Teresa Echevarria, de l’Hospital Clínic, opina que hi ha molt bona intenció, “però es fa poc”. Al seu centre, cada any s’intenta fer una sessió formativa sobre el protocol, sobretot al servei d’Urgències, perquè les noves incorporacions ho tinguin clar. “Però la mobilitat laboral és molt important. El protocol està fet amb consciència feminista i de gènere, ara bé, la seva aplicació depèn de cada persona”, explica Echevarria.
Tot i que, avui dia, la necessitat d’una capacitació específica per atendre aquestes problemàtiques és evident, encara no ha cristal·litzat en la inclusió de propostes concretes als estudis reglats dels serveis sanitaris. “Cal reconduir la formació continuada en aquest camp i, alhora, establir unitats de control que puguin avaluar els problemes dels circuits i millorar-los”, defensa Echevarria.
Sí que es repeteix un patró habitual en l’administració pública: l’organització d’activitats sobre les violències de gènere al voltant de dates simbòliques com el 8 de març o el 25 de novembre. Aquestes activitats, però, són d’assistència voluntària, al marge de les obligacions professionals o acadèmiques de la comunitat mèdica.
L’estudiantat reclama millores en la formació
El novembre de 2016, membres del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans-Clínic de la Universitat de Barcelona i de l’Associació Hèlia es van unir per organitzar el primer Congrés per l’eradicació de les violències masclistes des dels serveis socials i sanitaris a la Facultat de Medicina de l’Hospital Clínic.
“No sabem quines eines o protocols hem de seguir”, expliquen Aina Delgado i Izar Blazquez
Aina Delgado i Izar Blazquez són dues de les estudiants promotores del congrés. Denuncien la manca de formació reglada al voltant de les violències masclistes als graus de Medicina i Infermeria. “No tenim coneixement de quines eines o protocols hem de seguir quan ens trobem amb casos de violències de gènere”, apunten, i senyalen que és als CAP o a Urgències on es poden detectar aquestes problemàtiques.
Delgado explica que l’enfocament de les xerrades puntuals que es fan a la facultat, sense anàlisi de la situació estructural ni perspectiva de gènere, sovint contribueix a perpetuar idees estereotipades. Com a exemple, esmenta que no es fa autocrítica respecte als possibles casos de mala praxi de les professionals de la sanitat. Les estudiants proposen que la perspectiva de gènere i interseccional es tingui en compte a totes les assignatures per no deixar de banda la diversitat existent. “Tenim una visió del pacient com un home cis blanc”, una simplificació irreal.
A més, denuncien que no es fa autocrítica respecte als possibles casos de mala praxi de les professionals
Alhora, marquen un acord de mínims. Primer, assegurar una bona recollida de dades respecte a les violències masclistes per garantir la seva publicació i la visibilització del fenomen davant la societat i dins l’àmbit sanitari. Segon, facilitar informació a les pacients sobre els seus drets i identificar professionals que les hagin fet sentir incòmodes o hagin exercit violències. Per exemple, poder canviar de metge fàcilment sense que això representi un greuge burocràtic ni d’atenció.
I, finalment, fer una revisió a fons dels protocols d’atenció primària i urgències per actualitzar les guies. A més, demanen una formació anual obligatòria per a totes les professionals i també per a les acadèmiques i l’estudiantat. “A l’Hospital Clínic, no hi ha ningú que investigui en gènere i salut. No ens posen traves, però tampoc no es promociona i, per tant, s’acaba invisibilitzant per omissió”, explica Delgado.
——————————————————–
GEMMA ALTELL, DIRECTORA TÈCNICA DE LA FUNDACIÓ SURT
“Costa comprendre que una persona que t’estima o t’aprecia pugui fer-te mal”
Per combatre la cultura de la violació, Gemma Altell –directora tècnica de la Fundació Surt– proposa instaurar una educació sobre el consentiment. La psicòloga social insta a reapropiar-se del propi cos i a reconèixer les responsabilitats o les complicitats individuals en les conductes masclistes
La cultura de la violació és el marc que empara, normalitza, invisibilitza i banalitza les agressions sexuals a dones i persones que no compleixen els rols normatius de gènere. Entre altres efectes, transfereix la responsabilitat de patir violències sexuals a les víctimes i rebutja reconèixer el dany que s’ha causat.
Gemma Altell és directora tècnica de la Fundació Surt, psicòloga social i experta en violències masclistes. Des de l’observatori Noctámbul@s, ha supervisat diversos informes que analitzen qualitativament la relació entre el consum de drogues i els abusos sexuals en contextos d’oci nocturn.
“Hi ha tota una gamma de grisos a l’hora de marcar límits: durant una relació sexual, he de poder parar en qualsevol moment”
Segons la seva experiència: “Quan una dona consumeix tòxics, el patriarcat visualitza que és sexualment més accessible. La sensació de no poder-te sentir segura si surts de festa i tens un comportament com que el que s’accepta en els homes és un problema social. Hem d’aconseguir canviar això. Desmuntar la sensació de por difosa, de risc constant, implícita en els mandats de gènere”, explica Altell.
Les campanyes públiques de conscienciació contra les violències sexuals tendeixen a posar el focus a exigir precaució a les víctimes potencials. Altell denuncia que aquesta aproximació és errònia i contribueix a responsabilitzar les dones d’una problemàtica que és social.
“Em preocupa que simplifiquin aquest tema fins al punt de reduir-ho a dir no”, explica, ja que l’educació de gènere que reben les dones contribueix a dificultar enormement l’expressió d’aquestes negatives. “També és important aconseguir una consciència social de solidaritat entre les persones”. Un exemple positiu en aquest sentit són els protocols populars als espais de festa i oci nocturn. “Ajuden a transmetre que aquest és el comportament que toca: si veus algú que creus que no està bé i t’hi acostes per preguntar, no t’estàs excedint. És una actitud que cal promoure en aquesta societat individualista en què vivim”, opina Altell.
“A més, hi ha tota una gamma de grisos a l’hora de marcar límits: durant una relació sexual, he de poder parar en qualsevol moment i he de tenir llibertat per decidir com, quan, amb qui i on la vull tenir. Cal desgranar tot el que això suposa”, defensa. Posar límits és un exercici que desmunta l’estructura en què es basa el patriarcat. “El patriarcat legitima el dret masculí sobre el cos de les dones en global”, explica Altell. A més, és un sistema camaleònic que pren múltiples formes i s’adapta als temps per continuar existint.
“A l’hora d’expressar (o no) el desig, ens eduquen en codis diferents que sustenten aquestes imposicions, potser subtils, però violentes”. L’educació de gènere que rebem, des de la infància i en les interaccions socials rutinàries, fa que el dret al propi cos i a la llibertat sexual de les dones encara sigui una batalla per guanyar.
“L’àmbit legal ens ha donat accés a molts espais que abans teníem vetats, però no s’ha aconseguit una igualtat real”
Altell també treballa per desmuntar el mite de l’agressor desconegut. “Sovint, els casos perpetrats per persones properes queden soterrats, entre altres coses perquè no es denuncien. Aquí és molt més difícil posar límits. Costa comprendre que una persona que t’estima o t’aprecia pugui fer-te mal”. Altell destaca que les violències sexuals dins l’àmbit de les relacions afectives estan molt invisibilitzades. Hi ha l’implícit que, dins una parella, el sexe és normatiu, “però, quan hi ha maltractament, qualsevol relació sexual té un component de violència”, explica.
Alhora, les violències sexuals als espais d’oci nocturn generen por, marquen fronteres i estableixen dominació. Aquesta amenaça, velada però present en l’imaginari social, disciplina les dones. “L’àmbit legal ens ha donat accés a molts espais que abans teníem vetats, però no s’ha aconseguit una igualtat real entre gèneres”, explica Altell.
“Es continua transmetent el missatge que aquests espais dominats pels homes són accessibles per a les dones amb rols feminitzats, en qualitat de reclam sexual. No se’ns entén com a subjectes actius. A més, en l’àmbit de les violències sexuals, sovint entra en joc un objectiu de dominació”, opina. Un dels casos més flagrants seria el de les agressions en grup, una demostració ritual de masculinitat violenta, una mostra de poder.
*Article publicat al número 431 de la ‘Directa’
