El govern va triar amb especial intencionalitat la ubicació del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona. Mai es va fer pública fins a la primavera de 2006, quan un activista de les campanyes contra l’existència d’aquests centres va descobrir en una de les milers de pàgines del BOE la publicació de la licitació d’obra per a la construcció d’aquesta presó per a persones migrants. La Zona Franca, i en especial el carrer E, és probablement el lloc de la ciutat de Barcelona més allunyat i inhòspit, ideal per a una instal·lació que no té vocació de donar-se a conèixer a l’opinió pública. Ahir, però, per primer cop en sis anys, una desena de càmeres de televisió van posar els seus focus sobre les reixes d’aquest recinte. La presència mediàtica va ser fruit de la convocatòria que diverses entitats i assemblees que lluiten contra els CIE havien fet mitjançant les xarxes socials 24 hores abans. S’hi van aplegar prop de 400 persones; amb diferència, la concentració més nombrosa davant d’un conglomerat de reixes, filferros, càmeres de videovigilància, galeries i sòtans que configuren aquest centre d’internament ple de cel·les on s’hi apleguen regularment més de 200 persones migrants a qui se’ls hi ha obert un procés d’expulsió.
La mort en estranyes circumstàncies d’un jove guineà
La mobilització fou desencadenada arran de la mort el 6 de gener –en estranyes circumstàncies– d’Idrissa Diallo, un jove de 21 anys provinent de Guinea-Conakry. El noi va arribar en pastera a les costes andaluses i, després de passar pel centre d’internament de Melilla, va ser traslladat a Barcelona. Compartia cel·la des del 22 de desembre amb cinc persones més. Testimonis de diversos immigrants tancats encara al CIE asseguren que el jove va demanar assistència mèdica la tarda del 5 de gener, però que els agents de policia destinats a la seva galeria no van entendre res del que deia per manca d’intèrprets. Això, sumat al fet que al CIE no hi ha cap mena de personal sanitari durant les hores nocturnes, va fer que, hores més tard, quan els guardes es van adonar de les dificultats respiratòries del jove, haguessin d’avisar una ambulància. Davant la gravetat de la situació, una segona ambulància medicalitzada va ser alertada, però no va poder fer res per a reanimar-lo. Oficialment, la raó de la mort és una parada cardiorespiratòria, però la Delegació del Govern i la direcció del CIE no han aportat cap document que així ho demostri. Fonts oficials asseguren que el cadàver del guineà encara es troba a les dependències de l’Institut de Medicina Forense de la Ciutat de la Justícia, en espera que la jutgessa d’Instrucció núm. 5 de Barcelona –qui va supervisar l’aixecament del cadàver de la víctima– ho comuniqui a la família i n’ordeni, o no, la seva repatriació. La magistrada ja ha decidit, però, l’obertura de diligències d’investigació per aclarir el cas citant a declarar els testimonis de la mort del noi i els facultatius que el van atendre.
Petards, cassoles i megàfons
Tots els estris necessaris per a fer soroll van ser els instruments per a fer arribar la solidaritat de les manifestants a l’interior del CIE. Nombrosos petards i alguns coets van esclatar mentre la gent concentrada cridava a pocs metres del cordó de Mossos d’Esquadra que protegia la porta del complex. La pancarta principal es va ubicar a pocs centímetres de la cara de l’inspector de la policia catalana que acordonava la zona, evidenciant així la creixent indignació que la mort d’aquest noi ha provocat entre la gent que lluita contra aquestes instal·lacions que es deriven de l’aplicació de la Llei d’estrangeria. Durant més d’una hora van mantenir la protesta, mentre algunes de les persones concentrades picaven amb pedres a fanals, reixes i senyals de trànsit per tal d’amplificar el soroll. Una de les persones presents a la mobilització va apel·lar amb un megàfon directament els i les agents de policia: “què direu que feu quan arribeu a casa? li direu a les vostres famílies que us dediqueu a ser còmplices del manteniment d’aquests camps de concentració?”. Només en aquell moment va semblar que alguns agents canviaven de gest, i van passar a mostrar una expressió facial de més seriositat en comptes de la indiferència mostrada fins aleshores. Per finalitzar l’acte es va fer lectura del comunicat, on també es feia referència a la mort d’un jove senegalés per un tret de bala al barri del Besós de Barcelona el passat dia 3 de gener, denunciant així la dualitat de “racisme cultural i institucional que hi ha a la nostra societat”.
