A l’Escola Tomàs Moro del barri de Nou Barris de Barcelona van aconseguir enganyar la policia. Des de primera hora del matí, per blindar-se davant una incursió policial, van guardar dues urnes amb sobres buits en una sala. Quan cap a les 13h, els agents van rebentar les portes d’accés i van irrompre al recinte, les urnes amb paperetes ja havien estat intercanviades per les de sobres vuits. La brigada d’informació de la policia nacional no s’enduia vots i l’escola, a discreció, va poder continuar amb la votació i fer el recompte final.
A la recerca d’un col·legi més segur, al Clot, van aconseguir transportar col·lectivament paperetes i urnes plenes de vots de l’escola Dovella a l’Institut Zafra. I després, el col·legi Foment Martinenc es va sumar a la gimcana.
Segurament, el top de l’enginy, es va produir al poble maresmenc de Sant Iscle de Vallalta, on la Guàrdia Civil només va trobar un grup de persones jugant a dominó en comptes d’urnes per requisar. Abans que entressin, van aconseguir amagar les urnes i convertir la seu electoral en el Casal d’Avis que és durant tot l’any.
A primera hora del matí, alguns recintes van retirar les portes d’accés per evitar els precintes i en altres indrets van intentar dificultar el pas de la policia. A Campins, al Montseny, van creuar arbres a la carretera perquè la Guàrdia Civil no pogués sortir del poble. Efectivament, els agents van haver de buscar la sortida pels camins de muntanya i desorientats pels cartells falsos elaborats pel veïnat. Finalment, els van haver de rescatar els Mossos. A Sant Hilari de Sacalm un camió tallava l’accés al poble, a L’Hospitalet ho feien amb contenidors i a Mataró amb tractors, com els que van defensar el CAP Ronda Prim. En alguna poblacio que no hem pogut identificar, van optar per encadenar les urnes a blocs de ciment.
Així doncs, ahir a més de repressió va haver-hi molta imaginació i enginy. Dues històries s’entrecreuaven durant la jornada del referèndum: la brutalitat policial i les múltiples fórmules de resistència amb la finalitat d’aconseguir votar.
Gràcies a la història de resistència, els cossos de seguretat de l’Estat només van aconseguir clausurar 90 col·legis i intervenir-ne 308, 400 d’un total de 2.135. A molts altres, la gent va impedir-ho. Cos a cos, a Sabadell, la gent concentrada davant l’escola Nostra Llar va aconseguir fer retrocedir la Policia Nacional i a Sant Carles de la Ràpita també, amb un resultat de més de 40 persones ferides. Així mateix, a Mont Roig del Camp van fer fora la Guàrdia Civil del poble.
L’arribada de les urnes
A primera hora del matí, les urnes van entrar, clandestinament als col·legis. Eren bosses negres d’escombraries que arribaven amb vehicles als voltants dels col·legis quan encara era fosc. Les urnes havien arribat a Catalunya des de Xina fins a Elna, a la Catalunya Nord, des d’on s’havien creuat a Catalunya per diferents passos fronterers. Durant l’estiu s’havien transportat i distribuït entre domicilis propers a les seus electorals de tot Catalunya.
L’Estat no s’havia cansat de repetir que el referèndum no es faria, però finalment, a les vuit del matí, urnes i paperetes eren a les meses i els membres que les integraven també. En aquest sentit es va viure absoluta normalitat, però en tants altres, violenta excepcionalitat. Es va arribar a l’1 d’octubre amb detencions, persones investigades, escorcolls i pàgines web clausurades. I la jornada arrencava amb un matí d’intensa repressió policial i algunes agressions feixistes. La logística també es va veure afectada, perquè la Guàrdia Civil va intervenir la pàgina del cens, que va funcionar amb problemes durant moltes hores.
Especialment durant el matí, els cossos de seguretat de l’Estat van deixar portes esbotzades, destrosses dins els col·legis i moltes persones ferides, que finalment el Departament de Salut ha xifrat en 893.
Un dels ferits de gravetat va ser un noi que va rebre l’impacte d’una bala de goma, mentre defensava l’Institut Ramon Llull, al barri de l’Eixample de Barcelona, on va viure un dels episodis més violents de la jornada. La Policia Nacional espanyola va irrompre a l’escola, va requisar les urnes i va carregar contra la gentada que s’hi concentrava, arribant a disparar una quinzena de bales de goma, sense ni respectar el protocol intern. Així mateix, l’Institut Pau Claris del districte de Ciutat Vella també esdevenir un dels escenaris més durs. Els agents llançaven gent per les escales, etzibant-los puntades de peu i estirant-los els cabells. Marta Torrejillas va ser colpejada i ha denunciat públicament que van tocar-li els pits i van trencar-li tots els dits de la mà. Precisament, avui, l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau a Rac 1 ha assegurat que tenen denúncies per agressions sexuals durant les càrregues.
Al barri de la Mariola de Lleida, mentre algunes persones feien un massatge cardíac a un home que havia patit un infart, la policia va carregar. Precisament, una de les tres persones detingudes, segons el Ministeri de l’Interior, és de Terres de Ponent. Per altra banda, a Girona, els cossos policial van assaltar gairebé tots els col·legis electorals de la ciutat, com el Col·legi Verd, Bruguera o Pla de Palau, entre d’altres.
Fins i tot, columnes d’agents van arribar a pobles petits com Aiguaviva, al Gironès, on es van llançar gasos lacrimògens davant de l’Ajuntament, que era centre de votació, o Fonollosa, al Bages, on 70 guàrdies civils van irrompre al Consistori i hi van fer destrosses, denunciades per l’alcalde.
En alguns indrets, els bombers van fer d’escuts de la gent concentrada, com a Sabadell i Girona. Alhora, es van poder presenciar algunes escenes en què mossos d’esquadra s’interposaven entre la gent i la policia espanyola, tot i que el cos català també va intervenir algunes urnes.
Dins i fora dels col·legis, la gent va se pacient, fins i tot sota la pluja, i va exercir la resistència pacífica per protegir els col·legis. Durant la votació es van viure somriures i llàgrimes de molta gent que havia esperat moltes hores per votar. Els aplaudiments no van parar de sonar, especialment quan persones gran aconseguien dipositar la papereta.
Per la seva banda, l’equip d’observació internacional que es va distribuir pels col·legis va denunciar la violència policial i va lloar l’actitud de voluntàries, votants i el procediment electoral. Avui, la Comissió Europea ha trencat el silenci i ha manifestat “que la violència mai pot ser instrument de la política”. Tot i així, Mariano Rajoy, en la compareixença d’ahir nit, va insistir en què el referèndum no s’havia celebrat i que el que havia passat era la victòria de “l’estat de dret” davant els “abusos” de la Generalitat.
