La fiscal de Barcelona, Sílvia Canal, ha presentat un contundent escrit d’acusació davant del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona on demana que tres militants de la CNT de Barcelona siguin condemnats a cinc anys de presó per la seva participació en una campanya de boicot al centre comercial El Corte Inglés. “Es fa una simplificació molt salvatge entre el fet de manifestar-se i entendre que això és una intimidació. Es confon l’exercici d’una llibertat, d’un dret, amb un acte delictiu. S’esborren límits que, en una societat que s’entén com a democràtica, han de situar el dret a manifestació com un dels pilars fonamentals”, reflexiona Benet Salellas, advocat defensor dels sindicalistes. Tot i que ara es jutgen només tres sindicalistes, en un primer moment es van imputar en el cas 24 persones més, que ara han quedat fora de la causa.
La campanya de boicot va arrencar la tardor del 2015, prèviament a la celebració d’un judici contra dos anarcosindicalistes –un dels quals és acusat en el nou procediment– arran dels incidents de la vaga general del 29 de març de 2012. Per aquells fets El Corte Inglés demanava una indemnització de 6.417 euros en qualitat de responsabilitat civil. Es dóna la circumstància que aquell procediment va acabar en absolució.
La fiscal també exigeix una pena-multa de 18 mesos, la inhabilitació al dret de sufragi passiu i la prohibició d’apropar-se a una distància inferior a mil metres de qualsevol establiment o responsable d’El Corte Inglés
A l’escrit acusatori, al qual hem tingut accés, es detalla quines són les actuacions punibles per la campanya de boicot: una trucada telefònica exigint la retirada de la responsabilitat civil, una visita a les oficines de l’empresa al carrer Bolívia, una concentració amb els lemes “Boicot a El Corte Inglés” i “Retira la denúncia”, el repartiment de “pamflets” i diverses manifestacions davant les seus d’aquesta cadena d’establiments a la plaça Catalunya, el portal de l’Àngel i Can Dragó. A més de la pena de presó, la fiscal també exigeix una pena-multa de 18 mesos, la inhabilitació al dret de sufragi passiu i la prohibició d’apropar-se a una distància inferior a mil metres de qualsevol establiment o responsable d’El Corte Inglés. Entre les persones que cita com a testimonis del judici hi ha José Miguel Abad Silvestre, antic regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel PSUC i actual director general d’El Corte Inglés a Catalunya, i Paulino Lera Pamies, director de seguretat de la cadena des de 1996.
La CNT de Barcelona, mitjançant un comunicat, denuncia que “estem davant d’un enduriment brutal de la persecució contra sindicalistes i treballadors en lluita”. No és un cas aïllat. Arran de les vagues generals dels anys 2010 i 2012 es van obrir desenes de procediments penals contra membres de piquets. Una contundència judicial que s’ha fet extensiva a les mobilitzacions de la plantilla de Coca-Cola, de les estudiants i treballadores de la UAB, de la mineria asturiana i lleonesa, de les empreses Arcelor, Airbus o dels jornalers d’Andalusia, per posar alguns exemples. “No caurem a la trampa de declarar-nos innocents a qualsevol preu. Reconeixem el conflicte i reneguem d’una idea de sindicalisme canalitzada cap a l’única opció dels jutjats”, es refermen. “Es planteja un atac frontal a la solidaritat històrica de les campanyes antirepressives. Volem que els debats que hi ha en els procediments judicials surtin a fora, al carrer, portar aquests debats al carrer no pot ser entès mai com un delicte d’obstrucció”, afegeix Salellas.
