2017. Un nou estiu i un nou Grec. El Festival estiuenc de la ciutat de Barcelona. Un festival públic, que enguany –i parafrasejant a Pérez Andújar– mira a la Barcelona de les xemeneies, de les lletres que surten del fum de les fàbriques. Mira la Barcelona allunyada del teatre burgès de perles i senyors amants de Guimerà. Aquest Grec busca les fàbriques de creació per fer de les perifèries culturals i geogràfiques centre i procés.
Amb més o menys encert però amb la intenció de mostrar els processos de creació, els canvis, les experiències de l’assaig i l’error i el llegat dels qui fabricaven estris o teixits i ara fabriquen textos, dansa, música, moviment o circ, el Grec presenta una feina conjunta amb les fàbriques de creació de la ciutat. La proposta s’instal·la en tres línies diferents: organitzant tallers de creació adreçats principalment als professionals de l’escena; col·laborant en projectes de caràcter comunitari i, finalment, treballant amb artistes que estaven fent una residència en alguns d’aquests espais per a les seves creacions dins del Festival –des de Fermin Muguruza, resident a la Fabra i Coats i veí adoptiu de Sant Andreu, el nou català berria, fins a les Extended Performance de la Central del Circ a Sant Adrià dels Besós.
Així, el circ no abandona la seva zona de confort i segueix ocupant els marges característics de la seva idiosincràsia, però aquesta vegada ens deixa entrar a la seva cuina. En els darrers anys, el circ ha evolucionat, s’ha anat fent més conscient de les seves fortaleses i, pas a pas, està estenent el seu particular llenguatge per festivals d’arreu i equipaments culturals, musicals o teatrals –a falta d’un equipament propi. Tanmateix, una de les característiques del circ és el risc, sempre present. Risc entès com a plantejament creatiu i risc entès com a element físic. El que veiem ja no és tant ofici o una repetició del que ja existia, sinó que es reivindica i es converteix en un art.
Amb la voluntat de mostrar els work in progress que es duen a terme en aquest centre de creació, la Central ha seleccionat quatre artistes en residència per a visibilitzar la seva feina i la seva investigació
L’Extended Performance és una porta oberta a peces noves que, amb rigor i follia, alteren sobretot els principis fundadors del mateix circ. EP és l’acrònim de l’Extended Play provinent de la música; una peça a mig camí entre un single i un long play, una maqueta de 20 minuts.
Amb la voluntat de mostrar els work in progress que es duen a terme en aquest centre de creació, la Central ha seleccionat quatre artistes en residència per a visibilitzar la seva feina i la seva investigació.
Durant els dies 14 i 15 de juliol la Central vol ser un aparador de les darreres tendències del circ contemporani i una oportunitat perquè el públic experimenti davant la peça inacabada. Artistes com Marta Camuffi que presenta Ballata pe un’Ananas, un solo de 25 minuts que explica una surreal, misteriosa i excèntrica relació amb una pinya. O Möbius, un malabarista que, amb desenes de pilotes d’un rosa intens, es retorça en tots els sentits de la paraula. Tret de sortida, inspirat pel pintor expressionista Egon Shciele, Andreu Casadellà modela el seu cos, juntament amb el trapezi washington i un gong. O Ningunapalabra de Jose&Dani, on apareix una parella que es coneix a la perfecció, no obstant una sorpresa arriba en cada trobada. Lluny de parlar de l’amor, aquesta parella poc comú parla amb els seus cossos.
