Fer camí ens trasllada físicament, però, sobretot, desplaça identitats. Més encara quan parlem d’un viatge i aquest es converteix en forçat i per força. Gemma Humet descriu, a Encara, una singladura marina per la part més humana dels conflictes que (des)dibuixen el món actual, però que no es desprenen d’un fil que ressegueix la història.
La seva veu, tan lluminosa que dóna un contrapunt esperançador a la cruesa lírica que travessa el disc, li permet submergir-se en un onejar melòdic que evoca les aigües que banyen les costes mediterrànies d’exilis i oblits. “Crida’m avui qui sóc per si no em reconec”, exclama Humet en la cançó d’obertura tot vindicant el fet que un viatge tortuós no acaba quan s’arriba a la costa.
El treball de la cantant segueix amb vuit peces més, totes elles amb una instrumentació curosa, plena de detalls i que, a vegades, festeja amb els aires flamencs. Un conjunt de melodies entre les quals destaquen la coratjosa “Himne al futur” i “No serem els vostres soldats”, que bé podria entonar un cor obrer.
MÚSICA
Encara
Gemma Humet
Segell: Satélite K (2017)
Article publicat al número 433 de la Directa
