Demà, 25 de maig, el projecte de repoblació La Selba, situat al sud de La Fueva i a prop dels municipis de Caneto i Clamosa, s’enfronta a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) davant dels tribunals per okupació, al jutjat de Boltaña. Oriol Font Gual, habitant de Casa La Selba i portaveu de la campanya Inundemos la CHE, denuncia que “és un judici polític que intenta criminalitzar l’okupació”.
En març del 2011, van rebre pressions per part de la policia i van mantenir una reunió per parlar de la situació. L’associació Amigos de La Selba va presentar el projecte repoblacional, però les autoritats van fer-ne cas omís. “Després d’uns mesos, ens va arribar una carta dient que teníem vuit dies per marxar i dret a posar un recurs contenciós administratiu; ho vam fer i vam debatre sobre si la CHE té potestat per fer-nos fora”, explica Font. El terreny okupat és de domini públic, com tants altres situats al Pirineu aragonès, després de les expropiacions per fer infraestructures hidràuliques als anys 60 i 70. “Passat un temps, l’abril del 2016, la CHE, a través de l’Advocacia de l’Estat, va denunciar per la via penal el projecte per un delicte d’usurpació”.
Casa Selba ha dedicat aquests nou anys a netejar la muntanya, recuperar els cultius originaris de la zona com olives, fruiters i horts, abandonats per la CHE
D’altra banda, Oriol Font remarca la importància que té la via penal escollida, “tenint en compte que ho podrien fer pel seu compte, fent una recuperació possessòria, no s’entén que ho facin per la via penal. El que volen és diners i presó. També estan buscant legitimitat, perquè queda molt lleig que et facin fora de casa teva, en canvi, si et condemna un jutge, ells es renten les mans”.
L’argument de la CHE per fer fora les habitants de La Selba és un informe tècnic forestal que diagnostica risc d’incendi. “Vam contactar amb un amic del Parc Nacional d’Ordesa i ens va a explicar que a Aragó un 50% els incendis es produeixen per llampecs, ja que hi ha moltes zones despoblades i no estan netes”. Casa Selba ha dedicat aquests nou anys a netejar la muntanya, recuperar els cultius originaris de la zona com olives, fruiters i horts, abandonats per la CHE.
Des de la campanya, demanen a la CHE retirar la denúncia i ja s’hi han sumat tres ajuntaments: La Fueva, Secastilla i Aínsa, a més de la Comarca del Sobrarbe. També han recollit signatures de 3.500 persones i col·lectius. Pel que fa a la família que va ser expropiada durant els anys 60, han presentat també una carta de suport a Casa Selba. “Expliquen que va ser una expropiació voluntària, segons els documents oficials, però de voluntària no tenia res en plena dictadura”.
La CHE, denúncies i antecedents
La via judicial que utilitza la CHE no és un cas aïllat. Fa un any, Els 8 de Yesa, vuit persones que van participar en un acte de resistència contra una expropiació de terres al municipi d’Artieda, van ser jutjats per la via penal i la Fiscalia els demanava fins a 36 anys de presó. Finalment, van ser absolts i sancionats amb 16.560 euros.
La via judicial penal que utilitza la CHE no és un cas aïllat. Fa un any, Els 8 de Yesa, que van resistir contra una expropiació de terres al municipi d’Artieda, van ser jutjats per la via penal
Pel que fa a La Selba, un projecte que va a començar el 2010, quan un grup de deu persones va decidir crear una comunitat a una de les zones més despoblades del Pirineu aragonès, ja tenia referències de pobles que havien aconseguit cessions per part de la CHE, com Mipanas o Caneto. La Selba es troba al costat dels nuclis rurals travessats per una història d’espoli per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre durant els anys 60, quan es va decidir construir el pantà de El Grado.
El Pirineu aragonès es posa un altra vegada en peu de guerra contra una institució que es nega a que la gent recuperi el territori, després d’anys d’espoli, abandonament i coaccions. Actualment a La Selba viuen dos adults i tres criatures. “Nosaltres obrim aquest projecte a totes les persones que vulguin venir”, conclou Oriol Font.
