L’Associació de Veïns del barri barceloní de Besòs-Maresme s’oposa a la pròxima instal·lació d’una benzinera al carrer del Maresme, entre els números 87 i 91. Prop d’una desena de veïnes es concentren regularment davant del solar on s’haurà d’emplaçar la nova estació de carburant per demanar al regidor del districte de Sant Martí, Josep Maria Montaner, que aturi els tràmits d’aprovació del projecte i compleixi amb la promesa d’instal·lació d’un centre de joventut, un casal d’avis i habitatges tutelats per a gent gran en aquest terreny. La regidoria al·lega que no té competència per denegar els permisos, que estan en regla, i defensa que està en marxa un pla habitacional de fins a 80 habitatges i una reconversió urbanística per introduir espais verds. En cas de dur-se a terme la instal·lació, ja hi hauria quatre benzineres en funcionament al barri, tres d’elles en un espai de 300 metres.
José Manuel López és el secretari de l’Associació de Veïns del Besòs-Maresme des del 2015. Ja fa més de deu anys que viu al carrer de Llull i s’estima el barri, “que són dos, el Besòs i el Maresme”, explica, “separats entre si per la rambla de Prim, l’antiga riera d’Horta. Fins als anys seixanta no s’hi va edificar i arreu hi havia camps de conreu. La riera, quan plovia, es desbordava i ho inundava tot”.
Avui, assenyala el portaveu de l’Associació de Veïns, José Manuel López, “al Maresme encara no tenim ni una guarderia. La més propera l’has d’anar a buscar a Sant Adrià de Besòs”
L’any 1959, el Patronat Municipal de l’Habitatge va començar a construir edificis de manera urgent (en només sis mesos) a l’àrea del Besòs, aixecant polígons de fins a 3.000 blocs de protecció oficial, per acollir-hi l’onada de migrants. Fins aleshores, el barri es componia d’habitatges aixecats de manera informal, enmig de les àrees agrícoles. No hi havia serveis ni equipaments públics, i el periodista Josep Maria Huertas Claveria va deixar escrit que la inversió pública va començar a arribar després de reivindicacions veïnals intenses.
A l’àrea sud-oest, la del Maresme, els primers blocs van arribar durant la mateixa dècada dels seixanta, però per iniciativa privada. La Constructora Sagrat Cor i Construcciones Españolas van aixecar deu blocs de pisos entre els carrers de Josep Pla i la rambla de Prim. Ningú va encarregar-se d’abastir el barri d’equipaments comunitaris; avui, assenyala el portaveu de l’Associació de Veïns, “al Maresme encara no tenim ni una guarderia. La més propera l’has d’anar a buscar a Sant Adrià de Besòs”.
Un barri subjugat a la renovació del Poblenou
“Fixa’t”, assenyala López en arribar al final del carrer de Veneçuela, “és un cul-de-sac, no condueix enlloc. Així és com són molts dels carrers del barri. Estan tallats. Aquí, entre Veneçuela, Marroc i Cristòbal de Moura, s’ha creat una illa que no té connexió amb Barcelona. Això té efectes en la mobilitat, perquè si l’autobús no arriba aquí, no és possible agafar-lo al carrer del costat. S’ha d’anar fins al carrer de Llull, o bé a Pere IV, o fins a la Gran Via. Cal fer tota una volta!”.
Un estudi publicat el 2001, a la Revista Catalana de Sociologia, i que està signat pel sociòleg i investigador de la Universitat de Barcelona Fabio Valbonesi, presenta l’àrea del Besòs com un “buit urbà”, amb una “relació de dependència i subordinació espacial total”. “El Besòs crític: una aproximació a la realitat dels barris del Besòs” apunta que l’actuació de l’administració entre les dècades dels seixanta i setanta va ser la de convertir el barri en una zona de concentració d’immigració pobra, arribant a consolidar un procés de marginalització que ha desintegrat la zona. Així, l’estudi caracteritza el barri com un territori fet de “sòl sense estructurar, negligit comercialment pel veïnatge de les àrees industrials abandonades de Sant Martí de Provençals”.
El secretari de l’Associació de Veïns considera que “l’espai que acollirà una nova benzinera està inclòs en un pla de transformació que estableix límits a l’activitat de les indústries pesants”, segons el Pla 22@
La tesi, malgrat que es remunta a fa més de quinze anys, sembla coincidir amb el que opina el secretari de l’Associació de Veïns, que considera que no s’estan desenvolupant les directrius del Pla 22@ que afecta una part del districte: “L’espai que acollirà una nova benzinera està inclòs en un pla de transformació que estableix límits a l’activitat de les indústries pesants. El regidor es va comprometre a regular aquest aspecte per adequar el barri a un model de ciutat més en línia amb els interessos comunitaris. Fins ara, els canvis només s’han introduït al Poblenou”.
De fet, el solar que ha d’acollir la nova benzinera té la qualificació de 22@. El carrer del Maresme, precisament, traça el punt límit amb el barri del Poblenou des del Pla de Barris del 2006. El pla va dividir la ciutat de Barcelona en 73 barris i va estrenar la denominació de Besòs-Maresme per referir-se l’àrea que s’estén cap a l’oest a partir del carrer de Maresme.
L’associacionisme històric al Besòs
Al llarg de la història dels barris, és l’associacionisme que s’ha encarregat de dur molts dels canvis al Besòs i el Maresme. En el seu estudi, Valbonesi manté que s’hi han anat desenvolupant xarxes de solidaritat extenses, motivades per una situació econòmica crítica i un sentiment d’inseguretat i desprotecció respecte de les polítiques públiques. “Han estat veritables moviments socials urbans”, exposa, “que han esdevingut els interlocutors principals sobre els problemes que aclaparen el barri”.
Un estudi publicat el 2001 per l’investigador Fabio Valbonesi presenta l’àrea del Besòs com un “buit urbà”, amb una “relació de dependència i subordinació espacial total”
El naixement de les primeres associacions de veïns de la zona del Besòs es remunta als primers anys de la dècada dels setanta. L’Associació de Veïns i Veïnes del Besòs-Maresme es va fundar, tal com explica l’entitat, el 1964, “quan les demandes socials no són ateses degudament, les empreses constructores aixequen els blocs, deixen el ciutadà mig penjat dins incomptables defectes a l’acabament de les obres i manquen projectes d’urbanització”. L’entitat compta amb la fita d’haver aconseguit, durant els setanta i a través de mobilitzacions i reivindicacions, que els carrers es cobrissin amb ciment i s’urbanitzessin.
L’Administració preveu plans de millora i rehabilitació
La regidoria del districte, tanmateix, al·lega que el projecte de la benzinera té tots els requisits legals i les llicències d’obres i ambientals corresponents. A més, defensa que el solar és de propietat privada i que denegar-ne la llicència d’activitat no és competència de l’Administració. Portaveus de l’Ajuntament de Barcelona han afegit que ja està en marxa el desenvolupament de dos projectes d’habitatge públic destinats a lloguer social i habitatge dotacional, a més de dos blocs d’habitatges als números 87 i 91 del carrer de Maresme i als números 100 i 102 del carrer de Puigcerdà, que fan un total de 80 habitatges. També està pendent la urbanització del carrer de Cristóbal de Moura i la seva reconversió en un eix verd.
La regidoria al·lega que no té competència per denegar els permisos, que estan en regla, i defensa que està en marxa un pla habitacional de fins a 80 habitatges i una reconversió urbanística per introduir espais verds
El Pla Especial d’Infraestructures inclòs en el Pla de renovació 22@ té per objectiu la renovació urbanística de les antigues àrees industrials del Poblenou i incideix en una part del Besòs-Maresme, per afavorir la implantació de les activitats del sector de les noves tecnologies. A més, estableix com a criteris la sostenibilitat, la promoció d’espais verds i l’aposta per noves estratègies energètiques. D’altra banda, el Pla de Barri actual del Besòs-Maresme recull millores en la mobilitat, la dinamització dels espais comunitaris i dels equipaments d’ús públic i la rehabilitació dels habitatges del carrer de Maresme. Segons la regidoria, els dos casals i els habitatges per a la gent gran, definits en el pla anterior, ocuparan els baixos dels nous habitatges.
Afectacions mediambientals
“Som l’habitació dels mals endreços de la ciutat”, s’exclama el president de l’Associació de Veïns. L’entitat s’ha afegit a la coordinadora Aire Net, que aglutina altres entitats de la zona propera al Fòrum, i que mira de combatre els problemes ambientals que afecten l’àrea. Al febrer, Aire Net va denunciar la planta incineradora Tersa de Sant Adrià de Besòs per l’emissió de partícules contaminants a l’aire.
Pel que fa a les estacions de carburant, un estudi de la Universitat de Múrcia alertava el 2011 que l’aire que es respira prop de benzineres està afectat per emissions que provenen de l’evaporació dels combustibles de l’automoció. Per això, a la recerca, es recomanava respectar una distància mínima de 50 metres respecte dels habitatges, i de 100 respecte d’equipaments que consideraven més “vulnerables”: hospitals, centres de salut, escoles o centres de la tercera edat.
L’associació de Veïns del barri s’ha afegit a la coordinadora Aire Net, que aglutina altres entitats de la zona propera al Fòrum, i que mira de combatre els problemes ambientals que afecten l’àrea
Marta Doval, autora de l’estudi, apunta que la substància més perillosa per a la salut humana que s’allibera en el moment de fer benzina, és el benzè. Està catalogada com a “agent cancerigen” en la normativa comunitària europea. A l’Estat espanyol, a partir del 2000, se’n va rebaixar el contingut màxim a les benzineres, d’un 5 a un 1%. La investigadora ha declarat a aquest mitjà que, una de les possibilitats que poden estudiar les administracions públiques és revisar la regulació actual, o bé estudiar la implantació de sistemes de recuperació dels vapors de benzina als sortidors. Aquesta proposta la va posar a prova el Departament de Medi Ambient del sindicat Comissions Obreres el 2004 però, avui, al territori català només hi ha vora de quatre estacions de carburant equipades amb aquesta tecnologia.
Doval es remet a un article de la Directiva aprovada el 2009 pel Parlament Europeu per apuntar el següent: “en aquest text s’estableix que les benzineres noves, si el cabal de benzina a dispensar a l’any és superior a un donat, han d’estar equipades amb aquests sistemes de recollida de vapors en el moment de la provisió de benzina, que es coneixen com a Stage II. Per a aquelles estacions que ja estan instal·lades, i si proveeixen un gran volum de benzina a l’any, també es diu que han de comptar amb aquests sistemes”.
