Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

L’alberg de la discòrdia

El veïnat fa cassolada cada dissabte davant l’Eurocity III i emplena de pintura en esprai les tanques de l’obra / Clara Macau

Preveu cinc metres quadrats per persona i el mínim legal és de quatre. El que estableix la legislació d’instal·lacions juvenils de la Generalitat de Catalunya no convenç Jordi Giró, president de l’Associació de Veïns de la Vila Olímpica i de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). Està segur que el nou projecte de macroalberg del grup hoteler català Onix Renta a l’edifici Eurocity III de l’avinguda d’Icària 145-147 convertirà les habitacions en “nínxols” i conduirà els hostes a fer vida al carrer.

El projecte d’alberg preveu un total de 440 places distribuïdes en 64 habitacions i quatre plantes (més dues de serveis) en un immoble de 1.253 metres quadrats de superfície en terreny i 4.815 metres quadrats construïts. Segons dades del departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, el nou alberg serà el tercer més gran de la ciutat de Barcelona, després del Generator del carrer Còrsega, amb 646 places, i de la Casa Gràcia Barcelona Hostel del passeig de Gràcia, amb capacitat per allotjar 445 persones.

El nou alberg amb 440 places serà el tercer més gran de la ciutat de Barcelona, després del Generator i de la Casa Gràcia Barcelona Hostel

L’emplaçament escollit forma part del conjunt de blocs Porta de la promotora Eurocity, projectats pels arquitectes Premi Ciutat de Barcelona Albert Viaplana i Heliodoro Piñón, que també van dissenyar 133 dels habitatges de la Vila Olímpica. Amb la seva forma d’escala invertida, que travessa el carrer Rosa Sensat, i una façana de mirall, l’Eurocity III va ser plantejat com un edifici d’oficines. Però la qualificació urbanística del solar de l’edificació preveu també els usos d’habitatge, residencial, comercial, sanitari, recreatiu, esportiu, religiós, cultural, estacionament i aparcament.

Veïns en peu de guerra

Amb un megàfon a la mà, Jordi Giró dirigeix la mobilització dels veïns de la Vila Olímpica en defensa del seu ideal de barri. Concentrats davant l’Eurocity III, fan cassolada cada dissabte i emplenen de pintura en esprai les tanques de l’obra que envolten l’edifici. A final d’any, les obres es van aturar “provisionalment” perquè Onix Renta no va presentar el projecte executiu a temps. Els veïns van ser els qui ho van denunciar a l’Ajuntament de Barcelona. Però, ara que l’han presentat, i si s’aprova, el projecte continuaria endavant.

Giró ha recollit prop de 3.000 signatures contra la instal·lació de l’alberg al barri. La flamant Plataforma Veïnal d’Afectats pel Hostel de la Vila Olímpica també vol organitzar-se per plantar cara al projecte. Giró posa el dit a la llaga: “Tenim un parc de lloguer de 800 habitatges i els 210 que es dediquen a ús turístic estan marcant la tendència. L’emplaçament és llaminer i la inversió rendible: un lloguer turístic dóna 3 o 4 vegades més beneficis que un de normal. Així que s’apugen els preus perquè vingui gent a estar-s’hi temporalment i els que podrien tenir un projecte de vida aquí no poden venir. Molta gent que viu a la Vila Olímpica des de fa 20 anys ara no podria accedir a un d’aquests pisos!”.

Les estadístiques semblen donar la raó al president de l’Associació de Veïns. La Vila Olímpica no és un dels barris de Barcelona amb més oferta turística. Però el seu índex de població flotant -persones no inscrites oficialment al cens comunitari i que en molts casos són residents més o menys temporals- supera la mitjana de la ciutat. Segons l’informe d’impacte del lloguer vacacional de l’Ajuntament de Barcelona d’enguany, la Vila Olímpica és el segon barri de la ciutat amb una ràtio més elevada d’habitatges d’ús turístic sobre el total d’habitatges de lloguer.
Problemes al paradís

La Vila Olímpica és un barri residencial amb poc més de 9.000 habitants. Més del 50% són titulats superiors nascuts a Barcelona i la renda familiar supera la mitjana de la ciutat. La baixa edificabilitat afavoreix els carrers amples i les cases amb jardí interior. És un oasi allunyat del soroll i a tocar de la platja. El preu del lloguer d’habitatges i locals és dels més cars, després de Pedralbes, les Tres Torres i Sarrià i seguit de Sant Gervasi.

Però darrerament, el sexe i la prostitució als carrers que són a tocar de la parada de metro Ciutadella de la línia 4 ha estat notícia. Fa anys que es reclama més control al Port Olímpic, on hi ha més de deu bars musicals i discoteques. De nit, és l’escenari de baralles, robatoris i venda de drogues. Avui els veïns denuncien que el projecte de l’alberg podria traslladar al centre del barri el botellot i les borratxeres d’un turisme massiu i low cost.

Avui els veïns denuncien que el projecte de l’alberg podria traslladar al centre del barri el botellot i les borratxeres d’un turisme massiu i low cost

“Bon Nadal a tothom menys a la Colau”, diu una pintada. El veïnat està enfadat amb l’Ajuntament de Barcelona per la concessió de la llicència de canvi d’usos i obres a Onix Renta. Abans l’havien emprès amb Xavier Trias, a l’alcaldia quan el grup hoteler va endegar els tràmits que els van atorgar el certificat d’aprofitament urbanístic.

Fonts municipals asseguren que l’Ajuntament de Barcelona dóna suport als veïns. “Una de les primeres decisions del nostre Govern va ser aturar la massificació turística i ens mantenim ferms en aquest propòsit”, expliquen, “però no podem aturar així com així un projecte que compleix tots els requisits legals i que a més s’empara en competències normatives de la Generalitat de Catalunya”. Des de l’Àrea d’Urbanisme, corroboren que es veuen obligats a complir amb la Llei.

Des de l’Associació de Veïns suggereixen una permuta, traslladar l’alberg a una nova ubicació, o bé donar una nova orientació a l’establiment: d’alberg a residència d’estudiants

El passat dilluns 16 de gener, en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’alcaldessa es va comprometre a estudiar “propostes viables” per a l’alberg que, tanmateix, diu, actualment “compleix la normativa”.

Però des de l’Associació de Veïns defensen que el Consistori pot resoldre la situació. Suggereixen una permuta, traslladar l’alberg a una nova ubicació, o bé donar una nova orientació a l’establiment: d’alberg a residència d’estudiants. Una de les qüestions que sempre es troba sobre la taula és si n’hi hauria prou amb una reducció de places a la meitat. Malgrat tot, Javier Suquía, de la Plataforma d’Afectats pel Hostel, repeteix la consigna com un mantra: “No volem l’alberg. Aquest és un barri de la gent i no volem ni 440, ni 300, ni 200, ni 50, ni una plaça aquí. No volem que els nostres pisos arribin a costar vint milions d’euros”. La darrera proposta que ha enviat la Plataforma a l’Ajuntament demana l’expropiació del permís d’obres a Onix Renta.
Una concessió de llicència entre dos governs

L’edifici Eurocity III, que era propietat de l’asseguradora Mapfre, és la seu de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB). El contracte de lloguer amb l’IMMB ha de vèncer enguany i Mapfre s’ha afanyat a vendre l’Eurocity III al grup hoteler Onix Renta per vuit milions d’euros. Des del maig és el titular de l’immoble, però els veïns afirmen que la venda fa dos anys que estava pactada.

Onix Renta, que no ha volgut fer declaracions, forma part del grup immobiliari Icyesa i és propietat dels descendents del ja desaparegut empresari Eugenio Llarás Latorre. És l’empresa responsable dels hotels Onix a les zones de Liceu-Drassanes, la Rambla de Catalunya i la plaça Espanya de Barcelona, a més d’una residència d’estudiants al carrer Sardenya.

Onix Renta forma part del grup immobiliari Icyesa i és propietat dels descendents del ja desaparegut empresari Eugenio Llarás Latorre |Clara Macau

 

Es pot comprovar que Onix Renta prepara el projecte i la reconversió de l’interior de l’Eurocity III a alberg des de 2015. Segons consta a l’expedient administratiu dipositat a Urbanisme, el 28 d’abril de l’any passat Onix Renta va aconseguir el certificat d’aprofitament urbanístic de la finca, document previ per tramitar la sol·licitud de llicència de canvi d’usos i obres, que es va demanar el 26 de juny.

La proposta estipulava que, ja que la sol·licitud de llicència s’havia efectuat en el termini de vigència del certificat d’aprofitament urbanístic, era correcte prosseguir amb els tràmits

Els tràmits de concessió de la llicència han involucrat dos governs. El de Convergència i Unió, amb Xavier Trias al capdavant del consistori, va acabar el 13 de juny de 2015. Ells van ser els que van atorgar el certificat d’aprofitament a Onix Renta i van rebre la primera sol·licitud de la llicència esmentada. La proposta de concessió per part de l’Ajuntament es va emetre, però, un any després, el 16 de juny de 2016, amb l’equip d’Ada Colau ja instal·lat al govern. La proposta estipulava que, ja que la sol·licitud de llicència s’havia efectuat en el termini de vigència del certificat d’aprofitament urbanístic -sis mesos-, era correcte prosseguir amb els tràmits. Així que el nou govern va concedir la llicència de canvi d’usos i obres definitiva el passat 11 de juliol.
L’escull de la moratòria turística

Una de les primeres decisions polítiques, i polèmiques, que va prendre el govern de Barcelona en Comú, en guanyar les eleccions el 2015, va ser decretar la suspensió d’atorgament de llicències als HUT o habitatges d’ús turístic a la ciutat durant un any, actualment ampliat a un any més. El text però, exclou aquells projectes que havien sol·licitat ampliació d’activitats o usos i/o havien formulat la petició amb anterioritat a l’acord de suspensió.

Una de les primeres decisions polítiques, i polèmiques, que va prendre el govern de Barcelona en Comú va ser decretar la suspensió d’atorgament de llicències a habitatges d’ús turístic

Aquest era el cas del projecte d’Onix Renta però, malgrat tot, l’Ajuntament de Barcelona va comunicar al grup hoteler el 6 de juliol de 2015 la suspensió de llicències turístiques com a “part interessada” en l’afer. La notificació no deixava del tot clar si el projecte quedava paralitzat, però informava que era possible interposar recurs contra l’acord de suspensió en un termini de dos mesos des de l’endemà de la comunicació.

El grup empresarial ho va fer el 15 de juliol i va al·legar que la notificació era “genèrica” i que desitjava saber si la mesura podia afectar el seu expedient d’obres. A banda, posava de manifest la improcedència de la suspensió si afectava el seu projecte, en la mesura en què es trobava en un “estat avançat” (ja havien obtingut el certificat d’aprofitament urbanístic, els informes d’idoneïtat tècnica i havien presentat la sol·licitud de la llicència). Finalment, Onix es va emparar en decrets de la Llei d’Urbanisme que exclouen de tota mesura cautelar de suspensió de llicències els projectes que gaudeixen amb anterioritat de certificat d’aprofitament urbanístic.

L’any passat, la moratòria va afectar 35 projectes. Divuit més van esquivar la nova normativa i, d’aquests, nou han tirat endavant perquè ja disposaven d’aquest certificat d’aprofitament

L’any passat, la moratòria va afectar 35 projectes. Divuit més van esquivar la nova normativa i, d’aquests, nou han tirat endavant perquè ja disposaven d’aquest certificat d’aprofitament. Un dels casos és el del projecte d’hotel d’Emin Capital a la torre Agbar però, a diferència de l’hostal de la Vila Olímpica, va presentar la sol·licitud de llicència després de l’entrada en vigor de la moratòria. Avui, després de dos anys d’espera per a la concessió de la llicència, Emin Capital ha llençat la tovallola i ha venut l’edifici a la immobiliària Merlin perquè hi instal·li oficines.
Un acord in extremis sobre l’alberg salva el PEUAT

La moratòria de l’Ajuntament ha de vèncer aquest pròxim mes de març. En el seu lloc, el govern d’Ada Colau ha presentat el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics, o PEUAT, un marc normatiu que regularà els criteris urbanístics i de gestió dels allotjaments turístics de la ciutat de Barcelona. El grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, però, va condicionar el seu suport al PEUAT a una consulta veïnal sobre el projecte d’alberg a la Vila Olímpica i a dues propostes més que afecten un establiment d’ús turístic a la zona de Drassanes i un altre de Rec Comtal.

El grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, però, va condicionar el seu suport al PEUAT a una consulta veïnal sobre el projecte d’alberg a la Vila Olímpica

Finalment, el passat dimecres, l’Ajuntament de Barcelona va aconseguir un acord in extremis amb ERC que salvarà el PEUAT. Des d’Urbanisme comenten que s’organitzarà una comissió tècnica i política amb la participació de l’Associació de Veïns de la Vila Olímpica, ERC i agents municipals que, en un termini de 30 dies, resoldrà la questió de l’alberg amb el plantejament de dues vies “jurídicament possibles”. S’estudiaran, en concret, la consulta veïnal i la possibilitat que l’Ajuntament compri l’edifici. Pel que fa a l’establiment de Drassanes, s’ha acordat continuar les converses amb els promotors i, pel que fa al projecte de Rec Comtal, sotmetre’l a una consulta veïnal perquè els veïns decideixin l’ús que es farà de la parcel·la. A més, el govern dels comuns ha decidit incloure la Vila Olímpica, a més de Sant Antoni i Hostafrancs, a la zona de decreixement turístic.

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;