No cessen les protestes veïnals a Múrcia per impedir que l’arribada de l’AVE en superfície divideixi la ciutat en dues parts de manera permanent. Ni les mobilitzacions ni la sensació d’aïllament latent als barris del sud de Múrcia han estat motiu suficient perquè Govern regional i Adif posin damunt de la taula solucions per a les veïnes i veïns del barri de Santiago el Mayor.
Per contra, segons Joaquín Contreras, veí que lidera el moviment de la Plataforma Pro-Soterrament, “han apostat per jugar un pols contra la ciutadania, fent un perillós desplegament de repressió policial contra les persones del barri, per intentar silenciar les mobilitzacions davant les condicions que pretenen imposar per a l’arribada de l’alta velocitat a la ciutat de Múrcia “.
A la zona arriben furgonetes de la policia diàriament i “no sabem mai si vénen a detenir algú, a posar una sanció o simplement a envoltar-nos i mirar-nos de forma desafiant”, apunta Ángel
“Ara mateix estem vivint un moment de màxima incertesa”, comenta Ángel, un dels veïns que porta acampat des del setembre als voltants de les vies del barri de Santiago el Mayor. A la zona arriben furgonetes de la policia diàriament i “no sabem mai si vénen a detenir algú, a posar una sanció o simplement a envoltar-nos i mirar-nos de forma desafiant”, apunta. “A vegades vénen vuit furgonetes, de vegades en ve una. Ens identifiquen quan sortim a comprar i han arribat a confiscar el càmping gas amb què cuinem a l’acampada “.
Repressió
Les persones que mantenen l’acampada pro-soterrament han estat les més represaliades del moviment veïnal. Expliquen que han de suportar interrogatoris de la policia i conviure amb les pressions dels cossos armats que actuen sota el mandat del nou delegat del Govern de la Regió de Múrcia, Francisco Bernabé, que va arribar al càrrec amb l’objectiu d’exercir mà de ferro contra les protestes veïnals.
Amb el canvi de delegat del Govern, la repressió s’ha intensificat de forma substancial. El lema que utilitza el propi Bernabé és “el que la fa, la paga”. Una declaració d’intencions que arriba d’un òrgan, la finalitat del qual hauria de ser la de buscar la tranquil·la convivència entre les ciutadanes i ciutadans de la ciutat. “Tot el contrari del que està generant l’actuació de Bernabé”, segons Joaquín Contreras. El seu objectiu és un altre: servir d’assistent al Govern regional per portar l’alta velocitat a Múrcia costi el que costi.
Francisco Bernabé ha enfocat l’estratègia del Govern regional en la repressió desmesurada. Multes que van des dels 600 euros fins als 2.000. El mateix Bernabé es vantava públicament detallant les multes als veïns, sancions que “servirien com a avís del que se’ls ve a sobre si no cessen les protestes”, apuntava. “En aquest barri han fet una campanya de por que ha minvat considerablement la moral de les veïnes i veïns de la zona”, comenta sobre això Miriam M., que porta diversos mesos a l’acampada. “Però el cansament està sent el nostre motor revolucionari”, sentencia.
L’estratègia del nou Govern regional és la repressió desmesurada, amb multes que van des dels 600 euros fins als 2.000 euros
“Això és un barri assetjat per la policia. Aquí ens han declarat una guerra repressiva “, explica Alberto Martínez, que acumula sancions per valor de 6.000 euros. Però la seva posició és clara: “Després del que he vist aquí, la frustració és tan gran que l’únic que et queda és implicar-te més amb el moviment. Tot i que la cicatriu de la lluita duri tota la vida “. “Estan disposats al que sigui per evitar una victòria popular que serveixi d’exemple a altres pobles”, apunta Fani, veïna del barri.
El mur
La història del soterrament del corredor ferroviari de la ciutat de Múrcia comença el 1995, amb la redacció d’un projecte de viabilitat, i arriba al que avui en dia es pot afirmar que és l’antecedent administratiu directe del soterrament i arribada de l’AVE a Múrcia: el conveni de col·laboració de 2006 que dóna lloc a una revisió urbanística de la zona, el Pla Especial de l’Estación del Carmen.
Després de decidir on i com va arribar l’alta velocitat, només queda projectar al detall. Això es plasma en primer lloc en un estudi informatiu el setembre de 2007 mitjançant el qual es pretén unir les tasques ferroviàries i urbanístiques amb l’objectiu d’emprendre una actuació coordinada. L’estudi recull una longitud total soterrada de 7,8 quilòmetres.
L’antecedent administratiu directe del soterrament i arribada de l’AVE a Múrcia és el conveni de col·laboració de 2006 que dóna lloc a una revisió urbanística de la zona, el Pla Especial de l’Estación del Carmen
No obstant això, amb l’arribada de la crisi, la viabilitat del soterrament ja no està tan clara. Aviat comencen a sorgir altres alternatives, com la instal·lació d’una estació provisional per a l’arribada de l’alta velocitat a les afores de Múrcia, però mantenint el problema actual del pas de mercaderies perilloses pel centre de la ciutat. Tot això es descarta i els murcians comencen a sospitar que el tren d’alta velocitat pot arribar sense ser soterrada.
Actualment, el Govern regional i Adif intenten integrar a qualsevol preu l’arribada d’un AVE en superfície que requereix la instal·lació d’un mur antisoroll de cinc metres d’altura i suprimir tots els passos a nivell. En una altra lluita, la retòrica, el Govern regional tracta d’evitar la paraula mur, però en paraules de Joaquín Contreras, “encara que sigui transparent, no es pot travessar, el que el converteix en un mur”.
Aquesta obra provisional eleva els costos econòmics del projecte de forma substancial i pretén ser destruïda passats dos anys, quan es completi el primer tram de vies soterrades al seu pas pel barri de Santiago El Mayor.
La gent té por que, un cop aconsegueixin portar l’AVE a la ciutat, se’ls treguin les presses del soterrament, les obres se suspenguin i aquest traçat sigui per molts anys o fins i tot permanent, tal com va passar a Valladolid, que serveix d’exemple perfecte per reflectir la por del veïnat.
En el pla administratiu, després de la redacció d’un estudi previ, es produeix l’anunci de la licitació l’agost de 2012 per a la redacció del projecte constructiu actual. El plec de prescripcions tècniques particulars del contracte d’assistència no fa referència expressa al soterrament ni inclou aquest condicionant tècnic. Com a resultat, ens trobem davant un projecte, l’objecte del qual ha estat substancialment modificat i se centra ara en la remodelació dels accessos per a l’arribada de l’alta velocitat. Així ho assenyala la Fiscalia el 2015, que assegura que el projecte d’execució difereix un 80% de la solució prevista el 2009. En no ser coherent amb l’actuació que s’ha d’emprendre, el projecte neix sense contemplar aspectes vitals, fent necessària la tramitació d’una modificació, amb el conseqüent augment de terminis i pressupost.
Ningú entén a Múrcia el sense sentit d’aquest canvi de rumb després de gastar tants diners públics i temps en dissenyar i planificar una actuació encaminada a millorar la vida dels ciutadans.
El projecte inicial de soterrar les vies del tren que exigien des dels barris del sud es barreja ara amb l’arribada de l’alta velocitat i el Corredor Mediterrani, que interessa ja de forma descarada a institucions i lobbies empresarials. Amb aquest teló de fons i sense els estudis previs necessaris arriba la construcció d’una infraestructura que ha estat estudiada durant una dècada i que deixarà la seva empremta en el territori i en la vida dels murcians i murcianes durant segles.
——
Una ciutat partida
Al pas a nivell de Santiago El Mayor no passen deu minuts sense que les barreres del tren pugin i baixin al llarg de tot el dia. Per aquest motiu, la Plataforma Pro-Soterrament va començar la seva lluita fa 30 anys. Les conseqüències derivades de la bretxa que va crear el tren a la seva arribada a l’estació de El Carmen, inaugurada com a provisional per Isabel II el 1862, han estat colossals, partint la ciutat en dos i aïllant uns 100.000 habitants a la zona sud de Múrcia.
El pas a nivell de Santiago El Mayor és un dels més traumàtics, urbanísticament parlant, de tot el traçat ferroviari espanyol. La línia de Rodalies que uneix Alacant i Múrcia, amb un flux de tres milions de viatgers a l’any, és una de les més rendibles per a Renfe. L’empresa també ha expressat les seves reticències a la implementació amb presses de l’alta velocitat a la seva arribada a Múrcia i els problemes que va comportar per als més de 90 trens de Rodalies que circulen en aquesta línia cada dia. A les veïnes i veïns del barri se’ls ha venut durant 23 anys el soterrament i l’arribada de l’alta velocitat a una estació intermodal soterrada, eliminant la barrera que durant més d’un segle divideix el sud de la ciutat. Ara més que mai saben que es lliura una batalla important, i des de la Plataforma Pro-Soterrament exigeixen una planificació extensa per afrontar la problemàtica des d’una visió de conjunt, que contempli abans de res els convenis pactats i els interessos de la ciutadania.
Article originalment publicat a El Salto
