El dissabte, El Periódico en català no va sortir al carrer, perquè, el divendres 23 de març, el 80 % de la plantilla del diari a les àrees de redacció, publicitat, logística, sistemes i administració (prop de 380 persones) no va anar a treballar, segons les xifres que proporciona el Comitè d’Empresa. L’edifici que acull la redacció, al carrer de Consell de Cent, mostrava una gran pancarta on es llegia, en lletres ben grosses, “en vaga”. Ha passat un any des que els professionals de la capçalera també van convocar una aturada, amb un seguiment del 90 %, per protestar contra l’aplicació de rebaixes salarials. Per primera vegada en la seva història, el diari no es va publicar.
Aquesta vegada, la mobilització s’ha produït per expressar el rebuig de la plantilla a la presentació d’una proposta d’expedient de regulació d’ocupació (ERO) per part del grup Zeta, que amenaça d’acomiadar 177 persones. Des de bon inici, el Comitè que defensa la plantilla havia previst una aturada de tres jornades més, els dies 25, 26 i 27 de març. Finalment, només ha mantingut l’aturada prevista per al dimecres 27, per continuar amb la marxa de les negociacions amb l’empresa, que no avancen. Un dia abans de començar la vaga, el grup editorial va anunciar que es comprometia a reduir el nombre d’afectades per l’ERO, si s’acceptaven rebaixes de sou generals d’entre un 30 i un 40 %. El Comitè d’Empresa ho va rebutjar.
Les “raons organitzatives”
El grup Zeta ha presentat la proposta d’ERO per causes organitzatives i ha al·legat que són necessàries mesures d’ajust per adaptar els mitjans que publica a un procés de renovació tecnològica. Bona part de la plantilla d’El Periódico considera, en canvi, que només vol justificar una forta retallada de la despesa. “L’empresa transmet la idea que molts empleats no tenim el perfil adequat per encarar els reptes de la digitalització”, declara un treballador, “però percebem que la mesura respon, més aviat, a l’aplicació de les receptes suggerides a l’informe Deloitte [un informe de viabilitat presentat per la consultora el 2017] per a la definició d’un model empresarial, comú en els nostres temps i, sobretot, en els mitjans periodístics, que es basa en el treball d’una plantilla jove, barata i que assumeix condicions precàries”.
El grup Zeta ha presentat la proposta d’ERO per causes organitzatives i ha al·legat que són necessàries mesures d’ajust per adaptar els mitjans que publica a un procés de renovació tecnològica
Els empleats d’El Periódico, a través del Comitè, declaren que, des del 2008, s’han mostrat proclius a acceptar mesures que afecten les seves condicions laborals per mantenir el lloc de feina i, alhora, garantir la continuïtat del mitjà. “Hi ha persones que fa vint anys que treballen al diari i hi han construït la trajectòria professional. Quan se’ns va demanar participar en un esforç conjunt per mantenir la capçalera, ens hi vam comprometre”, apunta la mateixa font, “però l’empresa mai no ens ha donat proves que, per exemple, els càrrecs directius hagin assumit les mateixes rebaixes salarials que s’aplica als empleats”.
Dimissió del Comitè Professional al 2015
En un comunicat fet públic al febrer, el Comitè d’Empresa va manifestar que l’empresa havia trencat les negociacions en augmentar, en un punt, el percentatge d’afectades per la mesura de regulació, del 45 % que s’havia anunciat de bon inici, al 46 % de la plantilla. L’acord subscrit, afegia aquest òrgan, recollia un temps de deu dies de negociació per cercar baixes voluntàries; és a dir, empleats disposats a abandonar l’empresa per decisió pròpia.
“A una part de la plantilla els dol veure l’evolució de la línia editorial del diari els darrers anys. Creuen que no respecta els valors que, originàriament, la capçalera havia defensat”, afirma un empleat
Hi ha treballadors que estan d’acord a acceptar una sortida pactada. Assenyalen que, a la precarització de les condicions laborals, s’hi afegeix un distanciament cada vegada més evident dels estatuts fundacionals d’El Periódico. “A una part de la plantilla els dol veure l’evolució de la línia editorial del diari els darrers anys. Creuen que no respecta els valors que, originàriament, la capçalera havia defensat, i pateixen el descrèdit de l’opinió pública cap a la professió”, afirma el mateix empleat. El 2015, el Comitè Professional del diari, que a dia d’avui no està actiu per la dimissió dels seus membres, va publicar un comunicat en què expressava “el desacord de la majoria de la redacció del diari amb la portada de divendres, 23 de gener, en què apareixia la foto d’un dels condemnats pels fets del 4F, Rodrigo Lanza, amb una frase que se li atribueix en un atestat policíac de l’any passat [2014, ‘El teu company tampoc no em va poder donar la mà]”.
El membre de la plantilla expressa que li costa “reivindicar al carrer que necessitem unes bones condicions de feina per fer una tasca que és fonamental en una societat democràtica. És difícil gaudir de suport social quan, als despatxos, es prenen unes decisions editorials determinades i hem de triar entre fer d’herois, o bé mantenir el lloc de feina”.
Trenta dies més per negociar
Els treballadors d’El Periódico tenen per davant un calendari de trenta dies per mirar de tornar a encarrilar les negociacions i aturar una proposta que s’acarnissa, especialment, amb els empleats de la redacció, on 85 persones poden perdre la feina. La resta d’afectades pertanyen a les àrees d’administració i sistemes (fins a 55 persones), publicitat (prop d’una vintena de persones) i logística (18 persones). L’ambient és tens, i el Comitè va denunciar el mateix divendres, a Treball, que l’empresa estava vulnerant el dret de vaga “amb pràctiques d’esquirolatge intern, extern i tecnològic”.
L’any passat, l’empresa va endegar un procediment de desvinculació de conveni que amenaçava un pacte per a la devolució de les rebaixes aplicades als empleats, però es va arribar a una solució temporal després d’una vaga i un procés de mediació
Fa més de vuit anys que el grup Zeta al·lega dificultats econòmiques i una minva en els beneficis i en la difusió d’algunes publicacions (Tiempo i Interviú, tancades al gener), amb què justifica mesures impopulars com l’acomiadament de centenars de treballadors (600, el mateix 2008) i rebaixes de sou de fins a 16 punts, a més de reduccions de la jornada laboral.
No és la primera vegada que el Comitè d’Empresa manifesta que el grup editorial no subscriu els acords. L’any passat, l’empresa va endegar un procediment de desvinculació de conveni que amenaçava un pacte per a la devolució de les rebaixes aplicades als empleats, però es va arribar a una solució temporal després d’una vaga i un procés de mediació. A més, en moltes ocasions, els portaveus de la plantilla han afirmat que l’empresa no és transparent a l’hora d’aclarir la seva situació econòmica, amb un deute d’uns 100 milions d’euros. L’any passat, l’empresa va pactar un refinançament amb les entitats bancàries (principalment, CaixaBank, Banco Popular i Banc Sabadell) de 25 milions d’euros més.
