El que semblava impossible s’ha convertit en una realitat: el Girona FC jugarà la pròxima temporada a Primera Divisió. La fita de l’equip gironí s’explica, en part, pel mèrit esportiu dels jugadors, però també per una profunda transformació institucional que ha passat desapercebuda per a la majoria d’aficionades.
L’any 2015 el club estava a la corda fluixa. Les factures impagades s’amuntegaven als despatxos de Montilivi mentre el propietari del club, Josep Delgado, fugia de la policia, que el perseguia per un frau milionari perpetrat a Polònia. L’equip jugava bé i tenia opcions de pujar a Primera, però la situació comptable era tan complexa que fins i tot s’especulava amb un possible descens administratiu a Segona B.
Josep Delgado és un d’aquells personatges habituals en el món del futbol, capaços d’arrossegar un equip honest al fangar més pestilent: ric, fanfarró i amb la cara molt dura. La seva etapa al capdavant del Girona passarà a la història pels deutes contrets amb la Seguretat Social, amb la plantilla i amb les empreses proveïdores. Després de ser detingut, va ser extradit a Polònia, on compleix condemna per haver estafat 30 milions d’euros a la hisenda del país.
Dutaret i Boudjemaa només han visitat Girona una vegada. Quan es va segellar el traspàs, van fotografiar-se somrients al Barri Vell i van desaparèixer amb la mateixa discreció amb què havien arribat
La solució va arribar, com per art de màgia, amb dos misteriosos inversos francesos. A través de la societat TVSE Futbol, Jean-Louis Dutaret i Samir Boudjemaa van comprar el juliol de 2015 el 80% d’un club que semblava condemnat al naufragi. Els inversors van injectar gairebé 4 milions d’euros per eixugar els deutes i van canviar l’estructura de la institució. Des de llavors, l’equip avança a tot vent.
Dutaret i Boudjemaa només han visitat Girona una vegada. Quan es va segellar el traspàs, van fotografiar-se somrients al Barri Vell i van desaparèixer amb la mateixa discreció amb què havien arribat. En dos anys, no han trepitjat ni una sola vegada la gespa de Montilivi. És com si no existissin. El seu desinterès és tan gran que ni tan sols van assistir a la celebració per l’ascens a Primera Divisió.
La premsa local pràcticament no ha dit res sobre els dos empresaris, i quan ho ha fet ha estat sempre en termes elogiosos. El periodista Carles Rosell, per exemple, va dir que els nous propietaris havien creat un oasi institucional. Quan va descriure el perfil de Dutaret, Rosell en va destacar la seva trajectòria política al costat d’Alain Craignon, ministre de François Mitterrand entre 1986 i 1994. Curiosament, el periodista no va mencionar un episodi molt significatiu de la vida de Dutaret: l’empresari va estar implicat en un dels escàndols de corrupció més sonats que es van destapar a França durant els anys noranta del segle passat. Actuant com la mà dreta de Craignon, Dutaret va beneficiar-se de la privatització del servei d’aigua de Grenoble i va ser condemnat a quatre anys de presó i a pagar una multa de 400.000 francs.
Els dos suposats inversors controlen una empresa que organitza esdeveniments esportius i en ven els drets televisius, TV Sport Events, però aquesta entitat té un volum de negoci inferior al pressupost del Girona
Resulta si més no sorprenent que dos empresaris sense cap vincle amb Girona decidissin comprar un equip de futbol carregat de deutes i se’n desentenguessin tot seguit. La incredulitat es fa més gran si pensem que Dutaret i Boudjemaa difícilment disposen de recursos per mantenir un equip de primer nivell. Els dos suposats inversors controlen una empresa que organitza esdeveniments esportius i en ven els drets televisius, TV Sport Events, però aquesta entitat té un volum de negoci inferior al pressupost del Girona. D’on surten, aleshores, els diners per pagar una plantilla que l’any 2015 cobrava uns 5 milions d’euros?
El germà de Pep Guardiola, ‘assessor extern’
La pregunta, per tant, és inevitable: Dutaret i Boudjemaa controlen realment el Girona o són testaferros d’algú més poderós que prefereix mantenir-se en l’anonimat? Quan Dutaret va fundar TVSE Futbol, no ho va fer en nom propi, sinó com a representant d’una consultora de telecomunicacions anglesa anomenada Horace Partners. Aquesta consultora es va dissoldre el març d’enguany, després de declarar-se insolvent. TVSE Futbol segueix operant malgrat la desaparició de la matriu. Com que es tracta d’una société par actions simplifiée, una mena de societat limitada, pot canviar de mans sense deixar cap rastre al registre mercantil. Coneixem el fundador de l’entitat, Dutaret, i en coneixem el president, Boudjemaa, però no sabem res de les accionistes, que poden haver comprat l’empresa després de la seva creació.
Si Dutaret i Boudjemaa no controlen el club, aleshores qui ho fa? Tots els indicis apunten en una mateixa direcció: Jaume Roures, l’amo i senyor de l’imperi de comunicació Mediapro. Prova d’això és que gairebé tots els directius del Girona tenen o han tingut alguna relació amb l’empresari català. Delfí Geli, el president del club, va treballar sis anys per Roures; i Ignasi Mas-Bagà, el director general, ho va fer sis anys més. Pere Guardiola, el suposat “consultor extern” de Dutaret i Boudjema, treballa actualment a Media Base Sport, una agència de representació vinculada al grup Mediapro.
Gairebé tots els directius del Girona han tingut relació amb Jaume Roures o Mediapro. Delfí Geli, president del club, va treballar sis anys per Roures; i Ignasi Mas-Bagà, director general, ho va fer sis anys més
Poc abans que Dutaret i Boudjemaa entressin en escena, alguns mitjans de comunicació ja van especular amb la possibilitat que Jaume Roures adquirís el Girona. L’abril de 2015, per exemple, el Diario Gol va assegurar que Jaume Roures i Ferran Soriano, un exdirectiu del FC Barcelona proper a la família Guardiola, s’havien posat d’acord per repartir-se el club. El diari esportiu fins i tot va avançar el nom d’Ignasi Mas-Bagà com a futur director general. La sorprenent aparició dels dos empresaris francesos va desmentir, si més no de forma aparent, aquesta operació, tot i que les sospites sobre la propietat del club s’han mantingut latents durant aquests dos anys. Sigui qui sigui el propietari del Girona, un cop cop consumat l’ascens, difícilment podrà amagar-se durant gaire temps més.
Resposta antifeixista silenciada
Els dubtes sobre la identitat propietari del Girona no semblen inquietar gens ni mica l’Ajuntament. Al contrari, el consistori dirigit per Marta Madrenas està d’allò més satisfet amb un ascens que afegirà un nou atractiu a la ciutat. Els partits a Montilivi arrossegaran aficionats d’arreu de l’Estat que ompliran restaurants, hotels i apartaments turístics. L’Associació d’Hostaleria de Girona calcula que l’ascens tindrà un impacte econòmic d’uns 20 milions d’euros. L’Ajuntament ja ha avançat que farà mans i mànigues per adaptar Montilivi a les exigències de la Primera Divisió. S’ampliarà l’estadi, es reformaran les cabines de premsa i s’adequaran les taquilles. De moment, es desconeix l’impacte que tindran aquestes reformes en el pressupost municipal.
Els atacs feixistes que s’han produït en les últimes setmanes no han provocat cap mena de reacció en el club ni en l’afició. Després que un grup d’ultres assaltessin un bar cridant la consigna nazi “sieg heil“, hi va haver un intent d’organitzar una concentració antifeixista a la plaça del Vi, però la mobilització es va veure frenada per diverses aficionades que temien que la protesta pogués afectar el bon nom de l’equip. Ja se sap: qüestió de prioritats.
Article publicat originalment a l”Ariet’.
