L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat, a través del comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria, l’historiador Xavier Domènech, la retirada del monument dedicat a Antonio López i López, un dels empresaris esclavistes més cruels del segle xix. També anuncia l’obertura d’un procés participatiu per rebatejar la plaça que actualment du el seu nom, situada al final de la Via Laietana. Aquesta acció s’emmarca, segons explica Domènech, en una estratègia de revisió de les escultures i els noms de carrers i emplaçaments de la ciutat que homenatgen personatges que han vulnerat els drets humans. El procediment ha evidenciat que, a Barcelona i altres ciutats catalanes, encara queda simbologia que fa referència a personatges relacionats amb l’esclavisme o el colonialisme. Aquest fet ja havia estat denunciat per entitats com SOS Racisme, l’Espai Immigrant del Raval o Tanquem els CIE.
A la via pública barcelonina, continuen existint moltes referències a figures de l’esclavisme català sense que s’expliqui el seu passat negrer. Per exemple, al Camp de l’Arpa, hi ha un carrer Xifré, en homenatge a Josep Xifré i Cases, esclavista originari d’Arenys de Mar i un dels catalans més rics del segle xix. Al costat de la plaça del Palau, es mantenen els Porxos d’en Xifré, un immoble immens encarregat per Xifré que encara porta el seu nom. El mateix esclavista va fer construir l’Hospital Xifré d’Arenys de Mar, que també ha estat una escola. Altres immobles barcelonins es deuen a les famílies negreres Goytisolo –que, tot i ser d’origen basc, va edificar a la capital catalana– i Vidal Quadras. A més, hi ha altres espais que reten homenatge a aquestes nissagues. A Cambrils, per exemple, hi trobem el Parc Samà, que va ser construït pel marquès de Marianao, Salvador Samà i Torrens, fill del famós negrer vilanoví Salvador Samà i Martí. El parc es pot visitar i, al seu web, es destaca que l’espai “conserva el sabor romàntic de l’època colonial” i “l’ambient exòtic de Cuba, la colònia perduda”.
L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat una revisió de les escultures, els noms de carrers i els emplaçaments de la ciutat que homenatgen vulneradors dels drets humans
A Catalunya, la representació de personatges lligats al colonialisme –no necessàriament (o no de manera demostrada) al tràfic d’esclaus– també és recurrent. Per exemple, l’estàtua dedicada a Colom al final de la Rambla de Barcelona no representa pas un colonitzador i un opressor, sinó un heroi i un símbol de la ciutat. A la seva base, s’hi reprodueix la figura d’una indígena despullada, agenollada als peus de Bernardo de Boyl, primer vicari apostòlic de les Índies: molts col·lectius indígenes consideren que aquesta imatge és humiliant. Joan Güell i Ferrer, comerciant que va anar a Cuba i es va convertir en un dels cotoners industrials més rics, té una estàtua honorífica al centre de Barcelona. El general Joan Prim, governador de Barcelona i després capità general de Puerto Rico, que va ordenar dures campanyes de repressió contra la població negra que lluitava per l’abolició de l’esclavatge, també compta amb una estàtua eqüestre pròpia al Parc de la Ciutadella, a més d’una rambla, una escola i multitud de carrers arreu de la geografia catalana.
Qui i com es fa la retirada dels monuments?
A l’hora de plantejar maneres de recuperar la memòria històrica de l’esclavisme, es plantegen diversos debats i preguntes obertes. Daniela Ortiz és membre de l’Espai Immigrant del Raval i impulsora de la campanya Monuments colonials, que assenyala monuments, carrers i símbols colonialistes presents a la capital catalana. Ortiz afirma que els monuments s’han de retirar i que és molt important qui i com ho fa. “A l’Argentina, per exemple, quan el govern de Cristina Kirchner va treure una estàtua de Colom, va ser un procés 100% institucionalitzat; al contrari del que va passar a Veneçuela, on la retirada va ser popular i amb la connivència del govern. La retirada institucional no deixa espai perquè la societat civil pugui reivindicar-la, fer-la de manera pública i simbòlica i explicar bé què significa”, assegura l’artista i activista. “També és important qui fa l’acció de retirar el monument. En el cas dels monuments colonialistes de Barcelona, no té el mateix significat si la retirada la fan col·lectius de persones migrades –normalment més invisibilitzats– o la fan col·lectius locals”, afirma Ortiz. “També s’ha de pensar bé com quedarà l’espai quan es tregui el monument abans de fer-ho”, afegeix.
A la via pública, continuen existint referències a figures del comerç negrer sense que s’expliqui el seu passat, des del carrer Xifré al monument que recorda Joan Güell
L’antropòloga Lola López, directora del Centre d’Estudis Africans i Interculturals, planteja una altra opció: “A mi em sembla que pot ser més adequat mantenir estàtues com la d’Antonio López o altres, però explicant qui eren i què van fer”. “Pot ser una oportunitat més educativa per recuperar la memòria històrica i aconseguir que la gent no se n’oblidi, perquè el nostre imaginari col·lectiu no té present la idea que Catalunya ha participat activament en la colonització a Cuba i en el tràfic d’esclaus”, afegeix.
Per la seva banda, l’historiador Martín Rodrigo, especialista en colonialisme i esclavisme, aposta per “engegar un procés de recerca ampli entre el món acadèmic i la societat civil i amb el suport de les institucions públiques” per recopilar el màxim d’informació i dur-la als museus. O crear un memorial de l’esclavatge com s’ha fet a Nantes o Liverpool.
*Article públicat al núm. 389 de la Directa. Subscriu-t’hi!
