Us imagineu a Michelangelo repintant la bòveda de la Capella Sixtina o bé destrossant a base de pic i martell la Pietat? Aquesta potent acció és la que està realitzant Blu, conegut grafiter i artista urbà italià, sobre la seva pròpia obra, aquests dies a Bolonya. La raó? L’exposició Street Art. Banksy & Co., organitzada per Genus Bononiae amb el suport de la Fundació Carisbo, que s’inaugurarà el pròxim 18 de març. En aquest esdeveniment també apareix el nom de Blu, malgrat li desagradi.
A Barcelona hi ha una de les seves peces més emblemàtiques: un pantagruèlic tauró compost per milers de bitllets de 100 euros ubicat al barri del Carmel
L’artista internacional es va donar a conèixer a finals de la dècada dels noranta, per les seves obres al centre històric de la ciutat de Bolonya, fetes principalment amb la tècnica del grafit. Les temàtiques que ha tractat en les seves obres són principalment socials: crítica al sistema capitalista, l’especulació immobiliària i la repressió de la contracultura. Com molts dels seus contemporanis, ha deixat la seva petjada a moltes ciutats arreu del món. Barcelona pot vantar-se d’una de les seves peces emblemàtiques: un pantagruèlic tauró compost per milers de bitllets de 100 euros ubicat al barri barceloní del Carmel. Ell sempre s’ha oposat al sistema de mercantilització de l’art, i per això, deixava les seves obres en l’espai public, per permetre que tothom en pogués gaudir. Així respectava uns dels pilars fonamentals de l’art urbà.
El juliol de 2013 una obra seva feta en les parets d’un centre social de Bolonya, salvava l’edifici d’un projecte de demolició per donar espai a una rotonda
Però no només s’ha ocupat d’art allunyat de la realitat de la seva ciutat. Blu està fortament lligat a la realitat dels centres socials, espais agregatius i de cultura alternativa. De fet, el juliol de 2013, una obra seva feta en les parets del centre social XM24, salvava l’edifici d’un projecte de demolició per donar espai a una rotonda, gràcies a la campanya de suport d’escriptores, artistes i militants dels espais alliberats.
Durant dècades totes les mostres d’art urbà s’han titllat de vandàliques des de les institucions de la ciutat de Bolonya, per justificar els processos de gentrificació amb polítiques de civisme i de criminalització. Fins i tot quan el street art ha esdevingut una moda i s’ha transformat en un mercat suculent pels mercants d’art i el sistema capitalista. Amb aquesta idea surt l’exposició Street Art. Banksy & Co., on algunes obres exposades seran despenjades de les parets de la ciutat amb la intenció de “guardar-les de la demolició i preservar-les de les inclemències del temps”, transformant-les en peces de museu.
Models antagònics
El mecenes del projecte és Fabio Roversi Monaco, membre de la llotja masònica Zamboni-De Rolandis, rector de la Universitat de Bolonya des del 1985 fins a l’any 2000, expresident de Bologna Fiere i de la Fundació Carisbo, actualment al capdavant del Banc Imi, de l’Acadèmia de belles arts i Genus Bononiae-Museus de la ciutat. Personatge clau de les elits bolonyeses, capaç d’acumular poder i riquesa en el seu pols per reprimir les oposicions. El 1987, quan celebrava el novè centenari de la universitat i el jovent protestava contra les grans despeses invertides en la celebració, va denunciar 21 persones. Tres anys després, en el moviment estudiantil de la Pantera contra la Llei Ruberti, que obria les universitats al finançament privat, les denuncies van ascendir a 127.
A tota aquesta provocació, Blu va decidir no quedar-se amb els braços plegats. Després de moltes reunions amb col·lectius i membres dels Centres Socials de la ciutat, va decidir esborrar totes les seves obres, realitzades durant gairebé 20 anys. Una resposta feta per sostracció, eliminant tots els murals, abans que esdevinguin peces de museu. I aixi també es va decidir per la obra del XM24, ara transformada en una paret grisa amb l’escrit de Jules Bonot “en qualsevol cas, cap remordiment”, feta per ell i alguns militants del centre social. Una lluita per mostrar el gris de la ciutat, que genera la mercantilització de l’art urbà, la gentrificació i la repressió als moviments (com el desallotjament de la Ex-Telecom, fa pocs mesos).
Les reaccions per tal acte no s’han fet esperar. Mentre mitjans de comunicació nacionals criticaven l’acció de Blu com quelcom sense sentit, altres intel·lectuals consideraven que era l’única manera possible per mostrar la dinàmica real del street art. Wu Ming, col·lectiu d’escriptors de Bolonya, proper a Blu deia “la mostra Street Art. Banksy & Co. és el símbol d’una concepció de ciutat que s’ha de combatre, basada en l’acumulació privada i la transformació de la vida i de la creativitat de tothom per avantatjar uns pocs”.
Si l’art urbà sempre va ser trencador amb l’art convencional i tot el circuit que l’envoltava, avui ens mostra un cop més com aquest es pot transformar i mostrar així el seu caràcter inconformista. Aquesta és, segurament, una lliçó de coherència per part del mateix artista en defensa de l’art urbà i com a resposta al model de ciutat que s’està creant: les parets tornaran a ser grises i només el cel serà Blu.
