Carlos Bonilla López (17 anys), Álvaro Conrado Dávila (15 anys), Franco Valdivia Machado (24 anys), Moroni Jacob López (22 anys), Hilton Rafael Manzanares (33 anys). I així fins a 23 noms. O 30. Encara no està clar quina és la xifra final de morts amb què s’han saldat els primers sis dies de protestes contra la reforma de la Seguretat Social, decretada pel govern nicaragüenc el passat 16 d’abril. El que sembla clar és que els fets marquen un abans i un després en la història recent del país. El dissabte, davant l’increment de les protestes i la negativa del sector empresarial a seure a una taula de diàleg “fins que no cessi la repressió”, el president Daniel Ortega va anunciar la revocació del decret que reduïa les pensions un 5% davant el risc de fallida de l’Institut Nicaragüenc de Seguretat Social (INSS). Però les protestes continuen. Les demandes van més enllà.
Protesta i repressió sense precedents
No és la primera vegada que la lluita per a una pensió digna aglutina les mostres de rebuig contra el discutit govern d’Ortega, en el poder des de 2006. Ja el juny de 2013, desenes de joves, també autoconvocats a través de les xarxes socials sota el hashtag #OcupaINSS, es van unir a les demandes de la població envellida acampant durant una setmana davant la seu de l’INSS. També aleshores les protestes van ser aplacades amb violència per part de la policia i d’encaputxats vinculats a la Juventud Sandinista, l’organització juvenil del Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) al govern. Ara, però, l’escala del conflicte s’ha multiplicat fins a quotes inesperades.
L’espurna s’ha encès: desenes de morts i ferits de bala (la gran majoria estudiants universitaris, però també un policia i un periodista), saquejos a comerços, incendis i derrocament de simbologia sandinista, censura i atacs a mitjans independents (cinc canals van veure interrompudes les seves senyals durant l’inici de les protestes per “problemes tècnics”), manifestacions a diverses ciutats. El dilluns, milers de nicaragüencs (samarreta blanca, bandera nacional en mà) van unir-se a una marxa pacífica convocada a la capital, Managua, pel Consejo Superior de la Empresa Privada (COSEP). Estables col·laboradors d’Ortega durant els anys de creixement macroeconòmic, que la crisi a l’aliada Venezuela posa ara en entredit, els grans empresaris es veuen comminats a moure peça.
Ja el juny de 2013, desenes de joves, també autoconvocats a través de les xarxes socials sota el hashtag #OcupaINSS, es van unir a les demandes de la població envellida acampant durant una setmana davant la seu de l’INSS
Mentrestant, les barricades segueixen en peu a la Universidad Politécnica de Nicaragua (UPOLI). Malgrat les crides a la pau del president Ortega, els estudiants que s’hi mantenen atrinxerats van ser atacats la nit de diumenge per efectius de la policia nacional. Saldo: un estudiant mort (quatre, segons els seus càlculs) i sis ferits més.
Trimestre negre per a Daniel Ortega
La crisi desencadenada per la reforma de l’INSS culmina un trimestre de males notícies per a Daniel Ortega. A finals de desembre, un mes i mig després que el seu FSLN tornés arrasar a les eleccions municipals entre noves protestes de frau, el discutit president del Consell Superior Electoral i fidel aliat del partit al govern, Roberto Rivas, era sancionat pel congrés dels Estats Units, acusat de corrupció. Ortega es va negar a destituir-lo, però va apartar Rivas de les seves funcions per enviar un gest de distensió que congelés l’aplicació de la Nica Act, una altra bateria de sancions econòmiques que prepara l’administració estatunidenca amb l’objectiu forçar reformes polítiques i electorals al país. Les manifestacions no fan més que augmentar els mals de cap.
Els mitjans oficialistes, així com el president de Venezuela Nicolás Maduro, parlen d’un pla de la dreta per desestabilitzar el país, però els estudiants que encapçalen les protestes neguen estar darrere de cap partit polític
Els mitjans oficialistes, així com el president de Venezuela Nicolás Maduro, parlen d’un pla de la dreta per desestabilitzar el país, però els estudiants que encapçalen les protestes (titllats de “vampirs que reclamen sang” per la vicepresidenta del país i esposa de Daniel Ortega, Rosario Murillo) neguen estar darrere de cap partit polític. Molts d’ells ja eren als carrers de Managua quan va ser decretada la reforma de l’INSS. Hi havien sortit de forma espontània per protestar contra una suposada manca de resposta governamental davant l’incendi que dies abans havia començat a cremar la reserva natural d’Indio Maíz, a la zona carib del país. Si les protestes continuen ara, malgrat que s’hagi retirat la reforma, és perquè les seves demandes apunten a una crisi de fons de la institucionalitat democràtica, sota control, en la seva pràctica totalitat, del FSLN: “Volem fer veure que la nostra postura és exclusivament la demanda de tots els drets que s’han perdut: la llibertat d’expressió i la restitució de la democràcia en aquest país. Hi ha molta gent que diu que això s’ha acabat perquè les reformes a l’INSS ja no es duran a terme, però nosaltres seguirem lluitant fins al final”, sostenien a la premsa, emmascarats, un grup d’estudiants atrinxerats a la UPOLI.
De moment, el COSEP demana ampliar el nombre de participants i transcendir l’agenda a tractar com a condició prèvia al diàleg proposat pel govern poc abans que la Policia Nacional anunciés l’alliberament dels prop de 200 detinguts durant les protestes. Encara no hi ha data per a la taula de negociacions, però si per a més manifestacions de rebuig a l’actuació del govern Ortega. El Consejo en Defensa de la Tierra, que aglutina el moviment camperol en contra de la discutida construcció d’un canal interoceànic a Nicaragua, ha fet una crida a les seves bases per mantenir una aturada nacional fins que siguin escoltades les demandes dels estudiants. “I tot va començar quan un colon va cremar un tros de terra per sembrar arròs a Indio Maíz”, deia un manifestant a Twitter. Com acabarà és una incògnita.
