La policia municipal ha anunciat que querellarà contra tu. Quina valoració et mereix aquesta notícia?
Poden querellar-se contra tot el que vulguin. Jo dic que només parlo de casos que portem denunciant des de fa tres anys. Concretament, en els últims tres anys, hem quedat moltes vegades amb l’Ajuntament per fer-li saber les agressions i les persecucions policials que patim. Ells ho saben. Hem fet denúncies al Registre de l’Ajuntament de Madrid, també davant el Defensor del Poble. Hem fet debats amb l’Ajuntament i amb la Policia Municipal i amb el Defensor del Poble per explicar-los les agressions i les persecucions que patim els manters. I si es volen querellar contra mi, no tinc cap problema. Jo sóc activista, no sóc polític. I seguiré defensant sempre el dret a què la gent tingui drets.
Què va passar a les manifestacions de dijous, davant l’espera de la confirmació de la mort de Mmame Mbaye?
Era angoixant perquè estàvem allà des de les cinc de la tarda esperant que ens donessin alguna informació sobre què passava amb el nostre amic. Primer de tot, cal dir que s’ha mort un amic, un company que està al nostre col·lectiu, que ha caigut allà. I hem estat tres hores sense saber res. Són moments molt durs, molt difícils. Tres hores, fins que ens hem assabentat per la premsa que el nostre amic havia mort. I ningú es va acostar per donar cap informació.
Quina va ser l’actitud de la policia municipal allà?
Quan nosaltres vam arribar ja hi havia un cordó policial. Ningú va poder entrar al carrer de l’Oso per veure què passava amb Mmame.
El cordó era de la policia municipal o de la nacional?
El primer cordó va ser de la policia municipal. Després va arribar la policia nacional i va fer un altre cordó. I no ens deixaven acostar-nos-hi. Estàvem aclaparats, tristos, sense saber què passava amb el nostre company, sense que ningú ens donés cap informació.
Algú de l’Ajuntament es va acostar a dialogar amb vosaltres allà?
Vam estar tres hores sense saber res, fins que ens assabentem per la premsa que el nostre amic havia mort. I ningú es va acostar per donar cap informació
Ningú. I jo crec que és perquè no tenien cap argument per donar-nos, perquè l’Ajuntament coneix bé aquestes persecucions, coneixen aquestes agressions. L’hi hem dit en reiterades ocasions, els hem explicat durant aquests tres últims anys que la Policia Municipal persegueix massa els manters. Hem presentat denúncies de trencaments de braços, de trencaments de cames, i no han fet res per solucionar l’assumpte.
Aquestes denúncies estan registrades?
Sí, estan registrades a l’Ajuntament. Entre altres, el 7 de de juliol de 2017 vam presentar una denúncia a l’Ajuntament de Madrid i tenim més denúncies d’agressions que hem presentat davant el Defensor del Poble. Tot està registrat. Totes les denúncies que nosaltres hem fet són públiques.
Després dels esdeveniments s’ha posat en contacte amb vosaltres algú de l’Ajuntament?
N’hi va haver alguns que es van acostar personalment i van dir que volien quedar amb nosaltres per al divendres, però al final van endarrerir-ho fins avui [l’entrevista es va fer el dilluns 19 de març] i espero que ens rebin a les 20 hores. Però ningú de l’Ajuntament ha entrat en contacte directe ni amb la família de Mmame, ni amb el col·lectiu de manters.
Què us sembla l’actitud del govern de Manuela Carmena davant del que ha passat amb Mmame i la resta?
Van voler trobar una justificació moral dient que ‘entre els manters hi ha màfies’. I els hem explicat milers de vegades: és una activitat només per sobreviure
Sincerament, em sembla lamentable perquè quan Ahora Madrid va arribar al govern un dels lemes de la seva campanya era lluitar contra les desigualtats socials que hi ha a Madrid. I què ha fet? Res, ha estat arribar i permetre que es criminalitzi la pobresa. En aquest cas, criminalitzar el col·lectiu més vulnerable. Al principi van voler trobar una justificació moral a això dient “és que entre els manters hi ha màfies”. I els hem explicat milers de vegades que és una activitat que la persona desenvolupa perquè no té una altra alternativa. És una activitat només per sobreviure. El manter va i compra una mercaderia a cinc euros i intenta vendre-la a deu. Però sempre s’intenta apel·lar a aquesta justificació moral per criminalitzar els manters.
Té algun fonament aquesta idea que alguns manters seríeu víctimes de màfies organitzades?
No, no té cap fonament. Jo, que porto tant de temps en el col·lectiu i que m’he dedicat anys a vendre al carrer i sóc activista del col·lectiu des de fa molt, ho he explicat milers de vegades. Al final cansa explicar-ho i és que la gent ja ho sap, no hi ha cap màfia. La policia ho sap, l’Ajuntament ho sap, el manter compra la seva mercaderia i la ven. El manter no és un mag, la mercaderia no ve del cel. El manter va a comprar-la i després la ven. Ni més ni menys. I tots ells ho saben.
Per a vosaltres, hi ha alguna diferència en el tractament rebut de les administracions del Partit Popular i l’actual, Ahora Madrid?
Parlaré clarament. Els primers senegalesos que van començar a vendre com a manters van arribar a Madrid el 1984. És a dir, fa 34 anys. I aquells primers companys manters ens expliquen que des d’aquesta data mai han viscut tanta persecució ni tant assetjament com avui. I això que abans governava la dreta. Hi ha més assetjament policial amb el govern d’Ahora Madrid que abans. I hi ha dades oficials de l’Ajuntament de Madrid que pots verificar que demostren que hi ha més persecucions dels manters ara. El 2016 va haver-hi uns 8.000 procediments i el 2017 n’hi ha hagut al voltant de 12.000, vol dir que han pujat gairebé un 40%.
Quines són les reivindicacions que voldríeu que s’atenguessin des de l’Ajuntament?
L’única reivindicació que tenim davant l’Ajuntament des de sempre és que es posi fi a les agressions, a la persecució i l’assetjament policial. Sempre intentem posar sobre la taula la qüestió de la venda ambulant, que és un problema legal. La Llei d’Estrangeria condemna els manters a vendre al carrer, els menysprea i acorrala, els discrimina, només poden viure en la clandestinitat.
Sobre la Llei d’Estrangeria l’Ajuntament no té potestat, però sobre el tema de la persecució si la té…
Té potestat sobre el tema de la persecució i dels assetjaments. I de seure per buscar alternatives. Els manters hem demostrat -com a Barcelona-, que quan ens donen oportunitat oferim alternatives. Allà, els nostres companys fan les seves robes, les seves sabates i tenen les seves pròpies marques per intentar tirar endavant les seves vides sense dedicar-se a la manta. La manta no és el somni de ningú, ningú vol vendre al carrer, el 95% dels manters mai han venut res en la seva vida. Per això, davant la mínima oportunitat que tenen, abandonen la manta.
Quines són les conseqüències pràctiques i psicològiques després de viure tants anys en un país i no aconseguir tenir una situació legalitzada?
Mmame Mbaye ha estat tretze anys vivint a Espanya, ha demanat la regularització dues vegades i mai li han donat els papers. Perquè Mmame era manter
Tens un exemple en el cas del nostre company i amic Mmame Mbaye. Ha estat 13 anys vivint a Espanya i mai li han donat els papers. Ha demanat la regularització dues vegades i sempre, sempre, li han posat barreres per no donar-li els papers, perquè Mmame era manter. I ell només era a la manta per poder sobreviure. Ara per ara per al Codi Penal espanyol la manta és un delicte castigat amb fins a dos anys de presó. Per això, amb els antecedents que tenen els manters per aquesta activitat, moltes vegades els deneguen els papers. Una altra cosa tremenda també són les multes de les ordenances municipals. Als manters, que no aconsegueixen guanyar ni 20 euros al dia, els posen multes de 300 o 400 euros. D’on els trauran? I el problema és que amb aquestes multes després no poden obtenir els papers. I més encara, no és només que no s’aconsegueixen els papers, sinó que aquells que sí que tenen papers i que es dediquen a vendre a la manta, perquè per culpa del racisme social no poden entrar al mercat laboral, han de vendre al carrer i així perden els papers. Hi ha gent que, tenint ja papers, a causa dels antecedents penals de les multes de l’Ajuntament, a l’hora de renovar els papers els hi deneguen. Al final és una gàbia en què fiquen la gent, de la qual mai podrà sortir. Després també hi ha els CIE [Centres d’Internament d’Estrangers], hi ha les expulsions. I crida l’atenció, quan fem les concentracions demanant el tancament dels CIE i veus gent de l’Ajuntament que sembla no adonar-se que molts dels manters que estan detinguts en els CIE és per l’acció de la Policia Municipal. Les primeres detencions les fa la Policia Municipal. I després els obren expedients d’expulsió. Llavors, semblen no percebre que ells són els responsables. Que molts dels manters estan als CIE per culpa d’aquestes ordenances municipals, que els apliquen multes, que els persegueixen i els assetgen.
Segons el que has explicat, pots perdre fàcilment una condició de regularització administrativa…
És clar. La pots perdre fàcilment al dedicar-te a la venda ambulant. Per això cal entendre que la gent es dedica a la venda ambulant només per poder sobreviure. Amb la crisi, com molts dels manters som negres i donat el racisme social existent, estem exclosos del mercat de treball. Així, no tenim més remei que vendre al carrer, amb aquest risc de que ja tinguis els papers i els puguis perdre per vendre al carrer.
Què espereu -si espereu alguna cosa- després del que va passar amb Mmame Mbaye i de les mobilitzacions que hi ha hagut?
Nosaltres l’únic que esperem és que facin una investigació i que es faci justícia. Que hi hagi una investigació clara, que digui el que ha passat. Hi ha un informe del Samur en què consta que hi ha hagut persecució i l’Ajuntament i la policia ho estan negant. Per això, l’única cosa que volem és que es faci una investigació. I que, si hi hagués responsabilitats en la mort del nostre amic, es faci justícia.
Article publicat originalment a El Salto.
