La Universitat Le Mirail, situada a un dels barris perifèrics de Tolosa, ha quedat sota control del Ministeri d’Educació francès després de tres mesos de mobilitzacions i la dissolució del Consell d’Administració per part de l’Estat. Davant l’actual reforma de l’ensenyament superior francès – el Pla Estudiantil – que elititza l’accés als estudis universitaris, el centre d’estudis situat a Llenguadoc és un dels llocs on les protestes han agafat més embranzida. El personal de la universitat i l’estudiantat hi estan en vaga des de fa més de tres mesos i han bloquejat les classes de manera continuada des del passat 7 de març.
A més de l’oposició al nou Pla Estudiantil, la universitat té un segon front de lluita que explica la magnitud que ha pres la mobilització: el projecte de fusió de les universitats de Tolosa que unificaria Le Mirail, principalment d’humanitats, amb la Paul Sabatier, d’àmbit científic. Aquest projecte canviaria l’estatus actual d’aquestes, que esdevindrien un “Gran Establiment”. La finalitat expressada per la direcció de la universitat és la possibilitat d’obtenir finançaments de l’IDEX (Iniciatives d’excel·lència), però en realitat amaga una tendència cap al finançament per part d’empreses privades i un increment de la presència de personalitats exteriors en els consells de la universitat.
La universitat té un segon front de lluita: el projecte de fusió de les universitats de Tolosa que unificaria Le Mirail, principalment d’humanitats, amb la Paul Sabatier, d’àmbit científic
Aquest “programa d’excel·lència” consisteix a potenciar les especialitats més rendibles -en el cas de Tolosa, la farmacèutica i l’aeronàutica-, i d’arraconar els graus que no produeixin un benefici econòmic directe. El projecte de fusió també esfondra un dels pilars fonamentals del sistema universitari francès com és el lliure accés a la universitat, tot imposant un procés de selecció previ a l’entrada per estudiar màsters i permetent un increment de preus. D’aquesta manera, pel fet de ser cursats en el si d’un “Gran Establiment”, els màsters podran arribar a costar entre 1.650 i 6.050 euros, mentre que actualment no arriben als 300. Un fet que posa en perill l’accés a l’educació superior de les persones amb rendes més baixes i ajuda a perpetuar la seva condició social.
La mesura que més ha pesat entre el personal administratiu és, però, la supressió de llocs de treball i la degradació de les condicions laborals que suposa l’augment de les càrregues feina de la plantilla. Tot això, sumat a més a la traïció del president de la universitat, que va guanyar les eleccions posicionant-se en contra del projecte de fusió i que finalment va votar-hi a favor, ha desencadenat a Le Mirail un moviment de masses i transversal, que ha bloquejat totalment la universitat i se n’ha apropiat d’alguns edificis. El moviment estudiantil, però, no es conforma amb una “universitat morta” i permet que conferències i classes alternatives obertes a tothom es desenvolupin dins dels edificis ocupats de la facultat, ja que així es potencia “el model d’universitat lliure i oberta” que reivindiquen.
Primera victòria i cop de força del govern
La mobilització, basada en la presa de decisions en assemblees generals i la seva posada en pràctica per comitès de mobilització, sembla haver seduït l’alumnat i el personal, amb assemblees que oscil·len entre les 1.300 i les 3.000 participants. Al mateix temps, ha permès assolir un dels seus objectius: el dilluns 19 de març, el jurat que havia de decidir si la universitat del Mirail complia els requisits d’excel·lència que se li exigien per formar-ne part va rebutjar-ne la candidatura per un “dèficit en matèria de governança”, de manera que el projecte haurà de ser, com a mínim, revisat i modificat.
Davant aquesta petita victòria, ahir el ministeri d’educació va dissoldre la totalitat de consells de la universitat, declarant-la “ingovernable” i va prendre el control de la institució. Els sindicats d’estudiants parlen d’un “intent d’ofegar el moviment de la Universitat de Le Mirail com a exemple per a la vaga nacional prevista pel 22 de març”, que fa temps que es cou. Moltes conferències i debats que han tingut lloc al campus universitari durant aquestes setmanes d’ocupació s’han centrat en aquesta jornada general de vaga i en els seus preparatius: des de crides a la solidaritat amb els altres col·lectius en lluita fins a lligams simbòlics amb l’inici del maig del 68, que es considera que va començar, justament, un 22 de març, quan un grup d’estudiants es van tancar a la Universitat de Nanterre en protesta per les normatives internes del centre.
La passada nit centenars de persones han pernoctat a la universitat i han organitzat un pla de resistència pacífica en cas d’intervenció policial
Per altra banda, el que més temen ara alumnes i personal és la intervenció de les forces d’ordre per desallotjar el campus. Per aquest motiu, la passada nit centenars de persones han pernoctat a la universitat i han organitzat un pla de resistència pacífica en cas d’intervenció policial. Davant l’amenaça de repressió, nombroses mostres de suport han arribat d’arreu de França: des de París, on ahir al vespre es va dur a terme una manifestació en suport a la universitat de Tolosa o Lille, on s’ha ocupat un amfiteatre en solidaritat. Però també Bordeus, Nantes, Rennes, Clermont Férrand i Poiniers. Fins i tot Barcelona i Madrid s’han pronunciat en contra de la possible intervenció de les forces d’ordre.
