Igual que en l’àmbit estatal, el PP castellonenc també té dues ànimes: una, més pròxima als postulats liberals, amb una actitud més oberta en qüestions com l’homosexualitat o, fins i tot, assumir la unitat de la llengua; l’altra és una ànima conservadora, liberal tan sols en doctrina econòmica, però amb unes profundes conviccions catòliques i d’herència franquista. Ambdues cohabiten en certa competència, però de forma disciplinada, principalment perquè les fissures no transcendisquen a la llum pública.
En aquesta radiografia del PP provincial, hi apareixen alguns dirigents clau. Javier Moliner Gargallo, president provincial del PP i de la diputació, i Vicent Sales, vicepresident a la diputació i mà dreta de Moliner. Formen part del sector oberturista del partit i intenten donar-li una pàtina moderna espolsant-se l’herència fabrista sense escarafalls. Segons fonts de l’Ajuntament de Castelló, Sales va provocar divisions internes quan va forçar el suport del PP en una declaració institucional de condemna del cop d’estat franquista proposada al plenari del consistori. Ambdós són regidors a la capital, Castelló, i comparteixen bancada al consistori municipal amb altres dues persones clau del partit local. Són Begoña Carrasco –que va substituir Alfonso Bataller com a portaveu de l’agrupació a la ciutat després que aquest perdera l’alcaldia l’any 2015 i dimitira– i Juan José Pérez Macián. Aquest últim és un clar representant del sector més conservador, catòlic i dretà del partit, tal com es pot comprovar quan es visita el seu perfil de Facebook, on es poden trobar afirmacions contra l’ús i la promoció del valencià, exaltacions de la Guàrdia Civil i altres cossos policials, així com mostres de suport a les principals reivindicacions de l’integrisme catòlic.
Vallejo també denuncia el favoritisme del Partit Popular castellonenc a l’hora d’assignar el pressupost de la diputació entre els diversos municipis, ja que considera que “hi ha un clar favoritisme i una estratègia de vot captiu respecte als que estan governats pel mateix PP”. Però, més enllà d’aquest fet, diu Vallejo: “L’hegemonia dels postulats del PP a Castelló també assenta les seues bases sobre una xarxa densa, el rastre de la qual es pot resseguir en desenes d’entitats representants de la societat civil. En aquest àmbit, recull un suport ampli entre les aficionades a les festes de bous al carrer”. Aquest gruix de població, dispersa entre els nuclis més poblats i els pobles més remots, és cooptat per la defensa de la festa taurina des del partit i també a través de les subvencions a associacions i festes taurines per part de la diputació. A més, també s’ha creat l’Escola Taurina de Castelló, una entitat acollida dins el paraigües de la diputació –i impulsada inicialment per Fabra– i destinada a instruir la gent més jove en el món de la tauromàquia.
Javier Moliner, president provincial del PP i de la diputació, i Vicent Sales, vicepresident a la diputació i mà dreta de Moliner, formen part del sector oberturista del partit
Però el PP castellonenc també troba suports dins l’associacionisme veïnal. Segons explicava el periodista Vicente Cornelles al seu bloc Ciudad Turquesa y Naranja, aquestes associacions “van perdre el seu caràcter reivindicatiu per abraçar les subvencions que el PP entregava tan generosament durant els 24 anys que ha manat a Castelló” i es preocupaven per “paelles monumentals, festes d’estiu, classes de bolillos i cursos de ioga mentre els barris s’ensorraven als seus peus perquè el PP no oferia solucions als problemes veïnals”. Una mostra d’això és que els presidents d’algunes d’aquestes associacions, com Francisco Cabañero, són militants del partit conservador.
*Article publicat al número 428 de la Directa. Subscriu-t’hi!
