“El sergent sempre ens parlava cridant, deia que així ens preparava per combatre a la guerra”, explica Aléxandros Stavrou per descriure el seu primer mes de formació al servei militar. Stavrou, resident a Atenes, està a punt d’acabar la carrera de medicina, però va haver d’aparcar els estudis durant un curs sencer per fer el servei militar a l’exèrcit grec. Durant el primer, el jove va ser enviat a una caserna remota per adquirir les nocions bàsiques en disciplina marcial i aprendre a utilitzar armament.
Grècia és un dels pocs països de la Unió Europea (UE) on el servei militar encara és obligatori. Per a les dones és voluntari, però els homes de nacionalitat grega han de fer la mili per llei. “Tard o d’hora t’acaba tocant”, comenta Stavrou, que va posposar la seva personació a les forces armades fins que l’exèrcit el va considerar un desertor. “Si sobrepasses el termini per anar a la mili o et negues a fer-la, l’Estat et retira el passaport, t’imposa una multa de 6.000 euros i un tribunal militar pot engegar un procediment judicial en contra teva fins a empresonar-te”, afegeix Stavrou.
S’aprova una llei que elimina les sancions als desertors si s’incorporen a l’exèrcit abans de finals de 2017
El 2016, el govern grec va aprovar una llei que estableix l’eliminació de totes les sancions als desertors de l’exèrcit si comencen el servei militar abans del desembre de 2017. Aléxandros Stavrou es va acollir a la legislació i va ser destinat durant vuit mesos a Xipre, on les forces armades gregues mantenen un destacament reduït de soldats. “L’exèrcit no m’ha ensenyat res de bo, només m’ha utilitzat com a mà d’obra barata”, denuncia Stavrou, que durant la seva etapa de servei va fer d’ajudant en una infermeria militar en la qual gairebé no hi havia feina.
Zakarias Nousis és un politòleg de 30 anys que eludeix l’exèrcit des que és major d’edat, però ja no pot posposar més la seva assistència i arrossega una multa que ha augmentat fins als 16.000 euros. Tanmateix, no pretén fer el servei militar per convicció antimilitarista i es planteja l’opció de marxar de terres gregues abans que sigui sotmès a un procés judicial per insubmissió. “Malauradament, a Grècia no hi ha cap moviment polític important que s’oposi al servei militar obligatori”, comenta Nousis. “Alguns col·lectius anarquistes aposten per la insubmissió, però són una minoria”, afegeix. Tot i això, moltes persones recorren a trucs més clàssics per evitar la mili. Marios Lagou, militant del sindicat antifeixista KEERFA, va eximir-se de les forces armades després de simular que tenia problemes psicològics. “Un company que és psicòleg va redactar un document on posava que tenia una profunda depressió i aquest paper em va deslliurar de fer el servei militar”, explica.
Una alta despesa en defensa
Grècia, que s’acosta als onze milions d’habitants, té un exèrcit de 105.000 efectius professionals i és dels més grans de la Unió Europea. Amb una ràtio de deu militars per cada mil habitants, es tracta del país europeu amb un percentatge més alt de soldats entre el global de la seva ciutadania. El 2013, el 2,7% de la població activa grega treballava a l’exèrcit. L’Estat grec, que pertany a l’OTAN des de 1952, és també el segon país de l’aliança militar transatlàntica que destina un pressupost més alt a les forces armades amb relació al seu producte interior brut (PIB). El 2016, el govern hel·lè va gastar 4.497 milions d’euros en defensa, cosa que representa el 2,56% del seu PIB. La despesa de l’executiu d’Alexis Tsipras en l’àmbit militar va augmentar en 35,6 milions d’euros amb relació a l’any anterior malgrat les dures polítiques d’austeritat imposades per la troica.
Amb una ràtio de deu militars per cada mil habitants, és el país europeu amb un percentatge més alt de soldats
En terres gregues, l’impacte de la crisi econòmica dura des de fa anys, i per ara no hi ha perspectives de sortir del pou. Segons les dades oficials, la taxa de desocupació es troba al voltant del 21% de la població activa, amb més d’un milió de persones aturades. D’altra banda, el deute públic està disparat a nivells estratosfèrics: l’Estat grec deu més de 310.000 milions d’euros, que suposa un 176% del PIB del país. No obstant això, malgrat les dificultats econòmiques, la despesa militar ha disminuït poc. “Els diners destinats a l’exèrcit formen part de les partides públiques que han estat menys reduïdes des de l’esclat de la crisi”, explica el sindicalista Marios Lagou. El 2012, en ple col·lapse econòmic, el segon rescat financer sobre Grècia dirigit per la troica va incloure un aprofundiment en mesures d’austeritat com la reducció de les pensions, del salari mínim o les retallades de llocs de treball al sector públic, però no va suposar cap revisió important de la despesa militar.
L’excepció a les retallades
Segons va assenyalar en un article el mitjà britànic The Guardian el 2012, Atenes no hauria fet grans retallades en defensa a causa de la influència de França i Alemanya. Aquell any, Berlín va destinar el 15% de les seves exportacions d’armament a Grècia, mentre que l’Estat francès va vendre al país hel·lènic un 10% del material armamentístic que va exportar. D’acord amb l’Stokholm Peace Research Institute (SIPRI), Grècia va comprar grans quantitats d’armament a les dues grans potències de la UE entre 2010 i 2014. Segons les dades exposades per l’institut de recerca, Atenes va adquirir armament alemany per un valor de 515 milions de dòlars, mentre que la despesa que va destinar en la compra d’equipament militar a França va rondar els 136 milions de dòlars.
“El 70% del pressupost es destina a pagar sous i pensions”, diu el periodista Manos Tsaldaris
Anys enrere, després de la ressaca eufòrica dels Jocs Olímpics d’Atenes, el 2006 Grècia va ser el tercer país del món que va fer més importacions d’armament, només per darrere de la Xina i l’Índia. Tanmateix, “des de l’esclat de la crisi, la despesa armamentística ha disminuït molt si es compara amb els anys anteriors”, explica Manos Tsaldaris, periodista del diari grec Efimerida ton Syntakton (Efsyn). “El 2009, la compra d’armament va suposar gairebé el 28% del pressupost militar, però el 2016 va ser només d’un 15% del total”, afegeix el reporter. A hores d’ara, segons Tsaldaris, “el 70% del pressupost de defensa està destinat a pagar els sous del personal treballador i les pensions dels soldats retirats, però les inversions en programes armamentístics estan sota mínims”.
Retòrica nacionalista i disputes amb Turquia
Actualment, des que Syriza va accedir al poder, “la gestió política en defensa no ha fet cap viratge: segueix la línia estratègica dels governs anteriors”, considera Marios Lagou. Des del gener de 2015, el soci de govern de Syriza és el partit ultranacionalista i conservador ANEL (Grecs Independents, en les seves sigles en grec). El seu líder, Panos Kammenos, partidari de seguir un tipus de política militarista i de fer més inversions en armament, està al capdavant del Ministeri de Defensa. “Kammenos és un polític xenòfob i contrari a la població migrant que sempre ha mostrat posicionaments molt contundents a favor de l’exèrcit”, explica la periodista independent Cristina Tente. Segons la seva opinió, des que va accedir al càrrec ministerial, “el dirigent d’ANEL ha alimentat les teories conspiracionistes sobre una suposada conquesta de Turquia contra Grècia”.
Històricament, l’alt pressupost de Grècia en defensa també ha anat lligat a la rivalitat amb el país veí, Turquia
Històricament, l’alt pressupost de Grècia en defensa també ha anat lligat a la rivalitat amb el país veí. L’exèrcit turc, amb més de 600.000 soldats, és el segon més gran de l’OTAN en nombre d’efectius. Tècnicament, Grècia i Turquia són aliades, però els dos països mantenen un conflicte obert des de la invasió turca sobre el nord de Xipre el 1974. La disputa entre ambdós estats també està lligada a la controvèrsia per la possessió de diverses illes del mar Egeu. “Els turcs mai trepitjaran les illes gregues, i si ho fan ja veurem com n’escapen”, va declarar Panos Kammenos el febrer passat. El ministre de defensa grec responia de manera amenaçadora per referir-se al conflicte territorial que els estats grec i turc tenen sobre Imia (Kardak, en turc), dos illots deshabitats de l’arxipèlag del Dodecanès situats entre l’illa grega de Kàlimnos i a pocs quilòmetres de les costes turques. De fet, el gener de 1996, Turquia i Grècia van enfrontar-se directament per la possessió d’aquests trossos de terra i tres soldats grecs van morir en el conflicte. Des d’aleshores, el govern turc reivindica la sobirania dels illots. “Malauradament, Grècia s’ubica en una zona on els equilibris geoestratègics són fràgils, i la inestabilitat podria augmentar en el futur”, conclou el periodista Manos Tsaldaris.
Article publicat al número 440 de la ‘Directa’
