“Els Mossos d’Esquadra no ho poden fer. Els Mossos d’Esquadra poden aturar 500 persones, en poden aturar 1.000 o en poden aturar 2.000, però no dos milions. I la Guàrdia Civil, tampoc”. Són paraules d’Artur Mas, pronunciades el 3 de febrer de 2017 per respondre les preguntes de la periodista Mònica Terribas al programa El Matí de Catalunya Ràdio. L’afirmació no és menor venint de qui ve, el màxim responsable polític de la policia catalana durant el període 2010-2016. Cal recordar que Mas va ordenar i supervisar el dispositiu policial per l’ordre públic més gran de la història dels Mossos d’Esquadra: el que va envoltar el Parlament de Catalunya el 15 de juny de 2011 per aturar les indignades del 15-M, integrat per més de 1.500 efectius distribuïts en tres torns. Les paraules de l’expresident van ser una resposta a la pregunta de la periodista sobre una suposada ordre judicial que instés a clausurar els col·legis electorals l’1 d’octubre. És raonable afirmar que, a Catalunya, els cossos i les forces de seguretat no tenen prou capacitat per aturar una acció de desobediència civil massiva destinada a protegir les urnes? Analitzem-ho amb dades.
Un cop aprovada la llei del referèndum i signat el decret de convocatòria, molt previsiblement, se succeiran una cadena d’impugnacions de l’executiu Rajoy davant del Tribunal Constitucional, amb la consegüent suspensió automàtica de les decisions del govern català i el Parlament de Catalunya, i un posterior escenari de desobediència de facto –obediència a la nova legalitat des de la perspectiva sobiranista– per poder consumar la celebració del referèndum. Durant aquesta etapa final prèvia a la col·locació de les urnes –a partir de la Diada–, és quan s’esgrimiran les amenaces més directes d’aplicació de la força i és, també, quan les entitats sobiranistes i la Generalitat preveuen cridar la ciutadania a sortir al carrer.
La retirada de competències dels departaments d’Interior i Ensenyament o la inhabilitació dels càrrecs electes i del mateix president Carles Puigdemont per part del Tribunal Constitucional són escenaris probables
La retirada de competències dels departaments d’Interior i Ensenyament o la inhabilitació dels càrrecs electes i del mateix president Carles Puigdemont per part del Tribunal Constitucional són escenaris probables; l’aplicació de l’estat d’alarma, d’excepció o de setge, que permetria el desplegament de forces militars en territori català, seria més difícil. El PP ha descartat la suspensió de l’autonomia en aplicació de l’article 155; ja no hi són a temps. Si s’adopten mesures repressives, la reacció de la gent serà determinant per al desenllaç. Com actuaran els prop de dos milions de persones que, d’una manera o altra, han participat en les mobilitzacions independentistes convocades els últims sis anys a Catalunya?
El factor de la mobilització
Imaginem Carles Puigdemont parapetat al Palau de la Generalitat amb el seu equip. Només amb la presència de la unitat E-4 de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra –formada per set furgonetes i cinquanta agents– o la unitat UBA del GRS-4 de la Guàrdia Civil –amb una dotació equivalent d’antidisturbis i amb seu a Sant Andreu de la Barca– n’hi hauria prou per entrar a la històrica sala dels oïdors de comptes –on hi ha el despatx presidencial–, fer fora l’honorable i, en el seu lloc, posar-hi l’actual delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo (PP), o la cap de l’oposició Inés Arrimadas (C’s). Podria passar el mateix al Parlament de Catalunya si la gent no sortís al carrer. Però, fem l’exercici de substituir la foto dels càrrecs polítics sols al Palau i a l’hemicicle per una imatge de milers de persones envoltant els edificis, protegint la distribució de les urnes arreu de Catalunya i esperant l’obertura dels col·legis electorals el proper 1 d’octubre. En cas de desobediència civil massiva, quina dotació policial seria necessària per executar les ordres d’inhabilitació dels càrrecs i impedir el referèndum?
Si no contemplem la imposició de l’estat de setge i el desplegament militar que se’n derivaria, les mesures repressives haurien de ser executades per unitats policials d’ordre públic
En uns comicis autonòmics ordinaris, el desplegament electoral en territori català abraça fins al més petit dels municipis de les 41 comarques. A les eleccions de l’any 2015, es van establir 2.702 col·legis electorals, que sumaven 8.107 meses. Per demarcacions electorals, a Barcelona, hi havia 1.609 col·legis; a Girona, 399; a Lleida, 321, i a Tarragona, 373. En els comicis de 2010 i 2012, les xifres van ser similars. El control d’accés a tots aquests edificis –així com als centres neuràlgics de coordinació– seria imprescindible per fer efectiva la prohibició del referèndum. Si no contemplem la imposició de l’estat de setge i el desplegament militar que se’n derivaria, les mesures repressives haurien de ser executades per unitats policials d’ordre públic. En un primer moment, el govern i els tribunals espanyols ordenarien la intervenció dels Mossos d’Esquadra (malgrat que Joaquim Forn assegura que no contempla aquest escenari); en una segona fase, s’hi podrien sumar les unitats especials de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia espanyol. Quantifiquem els seus efectius i comparem-los amb les dimensions d’una probable mobilització ciutadana.
La Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia espanyol entren en joc
Actualment, Catalunya compta amb 17.000 agents dels Mossos d’Esquadra. Del conjunt d’efectius, però, tan sols 1.600 tenen funcions d’ordre públic, és a dir, estan equipats i entrenats per aquest tipus d’actuacions. S’agrupen en dues grans unitats especialitzades: la Brigada Mòbil (Brimo) i les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO). La Brimo suma 550 antidisturbis i té la seva seu central a l’edifici Egara de Sabadell. Les ARRO estan distribuïdes pel territori i tenen seu a les nou regions policials en què s’ha dividit Catalunya: Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Girona, Metropolitana Sud, Metropolitana Nord i Barcelona. Sumen 1.050 efectius, una mitjana d’un centenar llarg per unitat, excepte a la comissaria de Torras i Bages de la capital catalana, on n’hi ha 220 adscrits. L’equip mínim d’intervenció en un incident d’ordre públic està estimat en una cinquantena d’antidisturbis –tal com concreta l’informe La gestió de l’ordre públic a Catalunya, elaborat per la Generalitat l’any 2013–, és a dir, una unitat de set furgonetes amb un sotsinspector, dos sergents, set caporals i una quarantena d’agents.
Es calcula que aquest és el dispositiu necessari per acordonar els accessos d’un edifici i procedir a retirar les persones que s’hagin assegut a les seves portes –mitjançant la tècnica d’arrencar cebes–, un dels escenaris possibles el dia del referèndum. A les unitats de Mossos d’Esquadra, caldria sumar-hi els 400 efectius del GRS-4 de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya i els 300 efectius de la UIP-II del Cos Nacional de Policia espanyol, que s’allotgen a diversos hotels de l’Alt Maresme des de fa dos anys. És a dir, la suma dels tres cossos policials situa el nombre d’efectius d’ordre públic que podrien participar en l’evacuació dels col·legis electorals en 2.300. Si dividim aquesta xifra per cinquanta –el nombre d’agents necessari per a cadascun dels operatius–, comprovem que només es podria materialitzar el precinte de 46 dels 2.702 col·legis electorals oberts. Només es podria precintar un 1,7% de les dependències i els efectius policials encarregats de fer-ho s’hi haurien de quedar durant tota la jornada electoral, no hi podria haver un segon torn que els rellevés.
El pitjor dels escenaris
Situem-nos en un escenari de més conflictivitat. Mariano Rajoy fa una demostració de força i ordena el desplaçament a Catalunya de totes les unitats d’ordre públic de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola; una actuació complexa logísticament pel que fa a l’allotjament i la manutenció i que deixaria la rereguarda sense cap efectiu. La caserna del Bruc de Barcelona (amb 800 lliteres) i la comandància de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca esdevindrien els epicentres operatius. En aquest sentit, cal recordar que, des de la primavera passada, prop de 200 agents de la Benemérita especialitzats en informació s’han traslladat a Catalunya. Un desembarcament massiu seria arriscat, tenint en compte les mobilitzacions solidàries –ja anunciades– que es poden desencadenar al País Valencià, el País Basc, Galícia i les Illes Balears o –per què no?– a Madrid i Andalusia.
Els set grups rurals de seguretat de la Guàrdia Civil (GRS) sumen 2.800 antidisturbis –400 per grup–, als quals caldria sumar l’esquadró de Madrid, que compta amb un miler d’efectius. Les onze unitats d’intervenció policial del Cos Nacional de Policia espanyol (UIP) sumen 3.300 antidisturbis –300 per grup–, als quals caldria afegir 1.000 agents de la Unitat Central d’Intervenció amb base a Madrid.
En resum, 3.800 guàrdies civils i 4.300 policies nacionals. Sumats als efectius de Mossos d’Esquadra, arribarien a 9.700 antidisturbis, que s’haurien de distribuir en grups de cinquanta per procedir a la clausura d’un màxim de 194 dels 2.702 col·legis electorals previstos, una capacitat operativa del tot insuficient, sempre que hi hagués persones concentrades a les portes de les dependències de votació amb l’objectiu de defensar les urnes. En aquest segon escenari, estaríem parlant d’un poc significatiu 7,17% dels col·legis electorals tancats; la gran majoria restarien oberts, s’hi podria votar amb normalitat.
Article publicat al suplement #DesobedientsDirecta, amb motiu del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre
