En ple compte enrere per saber si la Llei de l’Habitatge de la PAH esquiva el veto del Partit Popular, des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca s’ha decidit treure-la als carrers per explicar-la pels municipis. Avui ho han fet a la Barceloneta, un barri de Barcelona que pateix una forta pressió turística. A la plaça del mercat, el col·lectiu ha convidat el veïnat a explicar la situació residencial en què es troben i a exigir que el Partit Popular permeti el debat i l’aprovació d’una reforma legal que té l’objectiu d’acabar amb els desnonaments i la pobresa energètica i per regular els lloguers.
Registrada el passat 10 de gener, ara segurament caldrà esperar fins a mitjans de març per saber si els populars veten el debat de la llei al Congrés espanyol. Tot i que, un dels portaveus de la PAH, Luís Sanmartín, defensa que es tracta de “demandes de mínims”, no tenen massa confiança en un partit que el 2013 ja va bloquejar la ILP hipotecària, juntament amb Ciutadans.
Un dels portaveus de la PAH, Luís Sanmartín, defensa que són “demandes de mínims”, però no tenen massa confiança en un partit que el 2013 ja va bloquejar la ILP hipotecària amb Ciutadans
La proposta de la PAH presenta diferències respecte la del 2013 perquè el context ha canviat. Actualment, més del 50% dels desnonaments ja són en casos de lloguer. Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el 2016, d’un total de 14.069 desnonaments a Catalunya, 8.971 van ser derivats de lloguers, el que representa un 63,7%. En el conjunt dels Països Catalans, la proporció és una mica inferior, del 55,7%: de 25.995 llançaments, 14.495 eren amb llogateres. La tendència s’intensifica el 2017. Amb dades dels tres primers trimestres de l’any, 10.584 desnonaments d’un total de 17.630 provenen de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).
Precisament, la Llei d’Habitatge, a més d’incloure la dació retroactiva, la moratòria de desnonaments, la mobilització d’habitatge social i la garantia de subministraments, explicita un canvi de la LAU. La reforma del 2013, precisament pocs mesos després que la banca es veiés obligada a cedir prop de 6.000 pisos al Fons Social d’Habitatge estatal per a persones desnonades, va significar una desprotecció de les llogateres. Un dels aspectes més polèmics va ser la retallada dels anys de contracte a tres, i la PAH demana que es torni a un mínim de cinc anys. A més, també defensen un marc de regulació dels preus, com és l’anomenat Índex de Preus del Lloguer, un instrument elaborat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que, de moment, és només orientatiu, és a dir, no d’obligat compliment.
Una activista assenyala un edifici de la plaça del Mercat de la Barceloneta, d’on han fet fora el veïnat que pagava lloguers de 400 euros. Ara, les noves inquilines en paguen 1.200
Amb l’actual marc legal, cada vegada més persones es veuen obligades a marxar dels seus barris. Cecilia López, després de viure tres anys a la Barceloneta, ho va haver de fer. Quan el contracte, signat amb la reforma de la LAU va acabar, el propietari va voler apujar-li el lloguer de 500 a 750 euros per un pis de 28 metres quadrats. Ara, viu al Poblenou, però la seva filla continua a l’escola del barri, d’on moltes famílies estan marxant, lamenta.
Qui té una bona perspectiva del procés de gentrificació de la Barcelona és Pepa Picas, membre de l’Associació de Veïns de l’Òstia i de l’Oficina d’Habitatge i la Plataforma en Defensa de la Barceloneta. Anticipadament, va comprar-se un pis barat el 1992, en un moment en què els Jocs Olímpics van començar a generar canvis al barri fins a convertir-lo “en un barri ple de pisos turístics, on inversors estan comprant blocs sencers”, conclou. Assenyala un edifici de la mateixa plaça, d’on han fet fora el veïnat que pagava lloguers de 400 euros. Ara, les noves inquilines en paguen 1.200. “A moltes persones, els paguen diners perquè marxin o els fan mobbing“, explica Picas, que té controlats dos desnonaments per lloguer al barri aquesta setmana i dos més per la vinent.
El Constitucional bloqueja les lleis autonòmiques
La PAH ja ha impulsat lleis sobre habitatge a Catalunya, al País Valencià i a Múrcia, però en tots els casos, lamenta Sanmartín, “el PP ha actuat com a lobby de la banca, dels especuladors i les subministradores”. L’abril del 2016, el Consell de Ministres va portar la llei catalana 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica al Tribunal Constitucional (TC). A Múrcia, el Govern espanyol la va recórrer l’abril del 2017. I al País Valencià, el novembre del 2017, els populars van presentar un recurs d’inconstitucional a la Llei 2/2017 per la funció social de l’habitatge i la llei 3/2017 per pal·liar i reduir la pobresa energètica.
Dins la llei estatal que planteja la PAH, explica Sanmartín, s’ha inclòs la importància de respectar les competències autonòmiques. Cal reivindicar, explica, que la part de la llei catalana que continua vigent ha aturat 39.000 talls de subministraments, segons dades de la Generalitat de Catalunya, i ha aconseguit milers de reallotjaments. “S’han d’estendre aquestes mesures a la resta de l’Estat”, reivindica.
