Per donar visibilitat a un tema de debat en la societat i anar més enllà de l’acció performativa, de la conferència o la ficció. Per parlar del cos i el gènere en les arts escèniques i reivindicar la seva deconstrucció pública. Per això, entre altres coses, el Mercat de les Flors va decidir donar vida a un nou cicle: TRANSaccions. Una proposta que, alhora, dóna resposta a un conjunt d’artistes nacionals i internacionals que, per un motiu o per un altre, han decidit tractar el tema del cos, el gènere, la transexualitat i els (nous) codis més enllà del binari. Un cicle que, a través del que normalment s’anomena dansa, circ i performance, dinamita els nostres prejudicis i etiquetes i posa en una batedora el nostre imaginari i el nostre superjo.
Però comencem pel principi. Molt abans que el polèmic autobús d’Hazte Oir recorregués els carrers de Madrid, en Marc Olivé, del Mercat de la Flors, va decidir que no n’hi havia prou amb el Sâlmon –l’altre festival de dansa que acull l’espai teatral de Montjuïc– i que calia normalitzar un tipus de propostes que denominem alternatives. Així del 9 de març fins al 2 d’abril, el Mercat de les Flors i la Sala Hiroshima (la companya de ball –mai millor dit– i de viatge d’Olivé capitanejada per Gaston Core) presenten un cicle d’espectacles i algunes xerrades al voltant de la deconstrucció del gènere en les arts escèniques i (perquè no?) en el nostre dia a dia, a partir del que anomenem dansa, performance o circ. Perquè la dansa no és, només, el que fa Sol Picó o Cesc Gelabert. Perquè la performance no és, només, allò que feia Albert Vidal als anys 80. De fet, està més viva que mai. Perquè el circ no són, només, les acròbates del Ralluy.
El cicle ofereix una programació amb alguns dels millors noms de la creació escènica contemporània. Una programació que, alhora, combat l’heteropatriarcat, l’heteronormativitat i la transfòbia
Un dels protagonistes d’aquests espectacles és, sens dubte, el públic. Perquè Rancière tenia raó i l’espectadora (o, com a mínim, moltes espectadores) ja està emancipada. Potser no és una espectactora com en els muntatges de Roger Bernat, però sap que el teatre no (només) implica seure i mirar. Dins el cicle hi ha muntatges, com els d’Ivo Dimchev, que demanen la interacció del públic, fent-lo sortir a l’escenari a actuar. Altres, com Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke, d’El Conde de Torrefiel (alabado sea él) opten per un públic molt menys participatiu però no menys entregat.
El cicle també compta amb xerrades, com la que coordina l’artista de circ Elena Zanzu, amb el títol Who’s on stage? sobre gènere, circ i arts escèniques, amb ponents com Tiina Rosenberg (de Suècia) o Emilie Salamero (de França); i amb una taula rodona sobre arts escèniques i aènere, amb Lian Bell i el Projecte Vaca, entre d’altres. També s’hi inclou una sessió organitzada per l’APCC, FACE (Fresh Arts Coalition Europe) i el Mercat de les Flors destinada a debatre sobre l’ús del cos i el gènere en el món del circ, sovint menys visibilitzat. Si el circ és un art minoritzat, la dona al circ, citant Marçal, ha de ser “dos voltes rebel”: fer veure el circ i fer-se veure com a creadora i artista més enllà de la seva destresa o bellesa.
Perquè no tot és Transparent o Girls, necessitem abordar les fronteres del gènere sexual des de diferents perspectives. I això és, precisament, el que també fa TRANSaccions. A través de l’humor, l’absurd o el sarcasme, posen els prejudicis (estructurals o no) en joc, tot reivindicant que la transvisibilitat és més necessària que mai. I que el cos serà polític o no serà.
