“Existir, es existir políticamente.”
Abdelmalek Sayad.
L´última columna que vaig publicar era un crit reivindicatiu contra les estructures d’opressió racial que sotmet a tres quartes parts de la població mundial a la no existència: els condemnats de la terra que els nomenà Fanon. Aquest crit de ràbia avui, ara mateix, en aquest instant en que escric i en què llegeixes, s’ha materialitzat. Aquest crit deia: “Fills i filles de les ex-colònies, aixequeu-vos!” I s’han aixecat, ens hem aixecat en un petit indret de la Barcelona rebel per dir prou al racisme que s’exerceix des dels aparells repressius i de control de l’Estat.
Parlo de la tancada de persones migrants i refugiades a l’antiga escola Massana al barri del Raval contra el racisme com a primer eslavó per adquirir uns drets negats ontològicament. S’han constituït grups autònoms on les persones migrants i refugiades han pres la paraula per exigir 10 reivindicacions bàsiques, senyalant el racisme institucional que s’entrecreua com un laberint sense sortida.
1- PAPERS SENSE CONTRACTE.
2. NO A LA LLEI D’ESTRANGERIA.
3. EMPADRONAMENT SENSE DOMICILI.
4. NACIONALITAT SENSE EXAMEN.
5. SANITAT PER A TOTES LES MIGRANTS I REFUGIADES.
6. DRETS PER A TOTES LES MIGRANTS I REFUGIADES.
7. DESPENALITZACIÓ DE LA VENDA AMBULANT.
8. TANCAMENT DELS CIE’s.
9. NO A LES FRONTERES.
10. MESURES ESPECÍFIQUES PER A L’ABORDATGE DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA A DONES MIGRADES.
Aquestes reivindicacions es poden trobar al manifest que està penjat a la pàgina web. Com es pot apreciar, en cap moment es parla del racisme com una qüestió de relacions interpersonals, de prejudicis o estereotips, sinó que ataquen les estructures de l’Estat que han permès construir un sentit comú colonial i racista al quan la gent a peu de carrer s’adhereix sense gaire resistència.
En aquest text he volgut posar en el centre la tancada contra el racisme liderada per les diverses comunitats racialitzades, de migrants i refugiades, perquè deixi de passar inadvertida. Es parla molt dels presos polítics, de les exiliades i la falta de llibertat d’expressió, no dic que no se n’hagi de parlar, però es parla poc de la tancada quan des dels moviments socials blancs se’ns ha demanant crear aliances i ara és el moment de donar resposta.
Es parla molt dels presos polítics, de les exiliades i la falta de llibertat d’expressió, no dic que no se n’hagi de parlar, però es parla poc de la tancada quan des dels moviments socials blancs se’ns ha demanant crear aliances
El diumenge 27 de maig a les dotze del matí teniu una cita a la plaça Catalunya. És el moment de demostrar que les aliances que voleu construir no són una simple excusa per pugnar el moviment antiracista sinó perquè creieu que les oprimides del Nord Global i les del Sud Global si ens unim, podem ser una força imparable.
Aquesta tancada no és aliena a altres comunitats migrants i racialitzades de l’Estat espanyol, sinó que estem vivint un augment de la consciència antiracista que s’alça com un puny a l’aire: ferma i amb força. Madrid i Saragossa donen un pas endavant per donar suport a les seves companyes de patiment i de lluita. Malgrat que la supremacia blanca ha utilitzat tots els mecanismes al seu abast per sembrar l’odi i fragmentar els pobles que ha sotmès, ha arribat el moment d’entendre que l’enemic és un altre.
Com diu Natali Jesús: “Si bien, la opresión estructural racista que recae sobre las comunidades provenientes de la inmigración poscolonial siempre estuvo allí, su resistencia también lo estuvo. Es tiempo que las distintas comunidades se piensen juntas, no solo como sujetos-cuerpos políticos, sino como sujetos plurales revolucionarios combatiendo el racismo de Estado al lado de las demás comunidades racializadas sensibles a nuestros procesos migratorios, luchando juntxs por nuestra existencia política. No podemos aceptar que la integración llene el vacío subjetivo que ha dejado la herida colonial que compartimos, menos aún, que subordine nuestros objetivos comunitarios.” Ha arribat el moment. In sha Alah.
