Territori

Contrarellotge per rescatar Barcelona del turisme depredador

Divendres 27 de gener està previst que s'aprovi a l'Ajuntament el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) per intentar regular un model de ciutat que està expulsant el veïnat de molts barris
Diego Milvietnams
24/01/2017

La ciutat de Barcelona ha esdevingut en els darrers temps un destí turístic de primer ordre a escala mundial i compta per milions les visitants que acull durant tots els mesos de l'any, fruit de la desestacionalització del sector. La seva posició privilegiada al mapa i els seus múltiples atractius i reclams han fet de trampolí per projectar internacionalment una ciutat que no ha tornat a passar desapercebuda des de la celebració dels Jocs Olímpics, enguany fa 25 anys.

El 90% de l'estructura productiva de la ciutat està dedicada als serveis, del qual el 42,3% recau sobre el comerç, el transport, l'hostaleria i les activitats immobiliàries, relacionades al negoci turístic

Les darreres dècades, la ciutat no ha parat de créixer focalitzant gran part de la seva economia en el sector serveis, cada cop més orientat a satisfer les demandes de les viatgeres que no pas a cobrir les necessitats del veïnat. Segons dades d'un estudi elaborat pel mateix Ajuntament sobre el Producte Interior Brut (PIB) l'any 2015, el 90% de l'estructura productiva de la ciutat està dedicada a aquest sector, del qual el 42,3% del pes recau sobre el comerç, el transport, l'hostaleria i les activitats immobiliàries, totes directament relacionades al negoci turístic, que, segons les estimacions, aporta el 14% del PIB de la ciutat.

Si bé és cert que aquestes activitats són les que han propiciat un creixement de l'economia de la ciutat després dels anys més durs de la crisi –fins al moment–, aquest èxit no ha revertit en una millora de la qualitat de vida de la majoria de la població. En gran part això ha estat degut a la temporalitat i precarització del mercat laboral que imposa aquest sector, però també a altres factors que ha desencadenat, com ara l'encariment d'un 15% del preu del lloguer, fins al punt d'augmentar en un 3% el preu mitjà d'abans de l'esclat de la bombolla immobiliària l'any 2007.

 El turisme és per primera vegada la segona preocupació del veïnat de Barcelona i només l'atur i les condicions de treball el superen / Victor Serri

 


Segons la darrera Enquesta de Serveis Municipals, elaborada a partir de 6.000 entrevistes, el turisme és per primera vegada la segona preocupació dels veïns i veïnes de Barcelona. Només l'atur i les condicions de treball el superen i el percentatge de població que identifica el turisme com el problema més greu de la ciutat ha passat de menys de l'1% l'any 2006 a situar-se en el 8,1% només una dècada més tard.

Entitats com el Gremi d'Hotels de Barcelona, l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) i la Plataforma Pro Viviendas Turístiques actuen de lobby per mantenir els seus beneficis i privilegis

Només certs sectors beneficiaris del pastís turístic s'atreveixen a hores d'ara a qüestionar l'evident saturació de moltes zones de la ciutat i exercir de lobby contra les múltiples veus que clamen per una regulació restrictiva. En són exemple el Gremi d'Hotels de Barcelona, presidit per Jordi Clos i amb una junta copada per grans empresaris, com per exemple Joan Gaspart, un dels fills de la nissaga Núñez y Navarro, Pau Guardans i Cambó, juntament amb l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) i la Plataforma Pro Viviendas Turísticas, impulsada per empresaris com Elizabeth Casañas o Mark Serra.

Les xifres de visitants segueixen creixent sense aturador i bona mostra d'això són les dues principals infraestructures aeroportuàries. Per l'Aeroport del Prat van circular 44 milions de passatgeres l'any passat, un 11,2% més que el 2015, una xifra gens envejable a la del port, per on la primera meitat del 2016 van transitar més d'un milió de creueristes, un 6,7% més que en el mateix període de l'any anterior.

El passat 26 de novembre, es varen aturar busos turístics a diversos punts de Barcelona per denunciar el model de ciutat / Victor Serri

 


Tot això en una ciutat que, segons les darreres dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya de l'any 2015, compta amb un cens de poc més d'1,6 milions de persones i milers d'empreses turístiques d'allotjament que han proliferat els darrers anys a tots el barris de la ciutat. La tipologia d'hospedatge és diversa i va des dels Habitatges d'Ús Turístic (HUT), amb gairebé deu mil llicències legalitzades, fins establiments com els apartaments turístics o els hostals i hotels, amb 75.647 places estimades. En total, 10.634 establiments amb 142.053 llits, xifres de principis del 2016 que es queden curtes per la incapacitat de detectar tots aquells que escapen de la legalitat per lucrar-se sense retre comptes.

L'any passat set milions i mig de persones van viajar destí a Barcelona, gairebé quintuplicant els 1,6 milions que habiten la ciutat en el seu dia a dia

Una darrera dada reflecteix la magnitud humana del problema: només durant el segon quadrimestre del 2016, un únic tipus d'allotjament a la ciutat, com ho són els hotels, va hospedar 3,35 milions de persones que sumaren 7,2 milions de pernoctacions, un 6,1% i un 4,2% més, respectivament, que durant el mateix període del 2015. L'any passat set milions i mig de persones van viajar destí a Barcelona, gairebé quintuplicant el nombre de persones que habiten la ciutat en el seu dia a dia.


Canvi de rumb in extremis

El Govern de Barcelona en Comú (BeC) va topar amb aquesta tendència de creixement desmesurat després de guanyar les eleccions municipals el maig del 2015. Una de les primeres decisions polítiques que va prendre el nou govern va ser decretar la suspensió en la concessió de llicències de tot tipus d'allotjaments turístics, també de residències per a estudiants i albergs juvenils. L'alcaldessa Ada Colau presentava la moratòria com un respir per elaborar un nou pla especial de regulació, que establís els criteris per la gestió del turisme assegurant "que aquesta activitat no representi cap font de conflicte amb els veïns i veïnes de la ciutat", segons un comunicat des del Consistori.

 / Gerard Casadevall i Andreu Blanch

 


El seu objectiu era integrar els múltiples Plans Especials Urbanístics que estaven –des de l'era convergent de Xavier Trias– en estats de tramitació i terminis diferents en relació a l'aplicació de suspensió de llicències i tràmits, per bastir un nou model turístic de ciutat unificat. Després de mesos de treball i negociació amb diferents actors, la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat va donar el passat dimecres el primer vistiplau al Pla Especial d'Allotjaments Turístics (PEUAT), amb els vots a favor del Govern municipal –BeC i el PSC– i ERC, les reserves de vot de CiU, Ciutadans i la CUP Capgirem i el vot en contra del PP.

L'aprovació del PEUAT s'ha de ratificar divendres amb el suport de BeC-PSC, ERC i la imprescindible abstenció de la CUP, que s'ha mostrat crítica amb un pla que qualifiquen "del tot insuficient"

Amb el suport d'aquests tres grups, el PEUAT es votarà divendres al Consell Plenari i previsiblement tirarà endavant amb la imprescindible abstenció de les tres regidores de la CUP, que s'ha mostrat crítica amb un pla que qualifiquen "del tot insuficient", però que "limita la situació de barra lliure que es podria produir", en al•lusió al venciment a mitjans de març del màxim de dos anys de moratòria previstos per la llei. Malgrat tot, la tinent d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va qualificar la que serà la primera regulació específica que condiciona l'obertura de nous hotels i allotjaments com un "instrument imprescindible per garantir una ciutat per viure-hi".

Aquestes restriccions a la implantació de nous allotjaments s'han volgut delimitar al PEUAT en funció de la saturació turística que pateix cada zona de la ciutat. El projecte s'estructura d'acord amb la distinció de quatre zones específiques amb regulació pròpia per a la implantació de tot tipus d'establiments d'allotjament. La zona 1 o de "decreixement" es limita als barris cèntrics de la capital catalana i no admetrà la implantació de nous establiments, l'ampliació de places dels establiments existents i quan cessi una activitat d'allotjament no se'n permetrà l'obertura de cap altra. La segona zona, anomenada de "manteniment", dibuixa una corona al voltant del centre de la ciutat i preveu mantenir el nombre de places i establiments actuals, però quan se'n doni de baixa un se'n podrà implantar un altre amb el mateix nombre de places.

L'any 2015 hi havia a la Barceloneta 2.250 llits d'hotel i quinze mil residents, 1.200 menys que el 2010 / Victor Serri

 


Les darreres setmanes s'han introduït modificacions al pla inicial i els barris de la Vila Olímpica i el Poblenou, dos terços de Sant Antoni i Hostafrancs s'han incorporat a la zona 1, augmentant la seva regulació. Tanmateix, encara es defineixen dues zones més: la 3 o de "creixement contingut", que és la que ocupa més superfície de la ciutat, i la zona 4 de "regulació específica". A la zona 3 es permetrà implantar nous establiments i ampliar els existents sempre que no se superin una densitat màxima de places, calculada basant-se en l'actual oferta i la morfologia de la zona. La zona 4, en canvi, correspon a les que s'han considerat les "tres grans àrees de transformació de la ciutat": La Marina de la Zona Franca, la Sagrera i el 22@.

El PEUAT manté la prohibició total d'obrir nous Habitatges d'Ús Turístic (HUT) a les zones 1 i 2, però preveu permetre el trasllat de 387 places a la zona perifèrica per tal de "descongestionar el centre"

El redactat final del text contempla cessions a demandes de grups municipals com ERC, CiU i C's com, per exemple, la permissivitat amb totes les obres i reformes d'allotjaments existents a les zones 1 i 2, excepte les que requereixin l'enderroc, o la flexibilització de les condicions d'implantació de nous allotjaments a la zona 3 en requeriments com el radi de separació entre un nou hotel i els ja existents o l'obertura de nous establiments de menys de vuit metres d'amplada. El PEUAT manté la prohibició total d'obrir nous Habitatges d'Ús Turístic (HUT) a les zones 1 i 2 però preveu permetre el trasllat de 387 places a la zona perifèrica per tal de "descongestionar el centre", sempre i quan hi hagi una baixa i el trasllat es faci a immobles que no hagin tingut ús d'habitatge residencial.

Dissortadament, molts veïns i veïnes de Ciutat Vella i d'altres barris de la ciutat ja han hagut de marxar després de ser desnonades per la impossibilitat de pagar el lloguer o per la reconversió dels seus habitatges en negocis turístics. Molts eren i són il·legals, com ho demostren els 1.715 expedients sancionadors oberts els darrers mesos fruit del reforç de les inspeccions municipals. A l'històric barri de la Barceloneta l'any 2015 hi havia quinze mil residents, 1.200 persones menys que el 2010. En el mateix període de temps, el nombre de llits d'hotel a l'antic barri mariner es va disparar fins a 2.250. La plataforma Barceloneta Diu Prou lluita contra aquest model turístic amb el moviment veïnal i altres col·lectius aplegats a l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS). Tots es mostren crítics amb el nou PEUAT i exigeixen un "decreixement real". El mercat i el futur rebel·laran si les mesures són suficients o la taca d'oli s'estén fins a impregnar tots els racons d'una ciutat que malda per sobreviure.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: