Ja fa més de 35 anys que Apple va començar a externalitzar la producció d’ordinadors a Singapur, i més de 20 que va iniciar la venda de tota la seva capacitat interna de manufactura. Aquest procés no és si no una mostra més de l’avenç de la globalització del capitalisme les darreres dècades.
L’obertura de la Xina a la inversió estrangera des dels anys 90 va significar canvis profunds no només en la seva economia, sinó en la classe obrera xinesa. Foxconn (nom comercial de Hon Hai Precision Industry Company) va esdevenir el principal exportador de la Xina el 2001. Aquesta multinacional taiwanesa de manufactura per contracte d’electrònica té una força de treball de prop d’1,4 milions de persones a la Xina. Intentem imaginar-nos que gairebé tota la població de la ciutat de Barcelona treballés per una mateixa empresa.
Prop de la meitat dels ingressos de Foxconn provenen d’Apple. Mentre que els marges de benefici d’Apple freguen el 30%, els de Foxconn no arriben al 5%
Prop de la meitat dels ingressos de Foxconn provenen d’Apple, per a qui produeix gran part dels iPhone i iPad que es comercialitzen per tot el món. Un negoci molt lucratiu sobretot per a Apple, que és l’empresa amb majors beneficis nets del món. Mentre que els marges de benefici d’Apple freguen el 30%, els de Foxconn no arriben al 5%.
Aquesta asimetria de poder és habitual en moltes cadenes globals de valor en què l’empresa client, en aquest cas Apple, és qui fixa els preus i els terminis d’entrega, dos dels elements que més afecten les condicions de treball a les fàbriques quan es tradueixen en salaris i en jornades amb hores extres imposades. L’avarícia d’uns és el calvari d’altres. Els costos laborals de produir un iPhone escassament arriben al 2% del preu final del producte.
Les pràctiques comercials d’Apple entren en conflicte amb les seves pròpies polítiques internes i amb la llei laboral xinesa, sense que ningú hi posi fre
No costa de veure, doncs, sobre qui recau el pes de les pràctiques comercials a què Apple sotmet els seus proveïdors. Pràctiques que entren en conflicte amb les seves pròpies polítiques internes i amb la llei laboral xinesa, sense que ningú hi posi fre. Pràctiques com canviar les especificitats d’un model d’iPhone sense canviar el termini d’entrega sabent que la comanda només es podrà satisfer si s’obliga el personal a treballar fins a 12 hores al dia, amb torns de dia i nit canviants, i amb només un dia de descans en dues setmanes, fins i tot per part de menors d’edat (de 16 a18 anys). I qui no ho accepti, que no torni.
Tot i que Apple n’és perfectament conscient, i màxim responsable, prioritza donar la sorpresa a la presentació d’un nou model d’iPhone en un sector on la innovació que els competidors no han tingut temps de detectar és clau. La resta és un mal menor.
Treballar a Foxconn, un insomni fet realitat
Des de 1988 Foxconn ha obert nombroses fàbriques al sud de la Xina gràcies a importants descomptes fiscals i en el preu de la terra i l’aigua perquè s’hi instal·lessin còmodament. Però les megainstal·lacions de Foxconn són absolutament dependents de l’arribada de mà d’obra de les zones rurals de la Xina.
La joventut rural expressa cada cop més desitjos d’experimentar una vida moderna i un consum cosmopolita a les ciutats, i Foxconn els promet que si treballen a les seves fàbriques podran complir els seus somnis. Res més lluny del que acaben trobant-hi.
El CEO de Foxconn, ha implementat un model de gestió del personal basat en la seva experiència militar i en una simplificació extrema de les tasques del procés de producció
Terry Gou, el CEO de Foxconn, ha implementat un model de gestió del personal basat en la seva experiència militar i en una simplificació extrema de les tasques del procés de producció, que a més estan mesurades al segon. Per exemple: agafar una placa base de la línia de producció: 2 segons; escanejar-ne el logo: 2 segons; posar-la en una bossa antiestàtica: 2 segons; enganxar-hi una etiqueta: 2 segons; col·locar-la a la línia: 2 segons. Cada 10 segons aquesta treballadora acaba la seva tasca i la torna a començar.
Es mesura estrictament el rendiment de cada persona: si compleixen les seves quotes de producció, les hi apugen. Si no les compleixen, no tenen dret a descansos. La lògica és que si una persona pot perdre un segon innecessàriament, 100.000 persones poden fer perdre moltíssims diners a l’empresa. L’extrema pressió psicològica i l’absoluta despersonalització que experimenten les persones treballadores no entren a l’equació.
Es mesura estrictament el rendiment de cada persona: si compleixen les seves quotes de producció, les hi apugen. Si no les compleixen, no tenen dret a descansos
Al la fàbrica, així com als dormitoris, centenars de joves, majoritàriament entre els 16 i els 29 anys, conviuen sense el suport de la família, sense espais de vida comunal i sense un sindicat independent que pugui representar els seus interessos. El temps és escàs i sovint es malgasta fent cues llarguíssimes per agafar el dinar o anant d’un lloc a l’altre de la fàbrica. No és cosa de broma! Per travessar la fàbrica situada a Shenzhen de nord a sud o d’est a oest cal aproximadament una hora. I hi han arribat a treballar unes 450.000 persones.
Produir o no produir: l’acció col·lectiva es fa sentir
Però els treballadors i les treballadores són cada cop més conscients de les oportunitats que signifiquen les comandes d’Apple i altres gegants tecnològics per presentar nous models en moments clau. El poder d’aturar la producció en aquests moments no s’ha de subestimar.
Cada cop més, vagues i accions de protesta estan amenaçant l’estabilitat social, de manera que govern i empreses es veuen forçats a fer concessions, sobretot en matèria de salaris, que continuen lluny de ser dignes a causa de la inflació. És així com una nova generació de persones treballadores emigrades d’origen rural, amb major preparació i expectatives que la generació anterior, s’està aixecant per defensar els seus drets, tot i el risc d’acomiadament.
Cada cop més, vagues i accions de protesta estan amenaçant l’estabilitat social, de manera que govern i empreses es veuen forçats a fer concessions
El poder corporatiu té ple suport de l’estat, i això sembla infranquejable. Tot i així, s’albira un gran potencial de canvi social gràcies a l’aliança creixent entre aquesta classe obrera, estudiants, acadèmics i activistes del moviment internacional pels drets del treball. En aquest sentit, amb motiu del desè aniversari d’iPhone a finals del 2017, l’organització xinesa SACOM (Students and Scholars Against Corporate Misbehaviour) van endegar la campanya iSlaveat10 amb testimonis i demandes de cara tant a Apple com a Foxconn i amb el suport de la xarxa internacional Good Electronics.
Només quan aquesta nova generació tingui èxit finalment en establir sindicats independents i una representació real dels seus interessos a les fàbriques d’electrònica, les seves lluites configuraran el futur laboral i democràtic no només de la Xina sinó de tot el món.
