La proposta d’arribada de l’AVE a Múrcia se sustenta en una línia d’alta velocitat que serpenteja per la Comunitat Valenciana –Novelda, Montfort i Elx–i per la de Castella-la Manxa –Conca–, i que allarga el recorregut a Madrid un 25% més que la línia històrica Cartagena-Chinchilla-Albacete. Això suposa un trajecte de 100 quilòmetres més i l’abandonament de la línia Cartagena-Múrcia-Madrid, amb més de 150 anys d’antiguitat, que vertebrava la regió amb les parades intermèdies. Una dura garrotada a la infraestructura ferroviària de la regió més mal dotada de trens de tot Espanya, sense un sol quilòmetre de via electrificada. El ferrocarril com a element vertebrador de la regió es pot donar per perdut.
Després de la proposta de la ministra de Foment, Ana Pastor, i el president Valcárcel, el 2014, d’una arribada de l’AVE a la regió que transgredia un conveni signat el 2006 entre les tres administracions públiques –estatal, regional i municipal– que resolia el pas per la ciutat de Múrcia amb un soterrament del trajecte urbà i una nova estació soterrada i intermodal, es va accentuar la lluita que la Plataforma Pro-Soterrament ha estat defensant des de fa gairebé trenta anys. Les concentracions pacífiques al pas de nivell de Santiago el Mayor cada dimarts eren gairebé un ritual reivindicatiu que no causaven cap problema greu a Foment, tret d’alguna aturada de la circulació de trens puntual i curta. Però a partir del setembre, els veïns han vist avançar les pantalles separadores de la nova línia ferroviària que dividiran la ciutat i la mobilització ha adquirit una dimensió especial en prendre consciència de la situació real de partició de la ciutat, que ara ja és evident. Des del 12 de setembre, diàriament, centenars de veïns es manifesten en aquest punt; durant tres dies consecutius es van ocupar les vies de manera pacífica i es va suspendre la circulació ferroviària, amb l’objectiu de forçar una negociació que evités la partició de la ciutat.
No es tracta d’una oposició a l’arribada de l’AVE a Múrcia, sinó que es dugui a terme com es va pactar el 2006, amb les vies soterrades i sense dividir la ciutat, tal com tampoc ha passat a Valladolid, on deu anys després de l’arribada de l’AVE amb una promesa de soterrament posterior, no s’ha dut a terme, i Valladolid ha quedat partida definitivament per la línia d’alta velocitat. Les mobilitzacions s’han succeït diàriament durant més de sis mesos. El 30 de setembre, més de 50.000 ciutadans vam sortir als carrers de la capital en defensa del soterrament. Però no ha servit de res davant els tres governs, que han promogut una campanya d’assetjament policial amb un desplegament desproporcionat mantingut ininterrompudament més de 180 dies, amb l’objectiu evident de generar por i atacar la llibertat de manifestació i reunió que la Llei Mordassa restringeix.
Hem viscut moments de tensió i proclamat sempre la defensa pacífica i no violenta de la nostra tesi, tot i que s’han produït certs episodis violents esporàdics que hem condemnat sense pal·liatius. Una pluja de multes, moltes de les quals sense cap fonament, han estat ordenades des de la Delegació del Govern, sobretot després de l’arribada de Francisco Bernabé –antic conseller d’Obres Públiques–, i el cessament de qui administrava el càrrec a desgrat del ministre de Foment, que exigia més duresa contra els ciutadans.
Malgrat les multes, cada dia, centenars de veïns segueixen dient que no volen el mur
Malgrat tot, cada nit, centenars de veïns –de manera pacífica i no violenta– segueixen dient: “No volem cap mur, no volem que ens expulseu de la nostra ciutat”, mentre són testimonis de com aquest mur es consolida davant els seus nassos, amb una repressió institucional impensable en un estat de dret, abonant la crispació social i el patiment d’uns barris obrers al sud de la ciutat de Múrcia, tan sols a un tret de pedra de la casa consistorial, però que veuen com la ciutat creix cap al nord mentre es provoca la nostra ruïna urbanística, econòmica i sociològica. Amb centenars de membres de la Policia Nacional per imposar una solució no acceptada per la societat murciana. Per afrontar aquesta situació de veritable violència institucional, ens hem vist obligats a recórrer a una campanya de finançament col·lectiu, amb la qual esperem evitar que la defensa dels drets ciutadans –i dels interessos generals de ciutat– recaigui sobre la butxaca de persones, moltes d’elles pensionistes amb recursos escassos.
Aquest és el panorama que estem vivint a la ciutat de Múrcia, que ha transcendit a la resta d’Espanya. La nostra mobilització ja està sent objecte d’atenció per part de col·lectius socials que lluiten per causes justes i que ens han mostrat la seva solidaritat i el seu suport. No obstant això, els nostres governants mantenen la seva tesi inamovible, que només compta amb el suport d’una elit social que li és submisa per pròpia conveniència.
Però els veïns mantenen la seva lluita pacífica seguint l’exemple de Gandhi i no declinen les mobilitzacions, enfront d’un delegat del govern que ha endurit la seva estratègia amb l’objectiu clar de desprestigiar i criminalitzar aquesta plataforma i d’atemorir la ciutadania, que pateix una repressió institucional impròpia d’un estat de dret, amb raons tan insignificants com “menjar pipes i llençar les closques de manera desafiant davant dels agents de la policia”, que farien riure si no anessin acompanyades d’una sanció de 1.000 euros.
No obstant això, s’han produït reaccions a favor nostre, fins i tot de persones que altres vegades censuraven les nostres actuacions, i que han arribat a criticar la situació impresentable provocada pel delegat del govern. Com a exemple, us trasllado un tuit d’un murcià magistrat del Tribunal Suprem, Antonio Sales: “Fa temps, jo vaig ser crític amb la Plataforma, però si la Delegació del Govern els multa simplement per concentrar-se pacíficament, han de recórrer les sancions i segur que s’imposarà la veritat. Ha de respectar-se la defensa pacífica dels drets. En això tenen el meu suport.”
Els ciutadans mantenim les nostres mobilitzacions perquè s’ajusten al dret, són pacífiques i no violentes, compten amb el suport de la ciutadania, defensen els interessos generals de la ciutat i la regió i no responen a la consigna de cap grup polític. I reaccionen davant de l’absolut despropòsit, com és l’obstinació de fer arribar l’AVE a l’estació de Múrcia, en superfície, dividint la ciutat.
Joaquín Contreras Rivera és portaveu de la Plataforma Pro-Soterrament
Article publicat al número 450 de la ‘Directa’
