imposicions per part de l’empresa”, entre altres peticions.
