Els cronopios, éssers concebuts per Julio Cortázar, sensibles i que queden fora del marge, a la realitat sovint queden fora del focus cultural institucional i aquest cop també han quedat fora dels marges del seu local. Des que va tancar el Club Cronopios, el passat 1 de maig, les sòcies i col·laboradores d’aquest “espai per a promoure l’expressió creativa”, situat al barri del Raval barceloní, han passat a fer les sessions habituals de l’associació al carrer per reivindicar “una cultura viva”. El dilluns 14 van reunir unes 300 persones a la plaça de Sant Jaume per fer un micro obert. Aquest pròxim divendres continuaran amb una de les seues habituals, fins ara, sessions de Filosofía para Pingüinos, impartides pel professor Joan Guardiola. L’objectiu d’aquestes concentracions és aconseguir la reobertura del Cronopios; però no només això. També reivindiquen el paper del teixit cultural base.
Després de tenir el local llogat durant cinc anys, la propietat s’ha replantejar altres opcions. No es tracta d’una apujada de lloguer; “com que hi ha un nou contracte, hi ha una nova projecció”, afirma el president de l’associació Ramon Buj. “Estem en una precarietat, que és la que podem oferir”, continua. Amb la subvenció de 5.000 euros l’any que rebien de l’ajuntament , eren capaços, amb prou feines, d’oferir uns preus populars —la quota de sòcia era d’uns cinc euros l’any— i fer espectacles 365 dies a l’any. Aquesta subvenció “dona per cobrir la seguretat d’un sol contracte”, assevera Buj.
“Tenim un teixit cultural base que està agonitzant i s’està morint; i després institucions mastodòntiques que no canvien res, però saben com autoabastir-se.” El president de l’associació Cronopios denuncia d’aquesta manera que gran part de les subvencions i dels mecenatges estan mantenint una cultura estratègica que no deixa créixer un altre tipus de cultura.
Un altre tipus de cultura que, a parer seu, dóna un servei a la ciutat: “oferir el contacte directe entre la ciutadania i l’espai on començar a projectar-se com a artista o ciutadà que participe”, diu el president de l’associació. Fins ara Cronopios ha organitzat cinefòrums, micros oberts de poesia, tertúlies filosòfiques… “Ha ofert un ‘intercanvi d’idees i de coneixement més enllà del mur rígid de l’acadèmia”, diu Ignasi Lirios, físic quàntic col·laborador habitual de l’associació. El Club “és un bressol dels millors poetes urbans contemporanis”, afirma Lirios. “Arjan Álvarez, guanyador del Poetry Slam de l’abril del 2017, és un dels exemples”.
El passat dijous el president de l’associació va reunir-se amb l’Ajuntament, que va transmetre el seu interés en la reobertura del Club Cronopios però no va voler entrar en política cultural. Per abordar aquesta, l’Ajuntament va instar el president a fer una reunió amb els sectors culturals per presentar una proposta. Per Ramon Buj és imprescindible entrar a debatre sobre la política cultural, perquè “tot i que reobri el Cronopios, continuaríem estant en precari i en aquesta mort crònica lenta”.
El president denuncia la carència d’una estructura per la base cultural i apunta a explorar noves fórmules: “potser hem de fer una cooperativa d’artistes”. I és que el Club Cronopios no és la primera associació cultural que tanca; just fa un any La Virgen-Despacho Cultural va haver de tancar el seu local, que hui ocupen narcos segons Sergio Markovich, un dels antics gestors d’aquesta associació. “Si l’Ajuntament afirma que està a favor de la cultura i que està en contra de l’especulació immobiliària, hauria de lluitar i tenir el mateix enemic”, assevera Markovich.
Just fa un any La Virgen-Despacho Cultural també va haver de tancar el seu local, que hui ocupen “narcos”, segons Sergio Markovich, un dels seus antics gestors
Tant Sergio Markovich com Ramon Buj coincideixen en el fet que la normativa està estructurada només perquè empreses amb gran capital hi puguen accedir i en que mai hi ha hagut una trobada en aquest àmbit per debatre una política cultura que puga afavorir la presència dels espais culturals més petits.
“Sovint se’ns confon: nosaltres no som ni bars encoberts, ni bars musicals; fem experimentació i creació de cultura i d’artistes”, matisa Buj. El 2016, l’Ajuntament va canviar la legislació per regular la música en viu als bars, però, va postergar una nova normativa per les associacions culturals. “Una normativa que em diuen que ja tenen feta, però per la qual no ens han consultat; no sabem si ens beneficiarà o ens perjudicarà”.
El proper divendres a les 8 de la vesprada, a plaça Catalunya, els cronopios hi seran de nou. Tot per enfrontar-se, seguint la terminologia de Cortázar, a aquests famas “que són els grans gerents de bancs i defensors de l’ordre”.
