Només han passat cinc anys des que l’antipolitica del Moviment 5 Estrelles (M5S) va entrar a l’hemicicle del Parlament italià amb la intenció de trencar el sistema bipartidista a la base de l’anomenada Segona República, o sigui, des del 1994. Amb una crítica general a la casta, amb la voluntat de restituir la política a la ciutadania mitjançant l’ús d’internet i de votacions telemàtiques, reduint els sous dels parlamentaris, amb la voluntat que l’agilització de la justícia passi per davant de les garanties i amb la voluntat de defensar la nació de migrants i poder europeus. Va ser un terratrèmol polític, fins al punt d’obligar els dos adversaris de centreesquerra i centredreta a pactar per formar el govern tècnic presidit per Monti.
Amb la participació més baixa en unes eleccions generals italianes (del 72,95), el M5S ha esdevingut la primera força, amb el 32,2% de la Cambra i el 31,8% del Senat, guanyant sobretot al sud d’Itàlia
Pocs s’imaginaven però que la sacsejada real encara no havia arribat. Va ser només ahir quan, amb el resultat electoral, es va començar a dibuixar la idea de final d’un cicle polític. Amb la participació més baixa en unes eleccions generals italianes (del 72,95), el M5S ha esdevingut la primera força, amb el 32,2% de la Cambra i el 31,8% del Senat, guanyant sobretot al sud d’Itàlia. D’altra banda, la Lega, de Matteo Salvini, quadruplica el seu resultat anterior, i passa del 4% al 17%, i esdevé així el líder de la coalició del centredreta. Forza Italia, el partit de Berlusconi, fagocitada per la Lega al nord i pel M5S al sud, arriba al seu mínim històric, amb un 14%.
Uns escenaris complicats
Luigi di Maio, del M5S i vicepresident de la Càmara, ha definit els resultats com “històrics” per al moviment, i ha anunciat el començament d’una Tercera República. Marco Revella, historiador i sociòleg, afirma que el “tripartidisme s’ha trencat i s’ha generat un nou bipartidisme, només entre el centredreta i M5S, ja que el centreesquerra és irrellevant”. A la vegada, Revella, considera que Berlusconi està destinat a extingir-se. Des d’un altre punt de vista, Aldo Giannuli, professor d’Història Contemporània a la Universitat de Milà, creu que l’únic escenari possible és una aliança entre el Partit Demòcrata (PD) i el M5S. Tot i que Matteo Renzi, arran dels resultats, ha explicat que seran a l’oposició i que no estaran disposats a pactar amb ningú. A més, ha dimitit i ha obert un nou congrés per decidir la nova línia política.
Si Di Maio s’ha mostra obert a formar govern amb qui sigui que reconegui la victòria del M5S i Matteo Salvini de la Lega ha parlat només d’un govern de dretes amb el suport extern per part d’altres partits, tocarà al president de la república, Sergio Mattarella, deslligar el nus gordià. El seu càrrec és el que ha d’obrir les consultes i trobar un candidat que es pugui investir com a primer ministre.
La ultradreta “regala” vots i discurs al centredreta
Els neofeixistes de CasaPound Itàlia, un grup d’ultradreta equivalent a l’Hogar Social Madrid, han obtingut un mal resultat en la segona vegada que presenta candidats a les eleccions. Arriben al 0,9%, molt per sota del límit del 3%, tot i haver augmentat molt respecte al 0,14% del 2013. Fratelli d’italia, partit hereu del MSI, moviment social italià, el partit hereu del postfeixisme conservador italià, arribar al 4%, el doble que en els comicis anteriors.
La Lega ha pogut convèncer l’electorat amb poques coses: la defensa de la família tradicional, l’odi xenòfob als migrants, la crítica a la ‘teoria del gender’, i la proposta d’acabar amb el sistema fiscal progressiu
La majoria del vot ha sigut capitalitzat per la Lega, que ha quadruplicat els seus resultats. Han pogut convèncer l’electorat amb poques coses: la defensa de la família tradicional, l’odi xenòfob als migrants, la crítica a la teoria del gender, i la proposta d’acabar amb el sistema fiscal progressiu i instaurar un senzill “flat tax” (els mateixos impostos per totes les rendes). Guido Caldiron, periodista i observador de la ultradreta, ha subratllat com “la Lega ha agafat alguns temes concrets de l’extrema dreta i els ha absorbit i normalitzat. No només a escala territorial, sinó en l’àmbit nacional, acusant els migrants de ser massa i tolerant un regidor que parlava de defensar la raça blanca”. Segons Caldiron, Salvini ha englobat en el seu discurs, lleugerament més subtil, la defensa de la comunitat italiana de les agressions foranes, tant europees com africanes. Arguments que eren, fins fa poc, elements del discurs de la ultradreta italiana nostàlgica feixista o neofeixista.
