Un matí d’hivern qualsevol al barri de Sants de Barcelona. Pels carrers del voltant de la plaça d’Osca apareixen desenes de petits cartells a portals de finques i cases: “Compro piso, hasta 300.000€, pago al contado”, resen en aquesta ocasió. Ja fa mesos que el veïnat d’aquest i altres barris de Barcelona els troba habitualment a cada cantonada. Estan associats a un número de telèfon i un nom de pila –en cap cas una marca empresarial–, tot i que de vegades són anònims.
Una dona amb aparença d’executiva es passeja per la zona col·locant cartells apressadament, ens n’entrega un i ens convida a fer que el nostre amic fictici la contacti
Una dona de mitjana edat amb aparença d’executiva es passeja per la zona, cinta adhesiva en mà, col·locant les octavetes apressadament. “Perdona, tinc un amic que ha rebut un pis en herència i se’l voldria vendre”, la interpel·lem de forma espontània. El seu nom és Luisa i diu que treballa com a personal shopping d’Eurohouse Real Estate, una societat immobiliària amb oficina al carrer de Sants. Ens entrega un dels cartells i ens convida a fer que el nostre amic fictici la contacti.
No era difícil d’imaginar que darrere de tants cartells s’hi amagava quelcom més que un particular. Des d’un primer moment sorprenien les referències a diferents noms de persones en anuncis que indiquen el mateix número de telèfon. En un Fátima, en l’altre Álex i en dos més cap remitent, però tots amb dígits idèntics i diversos formats: un fet a mà, l’altre amb ordinador, algun més detallat i la majoria breus en el missatge.
Trucades temptadores
Ens conxorxem amb dos veïns i una veïna farts d’aquesta situació. S’ofereixen a col·laborar fent trucades a alguns dels números de telèfon que apareixen als cartells que hem recopilat. Elles també volen saber qui s’amaga rere aquesta estratègia comercial: “Encara que nosaltres som propietaris d’un pis, veiem com s’estan apujant els preus del lloguer i l’assetjament constant de les immobiliàries. Pensem que s’ha d’actuar ja perquè ells creuen que poden fer el que els hi doni la gana amb un dret bàsic com és l’habitatge”, comenten indignats.
Preparem diversos perfils de possibles propietaris que siguin creïbles per uns comercials avesats al negoci immobiliari. La primera trucada la fem al número de telèfon que es repeteix en tots els cartells esmentats anteriorment. Preguntem per Álex; el nom no correspon a l’interlocutor, però aquest ens atén ràpidament. Ens confirma que parlem amb un agent de l’empresa Exes, del departament patrimonial i de compres del grup immobiliari Expofinques. Li expliquem que tenim un bloc al barri de Sants, de quatre plantes i vuit pisos en total, dos d’ells okupats. Ens recomanen que els oferim diners per marxar, col·loquem alarma i instal·lem la porta anti-okupa: “Faríem una valoració total de la finca amb els dos pisos okupats, vosaltres us desenteneu de tot i nosaltres acceptem la venda”.
En el segon cas truquem a un altre número, que resulta ser de la immobiliària Bcn Habitat. Els oferim la venda d’un pis amb el handicap de què encara viuen unes llogateres amb un contracte de renda antiga. Podrien estar interessats en la compra, tot i que “si les llogateres tenen cinquanta anys, ja et dic que no”. Per a l’agent, tot depèn de l’estat del pis i de l’edat de les llogateres. Tant en aquesta com en totes les converses telefòniques els i les agents s’afanyen a insistir a tenir totes les dades possibles sobre el pis i en anar a veure’l com més aviat millor. En aquest cas el darrer extrem no és possible perquè l’immoble no està buit, però Carolina ens convida a reunir-nos a la seva oficina per revisar tota la paperassa que tinguem.
La tercera trucada l’efectuem amb més dies de preparació i a l’altra banda de l’aparell ens donen tot tipus de detalls per a generar confiança de cara a una possible compra
La tercera trucada l’efectuem amb més dies de preparació i a l’altra banda de l’aparell ens donen tot tipus de detalls per a generar confiança de cara a una possible compra. Oferim dos blocs de les mateixes característiques que l’anterior. Provenen d’una herència i juntament amb el nostre germà els volem vendre. El primer té tres pisos buits perquè no hem renovat el contracte, tres tenen contracte fins al pròxim mes de novembre i als dos restants hi viuen octogenaris amb rendes antigues. L’altre té okupes i “ja no sabem que fer per treure’ls fora”.
Parlem amb Alberto Nieto, agent d’Exes que ens confirma que utilitzen l’estratègia dels cartells: “som nosaltres mateixos, comercials de la patrimonial d’Exes, del grup Expofinques, que porta més de vint anys i el que fem és comprar els habitatges o finques, rehabilitar i tornar-les a vendre”. Ens explica perquè utilitzen aquest mètode: “És el que més ens funciona, per això ho fem”, i apunten que aquestes “campanyes de màrqueting” que omplen els carrers de Barcelona els permeten accedir a “un perfil més campechano del que ens entra per internet, més un particular, que és el que estem buscant”.
Estan disposats a comprar blocs amb inquilins: “Els deixem amb la renda antiga o els donem diners perquè marxin a un altre lloc, però no faria falta fer-los fora abans”. Ens adverteix que això faria disminuir el preu de la compra perquè “hem de mantenir uns senyors que paguen 200 euros de renda, quan ara mateix, una finca antiga es rehabilitaria per complet i demanaríem entre 900 i 1.000 euros de lloguer o els vendríem per 200.000 o 300.000 cada pis”.
“Hi ha diverses vies, però entengui que com no l’he vist en persona no li puc explicar la praxi que realitzem”, explica l’agent per confirmar que els interessa el pis amb okupes
En el cas de la finca amb okupes ens confirma que els pot interessar: “A mi no m’importa que tingui una renda antiga o okupes… nosaltres ens encarreguem absolutament de tot”, rebla. Els advertim que ja els hem ofert diners per marxar i això no li sembla impediment per seguir insistint: “Hi ha diverses vies, però entengui que com no l’he vist en persona no li puc explicar la praxi que realitzem, però sí que li dic que més d’una vegada hem adquirit un pis amb okupes i l’hem sufragat amb facilitat”. Ells es quedarien amb el procediment judicial: “Ho absorbim absolutament tot, el problema ens el quedem nosaltres”.
En una darrera trucada topem amb un inversor de l’agència Webhouse Real Estate que respon al nom de Jaime. Ens ofereix els serveis d’una empresa per a desallotjar pisos minuts després del primer contacte: “Primer et treuen a les persones, i després s’ha de pagar uns honoraris (…) O els treuen a les bones o a les males. Però tranquil, que no els mataran. Utilitzen molt la psicologia, però si no hi ha una altra forma, ja utilitzen una mica la força… Són gent de dos metres, 120 quilos… o sigui que no són petits. El que fan és intimidar-los i a partir d’aquí es canvia el pany”. Aquesta proposta ens empeny a acceptar una trobada presencial que es produirà pocs dies després.
Càmera oculta a la immobiliària
Webhouse Real Estate és una agència immobiliària especialitzada en la venda i el lloguer de pisos d’alt standing. En el buscador del web d’API-Col·legis i Associació d’Agents Immobiliaris no hi consta cap col·legiat que figuri amb el número d’identificació (Aicat) que Webhouse exhibeix al seu web. La seva seu es troba a l’avinguda de Vallcarca de Barcelona, a tan sols tres-cents metres del nucli antic del barri, un espai d’autogestió i reivindicació veïnal que brolla entre els solars i enderrocs promoguts principalment per la constructora Nuñez y Navarro.
Segons el registre mercantil, l’administrador de Webhouse és Daniel Escobar, un dels dos homes que van participar en la reunió amb càmera oculta amb la parella que feia d’esquer
Segons el registre mercantil, l’administrador de Webhouse és Daniel Escobar, un dels dos homes que van participar en la reunió amb la parella que feia d’esquer. En aquesta trobada estava acompanyat per un home que es va presentar com Jaime, qui ràpidament va donar molts detalls de Desokupa, l’empresa de desallotjaments extrajudicials amb la que confirmen que treballen. Aquesta societat especialitzada en la “intermediació amb okupes”, regentada per Daniel Esteve, ha estat denunciada per la campanya Stopdesokupa, la PAH, l’Ajuntament de Barcelona i l’Observatori DESC. Aquests últims s’hi han querellat arran dels incidents registrats a la finca gracienca de Can Dimoni.
Durant la cita els dos homes expliquen a la parella –que ho enregistra tot amb una càmera oculta– vicissituds sobre la seva relació amb Desokupa: “Aquesta gent està exposada a tenir problemes amb la justícia, però no es fiquen en merders per 3.000 o 4.000 euros. L’home que nosaltres enviem es parteix la cara amb qui faci falta, i si diu ‘tinc que passar la setmana o el que faci falta a presó o en judicis, la passo, però que a final de mes em compensi’. Amb aquesta gent, oju“.
Jaime també explica que en tres casos anteriors de desokupació de pisos a on van enviar “a quatre bitxos de 120 quilos”, van tenir uns costos de 15.000, 4.500 i 6.200 euros per al propietari, respectivament. “Tot va en funció de la gent que hi hagi allà dins i de l’operatiu que hagis de muntar. No val el mateix enviar quatre persones que dos”. I insisteix en la necessitat d’un document signat pels propietaris, “abans de fer res, que ens autoritzi a realitzar aquest operatiu”.
Els homes expliquen que primer faran “una mica de vigilància [als okupes] per a veure qui són, on van, on s’ajunten, i partir d’aquí fem un petit informe”. Cal destacar que la parella de falsos venedors van preguntar a Webhouse com contractar els serveis de Desokupa per a buidar un pis que no volien traspassar, sinó que volien recuperar per a elles. Webhouse acceptava ja que l’altra part de l’oferta consistia en un segon pis que els propietaris els vendrien si aquests els ajudaven a buidar l’okupat. Per tant, segons el que s’extreu de la gravació, ofereixen els serveis de Desokupa com a moneda de canvi per a adquirir, a partir d’aquest primer servei, un altre pis. L’endemà de la trobada a l’oficina de Vallcarca, els inversors es van presentar a la direcció dels pisos de Sants que els havíem facilitat abans d’acomiadar-nos, però no hi van trobar ningú.
El mateix matí de la publicació d’aquesta investigació, Daniel Esteve, gerent de Desokupa, ha afirmat en directe al Matí de Catalunya Ràdio “nego rotundament que fòssim nosaltres, quan hi ha una reunió amb el client la faig jo”, obviant que en aquest reportatge era el responsable d’una immobiliària i no ell qui oferia suposadament els serveis de la seva empresa. Posteriorment, en una conversa telefònica amb aquest mitjà, un responsable de premsa de l’empresa Desokupa ha declinat fer declaracions o desmentir cap dels continguts publicats en aquesta investigació.
Mobilització del veïnat
La consolidació de la capital catalana com un destí turístic de primer ordre a escala mundial, sumat a l’atractiu que troben els inversors com Exes, Bcn Habitat i Webhouse Real Estate per fer negocis a la ciutat, ha fet augmentar exponencialment el preu del metre quadrat. El primer trimestre del 2017 els pisos es van encarir un 12% respecte al mateix període de l’any passat, segons un informe publicat per la companyia de taxacions immobiliàries Tinsa.
Els processos de gentrificació estan expulsant de forma silenciosa milers d’habitants, gràcies a fons d’inversió i empreses immobiliàries, agents econòmics que vertebren un circuit consistent en comprar propietats i expulsar els seus inquilins per després poder reformar i vendre els immobles, extraient-ne un benefici molt major que la inversió inicial. El degoteig de casos és constant i ha propiciat que les habitants de la ciutat s’estiguin organitzant en múltiples col·lectius per revertir la situació. Fruit d’aquesta mobilització, aquest dissabte 10 de juny s’ha convocat una manifestació que es preveu multitudinària i partirà a les sis de tarda de la plaça de la Universitat de Barcelona, una ciutat en disputa.
