Des de les eleccions legislatives del maig del 2017, que consolidaven el seu partit –La República en Marxa– com a principal força del parlament francès, les reformes liberals i securitàries promulgudes per l’executiu d’Emmanuel Macron se succeeixen l’una rere l’altra: reforma laboral, llei de finances, cristal·lització de l’Estat d’Emergència a la Constitució, projecte de Llei d’asil i immigració, projecte de reforma de les pensions… Si totes han donat pas a certes polèmiques, tres d’elles estan generant actualment un ampli moviment de protestes: la reforma dels estudis universitaris, el projecte de reforma de la Funció pública i el pla de supressió de l’estatus de cheminot, vinculat al sector ferroviari. Aquest dijous 22 de març està destinat a agluninar els tres moviments d’oposició a les polítiques de Macron amb grans protestes al carrer, que arriben sota l’esperit del Maig del 68, de l’esclat del qual es compleixen demà 50 anys.
A primera vista, la situació actual de l’ensenyament superior francès pot semblar un luxe: qualsevol persona amb el títol de batxillerat pot entrar a la Universitat. D’aquesta manera, les carreres són obertes a totes les estudiants, independentment del seu expedient. Per altra banda, el cost dels estudis és a priori sostenible: la llicenciatura costa 184 euros l’any i el màster, 256 euros. Les beques són mensuals i, tret de Paris, on la demanda és molt superior a l’oferta, l’accés a les residències d’estudiants públiques és relativament fàcil i assequible. Ara bé, pel que fa a carreres universitàries com Medecina, Dret o Arquitectura, la selecció es fa d’un curs per l’altre: el 50% de les estudiants no passaran a segon i no es permet repetir curs.
El nou Pla Estudiantil: camí de l’elitizació i la privatització
En paral·lel al sistema universitari, existeix una sèrie d’escoles publiques de gran prestigi. Les Escoles d’Ingenieria i, en l’àmbit de les ciències humanes, institucions com Sciences Po, l’ENS i les Escoles de Periodisme, són accessibles mitjançant uns concursos específics molt selectius: el 30% de les candidates poden entrar a les Escoles d’Enginyeria, el 12% a una de les set escoles de Sciences Po, el 8% als estudis de periodisme i menys d’un 5% a l’ENS. La preparació a aquests concursos requereix haver estudiat en instituts públics d’excel·lència o bé, després de batxillerat, cursar una formació de preparació als concursos extremadament dura i totalment incompatible amb una feina en paral·lel. Pel que fa als estudis d’Economia, gestió comercial i management, les formacions més prestigioses són les Escoles de Comerç privades. Per acabar, carreres com Disseny o Cinema, senzillament no existeixen en el sector públic. D’aquesta manera, un diploma de Sciences Po no té res a veure amb una llicenciatura de Ciències Polítiques, tot i que el contingut dels estudis és gairebé el mateix. El canvi resideix en els criteris de selecció.
La llei del nou Pla Estudiantil, que ja s’ha començat a aplicar, permet a cada universitat determinar els seus propis criteris de selecció, des d’activitats extraescolars fins a la categoria socio-professional dels pares
La llei del nou Pla Estudiantil, aprovada al mes d’octubre i que ja s’ha començat a aplicar, enforteix aquesta tendència, ja que permet a cada universitat determinar els seus propis criteris de selecció, des d’activitats extraescolars fins a la categoria socio-professional dels pares. Si el govern argumenta que la llei busca “personalitzar” els expedients dels alumnes, el cos administratiu encarregat -entre altres- d’examinar les candidatures estudiantils s’ha reduït de manera dràstica, de manera que plantejar que cada expedient serà estudiat de manera “personalitzada” és força qüestionable; ans al contrari, permetria justificar encara més mètodes de selecció relacionats amb l’origen socioeconòmic de les estudiants. Per altra banda, el govern francès preveu per al 2022 un augment del cost de la inscripció de la universitat, que passaria a valdre 4.000 euros, enlloc dels 184 euros actuals.
La reforma ha provocat força mobilitzacions des del mes de desembre, l’última va ser el passat dijous 15 de març, convocada per sindicats d’estudiants de batxillerat a la qual es van sumar els sindicats universitaris. Si a les principals ciutats del país, al moviment li costa d’arrencar –tot i que s’han organitat diverses coordinadores en l’àmbit estatal– a la Universitat de Tolosa – Le Mirail la mobilització de les estudiants i del personal universitari ha fet reaccionar el Ministeri de l’Educació Superior, que ha posat ha posat el centre sota la seva tutela provisionalment.
Fragilitzar el sector públic
Per la seva banda, el projecte de reforma de la Funció publica fragilitza considerablement l’estatut dels funcionaris, considerat per Macron com a “rígid” i “poc adaptat a la modernitat”. L’aplicació de la reforma preveu la supressió de 120.000 funcionaris que serien substituïts per treballadores amb contractes temporals. I és que la reforma permetria habilitar encara més als organismes per contractes externalitzats, permetent d’aquesta manera reduir els costos sense reduir els efectius: remunerar de manera indirecta treballadores del sector privat és molt més rendible que remunerar empleades públiques ja que, tot i dur a terme les mateixes funcions, són de diferent categoria professional. Després d’un mes de gener marcat per un moviment de protesta del cos de vigiliants de presó i de les empleades de la Sanitat publica a finals de febrer, set sindicats generalistes sobre els nou existents a Franca han convocat una jornada de vaga el proper 22 de març per al conjunt de la Funció Publica.
L’aplicació de la reforma de la funció pública preveu la supressió de 120.000 funcionaris que serien substituïts per treballadores amb contractes temporals
A aquesta jornada s’hi han sumat també les treballadores del sector ferroviari, que es beneficien d’un estatus específic (popularment anomenat cheminots) independentment del ventall de funcions que poden dur a terme: agents d’informació, tècnics de vies, personal de neteja… Aquest estatut els permet gaudir d’una sèrie de garanties col·lectives, com ara una feina garantida de per vida, l’accés a una seguretat social pròpia i la possibilitat de jubilar-se de manera anticipada. Ara bé, el Primer Ministre Eduard Philippe va declarar a finals de febrer que a partir d’ara la SNCF –l’empresa publico-privada del sector ferroviari francès– ja no contractaria més a cheminots, la qual cosa implica, a llarg, termini la desaparició d’aquest estatus. I és que, si fa uns anys la SNCF detenia el monopoli public del sector ferroviari, des dels inicis de la crisi s’han multiplicat les concessions a empreses privades, de manera que coexisteixen una multitud de fillials de propietaris diferents. Sense cheminots, s’obrirà una via lliure cap a la privatització completa dels trens francesos…
La vaga d’aquest 22 de març, per la pluralitat de sectors mobilitzats, serà decisiva per evaluar la continuïtat de les lluites a França, i posa sobre la taula una gran pregunta: assistirem a l’inici d’una unitat durable entre estudiants i treballadores semblant a la que es va produir 50 anys enrere?
