El PSC va afirmar abans d’hora que el mes de febrer el Pla Director Urbanístic (PDU) Gran Via-Llobregat estaria aprovat. A hores d’ara encara hi ha tràmits pendents. Mentre el Govern de l’Hospitalet i el Departament de Territori el veuen com una oportunitat de reactivació econòmica, una part de l’oposició i del veïnat el titllen de projecte especulatiu. El desacord respecte el Pla s’ha fet palès a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La correlació de forces no hagués permès aprovar l’informe que avala el projecte i, finalment, el punt es va retirar de l’ordre del dia del darrer ple, el passat 31 de gener. Tot i així, des del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya asseguren que el document no és imprescindible ni vinculant per a l’aprovació definitiva del Pla i que, per tant, la tramitació tira endavant. De fet, des de l’AMB han assegurat que ha vençut el temps d’exposició i ja no es pot presentar un nou informe a la institució supramunicipal.
Mentre el PSC i el Departament de Territori ho veuen com una oportunitat de reactivació econòmica, una part de l’oposició i del veïnat el titllen de projecte especulatiu
Veïns i veïnes organitzades a l’Assemblea No Més Blocs – Salvem L’Hospitalet es van concentrar a l’AMB durant el ple, i creuen que la pressió popular també ha incidit en què el PSC retirés el punt de l’ordre del dia. Sigui com sigui, els números dins el Consell Metropolità no quadraven per al PSC: el Pla comptava amb el suport dels socialistes i CiU i el rebuig d’Entesa, ERC, PP, Ciutadans, CUP i dos independents. Tots dos blocs sumaven 45 vots i, per tant, l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, presidenta de l’AMB, havia de desempatar, però no hi dóna suport.
El Pla, que ha sembrat discòrdia, es va iniciar a principis del 2015 i afecta el 8% de L’Hospitalet de Llobregat. Sobre terreny, projecta 26 nous gratacels al voltant de la Gran Via -el tronc central de la qual es cobriria parcialment- i afecta Cal Trabal, la darrera zona natural i de producció agrària de la ciutat. Malgrat que continua la seva tramitació, No Més Blocs no pensa desistir de lluitar per aconseguir que s’aturi, s’obri un procés participatiu i s’inclogui la zona agrícola de Cal Trabal al parc agrari del Llobregat.
No Més Blocs lluita perquè s’aturi el pla, s’obri un procés participatiu i s’inclogui la zona agrícola de Cal Trabal al parc agrari del Llobregat
La part d’avaluació del projecte de l’informe, al que ha accedit la Directa, tan sols ocupa una pàgina i mitja i no s’hi recull cap valoració de l’impacte ambiental i sobre els barris. L’Assemblea explica que el PSC no va voler que es votés l’informe perquè no s’hagués aprovat. De totes maneres, Javier de No Més Blocs considera que tot i que s’hagués elaborat amb rigorositat i no com un simple tràmit administratiu, “amb tota seguretat, s’hauria emès com a desfavorable”. El document obvia l’augment del trànsit, la contaminació acústica i lumínica, i l’increment de 35.000 tones d’emissions de CO2 a l’any, segons dades de l’Assemblea, mentre existeix un marc de la UE per al 2020, en què les alcaldesses es comprometen a reduir les emissions fins a un 20%.
En principi, el Pla continua el seu curs: primer, la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona l’ha d’aprovar provisionalment, i després serà la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya qui haurà d’emetre el darrer informe favorable perquè el Conseller signi el Pla i es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Així mateix, l’aprovació definitiva ha d’incloure la resposta a les al·legacions, que segons Eduardo Cáliz de la CUP-Poble Actiu AMB són més de mil.
A L’Hospitalet alguns posicionaments han canviat en les diferents fases del projecte i la segona versió del PDU no s’ha votat mai al ple de la ciutat
A L’Hospitalet alguns posicionaments han canviat en funció de la fase del projecte. A més, la segona versió del PDU, després d’unes al·legacions inicials, no s’ha votat mai al ple de la ciutat. En la campanya electoral de les municipals el 2015, tots els partits hi estaven en contra, excepte el PSC. Uns criticaven el volum de les edificacions (PP i Canviem LH), altres posaven èmfasi en la preservació de les explotacions agrícoles (ERC, C’s i Canviem L’H), alguns en la manca de participació ciutadana (C’s, CIU i Canviem L’H) i la CUP el refusava en la seva totalitat per la seva dimensió, el model especulatiu, i per no preservar les explotacions agràries.
El 31 de maig passat, Canviem L’H i CUP-Poble Actiu van presentar una moció en què es demanava la paralització del PDU i la creació d’un procés participatiu. També demanaven l’elaboració d’un ”estudi global de necessitats i potencialitats supramunicipals, municipals i del barri, de la ciutat i de l’àrea metropolitana” per tenir en compte les prioritats dels barris de L’Hospitalet i dels municipis veïns. La moció va ser rebutjada amb els vots en contra de PSC, CIU, trànsfugues de Guanyem l’Hospitalet que consten com a no adscrits i l’abstenció de PP. Fins i tot, el Pla va arribar al darrer ple del Parlament de Catalunya de la mà de la CUP, que va interpel·lar el Govern.
No Més Blocs lluita contra el PDU amb la mateixa voluntat que les lluites veïnals que als anys 70 van aturar la construcció de gratacels a Bellvitge
Inspirada per les lluites veïnals que als anys 70 van aturar la construcció de gratacels a Bellvitge, No Més Blocs lluita contra el PDU. Denuncia “el caràcter opac de les negociacions entre l’Ajuntament i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat” i han presentat al·legacions al Pla de forma massiva. Amb una recreació virtual, volen mostrar l’impacte del projecte sobre el territori i com afectarà l’actual zona agrària. En diversos comunicats públics, l’Assemblea ha mostrat la seva preocupació per la transformació de Bellvitge en un “no-barri desconnectat i aliè”, com ja va passar amb la urbanització de la primera part de la Gran Via en el Projecte Plaça Europa.
La propietat dels solars afectats
Presentat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, el Pla Director Urbanístic afecta mil metres de longitud de la Gran Via a l’Hospitalet de Llobregat. La superfície total és de 994.000 m2 repartits entre la cruïlla de la Gran Via amb la Ronda Litoral i el nus de Marina, i comprenen també els solars al voltant de la C-31.
El macroprojecte urbanístic preveu una inversió en infraestructures de 170 milions d’euros i d’uns 3.000 milions d’euros en edificacions. El terreny on s’ha d’edificar és principalment sòl públic o propietat d’empreses, únicament sis parcel·les són de particulars.
El macroprojecte urbanístic preveu una inversió en infraestructures de 170 milions d’euros i d’uns 3.000 milions d’euros en edificacions
El Sector 1, al sud de la Gran Via, inclou l’Hospital Duran i Reynals, el tanatori municipal i les cotxeres de TMB. En aquest sector s’hi vol crear el projecte Biopol’H, un consorci biomèdic i biotecnològic que agrupa diversos centres i, entre d’altres, compta amb l’Hospital de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia o l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). L’Ajuntament de l’Hospitalet té en propietat 237.000 metres quadrats del total de 403.609,90 de la part sud de la Gran Via. Moltes de les parcel·les van ser expropiades amb anterioritat per fer un parc com a contraprestació a l’hora de fer el tanatori, que mai ha arribat a existir.
El Sector 2 integra els terrenys de la C-31, part de la ronda del Litoral i el centre de Fecsa-Endesa, i s’hi vol crear el parc de Can Trabal. Sis parcel·les són propietat de la família Güell, a través de Grup Castmor SL i Luidan SA. L’empresa Aldimor 99 SL, com en el Sector 1, també té un solar en aquest sector. Altres empreses amb finca a la zona són Hackerson Internacional SL o Prador SA.
El Sector 3 està tocant a Cornellà del Llobregat i es destinarà a l’ús d’equipaments municipals ja existents i delimitarà amb una unitat d’actuació amb usos terciaris, industrials, comercial i de dotacions. Segons la nota registral de finques del sector 3 del PDU, 33.651 dels 58.732 metres quadrats del sector pertanyen a l’empresa Focio SL, que va ser adquirida el 1999 per cessió i va ser la impulsora de la Plaça Europa.
