Els fets es remunten a la primavera de l’any 2013, quan en un context de retallades en l’educació pública, més de 150 persones es van tancar al rectorat de la UAB per exigir l’aplicació d’unes mocions aprovades anteriorment al Claustre, òrgan no vinculant però sí de màxima representació de tots els sectors de la comunitat universitària i el major en el qual participa la comunitat estudiantil. Aquestes mocions defensaven, entre d’altres, que la UAB desobeís la pujada de taxes del 66% i que s’establissin títols especials de transport públic per les estudiants de la universitat.
La fiscalia formula peticions de penes de presó contra les 27 persones imputades i demana addicionalment que s’imposi a totes les acusades la prohibició d’accés a la UAB durant cinc anys
Més de tres anys després de la protesta, l’escrit de la fiscalia formula peticions de penes de presó contra les 27 persones imputades. Demana un total d’onze anys i cinc mesos de presó contra cadascuna d’elles com a coautores d’un delicte continuat de desordres públics durant la invasió d’edifici públic, un de violació de domicili jurídic mitjançant la intimidació, un altre de danys qualificats i un delicte continuat de coaccions per restringir o impedir a 528 treballadores accedir als seus respectius llocs de treball. A més a més, demana addicionalment que s’imposi a totes les acusades la prohibició d’accés a la UAB durant cinc anys, mesura que en el supòsit que s’acabés recollint a la sentència, impossibilitaria als dos treballadors i a algunes de les estudiants que encara no han finalitzat els seus estudis, desenvolupar la seva activitat acadèmica i professional.
Tanmateix, les peticions de la fiscalia no s’acaben aquí, sinó que acusa a set estudiants més per un delicte continuat de coaccions amb l’objecte d’alterar el dret a la llibertat d’expressió, així com la llibertat ambulatòria. Aquest càrrec s’aplica en virtut del “disseny d’una línia d’actuació consistent en desenvolupar la màxima bel·ligerància sobre Sílvia Carrasco Pons“, aleshores Vicerectora d’Estudiants i Cooperació de la UAB. Per aquests fets el ministeri públic també demana la prohibició a aquestes joves de comunicar-se per qualsevol mitjà, així com d’aproximar-se a una distància no inferior a un quilòmetre a Carrasco per un període de cinc anys. En total, les penes demanades contra aquestes joves augmentarien fins als tretze anys i nou mesos de privació de llibertat.
Un dels estudiants també està acusat com a autor de tres faltes de coaccions, dues de vexacions injustes i tres més d’amenaces, que presumptament hauria proferit contra “tota persona o col·lectiu que no subscrigues la seva línia d’actuació o que qüestionés amb arguments pacífics el comportament que l’encausat i els membres del col·lectiu del qual formava part estaven duent a terme a la UAB”, segons la fiscalia. Concretament, aquesta exposa en el seu escrit episodis amb set representants d’estudiants amb posicionaments divergents als de les promotores de l’ocupació del rectorat. Sobre aquest jove també pesa una altra falta de coaccions en condició de coautor, compartint la responsabilitat dels fets amb una altra de les 27 acusades. Per cadascuna d’aquestes faltes la petició de pena és de vint dies de pena multa, amb una quota diària de 14 euros.
Finalment, la fiscalia proposa que totes les acusades indemnitzin de forma conjunta la UAB amb la quantitat de 384.838,38 euros, xifra que respon al peritatge dels desperfectes i prejudicis per la universitat que hauria provocat la seva acció.
Relat del ministeri fiscal
La fiscalia desgrana els fets al llarg de 23 pàgines, en les quals formula les seves acusacions i peticions de pena. Divideix les accions de les imputades en tres fases temporals, que comprenen el període que va des del 17 d’abril de 2013, data de l’inici de l’ocupació del rectorat, fins al 17 de maig, dia en el qual “el grup d’estudiants que havia desenvolupat la invasió de l’edifici van abandonar voluntàriament el mateix”, segons les seves pròpies paraules.
A l’escrit d’acusació es manifesta que les acusades “en execució d’un pla preconcebut, emparant-se en el dret legítim a la protesta estudiantil, van desenvolupar una seqüència de comportament criminal executat en diverses fases successives, prèviament planificades”. El ministeri fiscal afirma que la finalitat última i comuna era “alterar la pau pública o almenys, subsidiàriament, d’aprofitar les circumstàncies concurrents per tractar d’afectar la pau pública i la normal convivència ciutadana en l’entorn universitari”, i rebla “el pla criminal va tenir el següent desenvolupament” abans de descriure els fets, dividits en tres fases.
En l’escrit de la fiscalia es detalla quines de les 27 persones van exercir el paper d’interlocutores amb els òrgans de govern de la UAB i quines van actuar com a portaveus en una roda de premsa
En el document judicial es detalla quines de les 27 persones van exercir el paper d’interlocutores amb els òrgans de govern de la UAB i quines van actuar com a portaveus en una roda de premsa que es va desenvolupar el 22 d’abril davant de la porta principal del rectorat. Totes aquestes persones es troben entre les 27 imputades. En relació als episodis presumptament delictius que es descriuen al primer apartat de l’escrit, aquell pel qual totes les processades reben la petició d’onze anys i cinc mesos de presó, la fiscalia afirma que “si bé no tots els acusats referits es pot acreditar que participaren en cada un d’ells, sí que tots ells van participar en el seu disseny i elaboració, els van donar suport explícit i van executar algun o alguns dels mateixos de forma coordinada, actuant en grup i amb el coneixement que aquests actes formaven part d’una estratègia conjunta”.
Tot i això, la fiscalia afirma que durant aquesta primera fase de l’ocupació no es va impedir l’accés a les dependències del rectorat a les treballadores ni es van ocasionar desperfectes, sinó que es va entrar a les instal·lacions del rectorat “negant-se a abandonar les mateixes i pernoctant en elles cada nit sense l’autorització ni el permís de les autoritats universitàries”.
Ràpides reaccions
El grup de suport ‘Som 27 i més‘, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Alerta Solidària han convocat una roda de premsa dijous a dos quarts d’una del migdia davant la porta principal de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, a la plaça Universitat.
Al seu torn, la CGT ha emès un comunicat on titlla de “greu i delirant” la imputació d’aquestes persones, entre les quals es troba el secretari general del sindicat i professor de la UAB, Ermengol Gassiot. “En la mencionada acusació, alguns professors i PAS van mostrar la seva solidaritat amb la seva presència a l’edifici i fent les seves classes al rectorat”, afirma la missiva abans d’explicar que la mateixa UAB s’ha personat com a acusació particular en aquest procediment. La CGT es mostra contundent quan afirma que la UAB “ha redactat informes per a la policia i ha perseguit clarament aquelles persones que van ser contràries a la candidatura de l’anterior rector, Ferran Sancho”. Per tot això, consideren que “el present procediment conforma una persecució indiscriminada de la lluita sindical i, per tant, en una clara vulneració de l’exercici de drets fonamentals”.
