L’onada de concentracions que han sorgit per tot arreu de l’Estat en solidaritat amb el referèndum català també s’ha fet notar al País Valencià. Diverses entitats i moviments com ara l’Esquerra Independentista, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Decidim País Valencià i Va de democràcia, entre d’altres, van convocar ahir van convocar ahir sis concentracions per a les huit de la vesprada. La plaça Maria Agustina de Castelló es va tornar a omplir acollint a quasi un miler de persones. Entre els crits de “no tenim por”, “Estat espanyol, feixista i opressor” i “la repressió no ens aturarà”, es van alçar algunes muixerangues que van emocionar a les assistents. A la plaça de la Muntanyeta d’Alacant també es van concentrar més de 300 persones. Així com centenars a Pedreguer (Marina Alta) i a dues capitals de comarca com són Elx (Baix Vinalopó) i Alcoi (Alcoià).
La Delegació de Govern de l’Estat a València –ubicada en el carrer de Colón– va ser l’escenari d’un clam popular multitudinari en contra de la repressió al poble català en el seu camí cap a l’autodeterminació. Aproximadament un miler de persones es van aplegar a les 8 de la vesprada a l’acte solidari que va començar uns minuts abans de l’hora marcada a causa de l’emoció i la ràbia contingudes per les notícies que arribaven del Principat. El carrer, de gom a gom, només va estar custodiat per tres furgons de la Policia Nacional espanyola i per un cordó d’agents establert a les portes de la Delegació. Així mateix, dolçaines i tabalets van acompanyar la reivindicació entonant cançons històriques que les assistents van corejar, com ara el Cant dels Maulets, l’Estaca i la Muixeranga. També van abundar els clavells rojos en mans i els lemes més escridassats van estar “fora les forces d’ocupació” i “democràcia”.
“Hui és dia d’estar al carrer i de defensar la llibertat d’expressió i la democràcia ben entesa. Després d’aquestes setmanes, avui ha estat la gota que ha vessat el got i tot el món ha eixit al carrer, que ja tocava», expressava Octavi, de 33 anys. “La situació que està havent-hi ara a Catalunya, i, en general, a tot l’Estat espanyol, no es pot permetre. Estan prohibint la democràcia”, exclamava Alba, de 22 anys. “Em sembla una barrabassada absoluta que un estat estiga ocupant un espai que no li correspon”, exposava Elena, de 36 anys. “Pense que han fet la bestiesa més gran que es podria fer. La gent encara pensa que el govern del PP és demòcrata i que creu en la democràcia, però està demostrant a la pràctica tot el contrari. Estan massacrant la democràcia. I dic jo, si pogueren canviar amb nocturnitat i traïdoria l’article 135 per pagar-li a la Merkel i al Banc Europeu, no podrien haver-se assegut per canviar el que calguera de la Constitució? La Constitució està velleta i cal reformar-la, però tenen por a les reformes perquè són immobilistes”, destacava Empar, de 63 anys.
“Avui el tema va molt més enllà del País Valencià i dels Països Catalans, avui va de democràcia. El franquisme no es va morir, els franquistes encara estan ací”
La diversitat generacional dels manifestants es feia encara més evident amb algunes de les seves declaracions: “Avui el tema va molt més enllà del País Valencià i dels Països Catalans, avui va de democràcia. El franquisme no es va morir, els franquistes encara estan ací i han tornat encara més valents que abans, ja no s’amaguen, ja són clarament franquistes. La meua generació no ho férem bé, pactarem una constitució, diguérem, ‘vinga, una Espanya federal’, i no. Ens han tornat a enganyar quaranta vegades. I la Unió Europea està mirant cap a una altra banda, i l’ONU també”, comenta emocionat Joan, de 67 anys. “Les actuacions del Govern espanyol aquest matí a Barcelona crec que han sigut massa. No és la força el que s’ha de fer servir, és el diàleg que, per cert, no han volgut abordar. Per això estem ací, per reivindicar els drets humans i el dret a la llibertat d’expressió”, deia Encarna, de 56 anys.
“Que la prudència no ens faça traïdors”
El passat 13 de setembre, les pintades feixistes d’amenaça a Anna Gabriel, presents als voltants de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, van provocar una resposta popular inèdita. Hores abans de l’acte anomenat Cap a la República Catalana?, desenes de persones s’aglutinaren a la porta de la mateixa facultat en una mostra de solidaritat antifeixista amb l’amenaçada i amb la finalitat d’espantar qualsevol intent de boicot. Una hora després, el debat celebrat en la sala Joan Fuster va aconseguir una afluència multitudinària, la sala plena de gom a gom i pantalles instal·lades a fora perquè tota la gent que no va poder entrar-hi seguira el debat.
Aquest acte, entés com una resposta antifeixista i a favor de la llibertat democràtica, ha estat l’únic acte massiu que s’havia realitzat al País Valencià a favor del referèndum o, almenys, a favor de parlar i debatre sobre aquest tema. I és que els constants casos de repressió de l’Estat que s’han produït a Catalunya des de l’aprovació de la llei de transitorietat i del feferèndum encara no havien causat una contestació multitudinària entre la societat valenciana. En part, per culpa de l’anticatalanisme present i arrelat en el subconscient col·lectiu i, en part, degut també als pocs gestos institucionals en favor d’un procés que miren de reüll.
La instrumentalització de l’anticatalanisme que encara fa servir el Partit Popular –i en menor mesura Ciutadans– per rascar vots, amb el suport discursiu de molts dels mitjans de comunicació locals i generalistes presents al País Valencià, suposa un tallafoc mediàtic per a qualsevol acte o reivindicació de suport amb el procés d’autodeterminació que està vivint actualment Catalunya. El no pronunciament d’alguns partits i representants polítics d’esquerres ve promogut per la por a ser assenyalats, fet que deixa el camp obert per a la censura –o l’autocensura– i per a l’expansió del pensament anticatalanista ja existent.
Recentment, s’han produït mostres d’anticatalanisme per part de dirigents del PP, com la petició de cancel·lar concerts de Pep Gimeno ‘Botifarra’ o Cesk Freixas
En aquest sentit, recentment s’han donat casos d’anticatalanisme i intents de censura al País Valencià. El passat dilluns, al Baix Segura, un diputat del PP –Joaquin Albaladejo, autòcton de Torrevella– va demanar la cancel·lació de l’actuació del cantautor Pep Gimeno Botifarra i del grup Carraixet. Aquests concerts s’anaven a celebrar al municipi torrevellenc per celebrar el Dia de les Llengües. Albaladejo ha acusat Vicent Marzà, conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, de voler “adoctrinar”, “fer propaganda dels Països Catalans”, fer del País Valencià “un territori annexionat a Catalunya” i executar un “rentat de cervell catalanista als xiquets i xiquetes torrevellencs”. Pel seu costat, ahir el PP del municipi del Pinós (Vinalopó Mitjà) va demanar la cancel·lació del concert del cantautor Cesk Freixas per ser “un membre de la CU”, “procatalanista” i per voler “la imposició del català en la nostra població”. Un acte de “censura” que ha estat denunciat pel mateix cantautor en un comunicat.
