“Que una concejal musulmana de Badalona me acuse porque se meten con ella por la calle, es una buena excusa para tapar su incompetencia”. Aquest és el darrer comentari polèmic de l’exalcalde de Badalona, Xavier García Albiol. El va fer a Twitter i fa referència al vincle que va establir la regidora Fatima Taleb entre les agressions que ha denunciat patir pel carrer i la “política xenòfoba i antiimmigració” de García Albiol durant quatre anys.
En més d’una ocasió, els comentaris del dirigent del Partit Popular a les xarxes socials han estat objecte de denúncies. Recentment, es va mofar de què al camp de futbol de Sant Roc, una part del públic estigués a punt de “linxar” un assessor del PP de Catalunya en confondre’l amb un regidor de Guanyem Badalona. L’actual primer tinent d’alcalde badaloní, José Téllez, va denunciar-ho davant de la Fiscalia, però la denúncia va arxivar el passat més de desembre.
Les posicions d’Albiol a xarxes són un caldo de cultiu d’interaccions racistes, especialment a Facebook. Una llarga llista de missatges publicats es van incloure en una altra denúncia presentada davant de Fiscalia, també finalment arxivada, segons ha pogut confirmar la Directa. A l’escrit de denúncia d’un particular, s’acusava Albiol de, amb “la seva actuació” – va interactuar amb algun comentari i en cap cas els va desqualificar ni esborrar-, demostrar “l’anuència, complicitat, assentiment i/o la seva comissió per omissió dels fets”.
“Estamos pagando las consecuencias de ser una sociedad excesivamente permisiva con aquellos que tienen valores totalmente opuestos a los propios de España”
Un dels comentaris objectes de la denúncia contra García Albiol, es va publicar arran d’una operació “antiterrorista” a Badalona. El polític popular va afirmar: “estamos pagando las consecuencias de ser una sociedad que ha sido excesivamente permisiva con aquellos que tienen valores y costumbres totalmente opuestos y contrarios a los propios de España y occidente”. Seguidament, advertia que “o bien se adaptan a la tierra que los acoge, o bien no pueden estar entre nosotros”. Les declaracions van obrir el pas a una llarga cadena de reaccions racistes, incloses a la denúncia, com que “se vayan todos… putas cucarachas”. Menys d’un mes més tard, va tornar a la càrrega, en referència a una notícia sobre les intencions del Marroc d’impulsar una mesquita a Badalona: “mientras un servidor sea Alcalde de Badalona, ni Marruecos, ni nadie impulsará ninguna gran mezquita en Badalona (…) voy a ser muy beligerante con el tema”.
Les dades del Ministeri de l’Interior espanyol del 2015, apunten que, des de l’atemptat contra la revista francesa Charlie Hebdo, hi ha hagut un augment dels delictes d’odi per islamofòbia, que ja representen el 40% dels atacs registrats.
“No queremos rumanos”
Un informe de la fundació FAES, fins fa poc vinculada al Partit Popular, del 2009, ja apuntava la importància de buscar el vot de l’extrema dreta, utilitzant la migració, per créixer electoralment; i posava el cas francès de Le Pen com a exemple. Molt clarament, García Albiol ha orientat les seves campanyes electorals seguint aquesta línia.
Un cop més en campanya, en els darrers comicis municipals del 2015, va optar per l’eslògan “Limpiando Badalona”. Ell deia sentir-se’n “orgullós”, però ICV i PSC van denunciar el missatge davant la Comissió Europea per xenòfob. El seu discurs no fa funcionar: va perdre l’alcaldia de Badalona, tot i ser la força més votada per un estret marge. L’estil Albiol s’ha replicat en altres municipis, com l’Hospitalet de Llobregat, on el PP declarava que no volia “guetos, ni pisos pastera, ni top manta”, o a Mataró, on el candidat popular José Manuel López va deixar clar que no serien “políticament correctes” amb la migració.
A Badalona, amb García Albiol encara a l’alcaldia, la Guàrdia Urbana esmentava la nacionalitat de les persones detingudes només quan no era espanyola
En el seu informe del 2015, l’ONG SOS Racisme constata que, des de fa set anys, el racisme es cronifica i manté un creixement constant en uns àmbits concrets: als cossos de seguretat pública i entre particulars. A Badalona, per exemple, amb Albiol encara a l’alcaldia, la Guàrdia Urbana esmentava la nacionalitat de les persones detingudes només quan no era espanyola.
Aquesta organització alerta que les actituds discriminatòries en espais de la vida quotidiana “afavoreixen la normalització i difusió de les pràctiques i conductes racistes”. El 2015 SOS Racisme atendre 442 casos de denuncies de discriminacions per raó d’origen, però considera alarmant que, 4 de cada 10 persones (el 42%) que havien patit discriminació racista no van tirar endavant la denuncia, més de la meitat dels casos per decisió de la mateixa víctima. Entre les raons principals, segons l’entitat, hi ha la desconfiança en el sistema jurídic o en les institucions, la normalització de la situació discriminatòria i, en moltes ocasions, el fet de pensar que la denúncia “no servirà de res”. De moment, Garcia Albiol ha sortit indemne de totes les denúncies.
