El 25 d’abril, un dia abans que a la resta dels campus, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va donar el tret de sortida a una vaga de dos dies emmarcada principalment en reprendre la lluita del curs anterior, exigint una rebaixa del 30% de les taxes universitàries. També s’han posat sobre la taula altres demandes, com la denúncia de la presència de bancs i caixes als campus i òrgans de les universitats, la privatització dels serveis i l’ús de les càmeres de vigilància per controlar determinades persones del moviment estudiantil.
La vaga ha estat convocada per les assemblees de facultats i pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), que han dut a terme diverses accions les darreres setmanes per assenyalar els problemes i responsables de l’encariment de la universitat pública i la seva privatització, com per exemple l’encadenament davant la Secretaria d’Universitats i Recerca del 15 de març, un tall de carretera a l’AP-7 o diverses accions contra el banc Santander del campus de la UAB.
La nit del 24 d’abril, un centenar i mig de persones ja van passar la nit a la facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. L’endemà, ben d’hora, ja es van aixecar barricades a totes les carreteres d’accés i es van formar piquets a les entrades de les facultats. Tres estudiants, que muntaven una barricada amb contenidors prop de la facultat d’Educació, van ser identificades per agents de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra.
La vaga va tenir un seguiment del 95% al global de la UAB, segons Mariona Motjé, portaveu de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF). A la tarda, s’hi va sumar una representació de les estudiants franceses que també estan en lluita a les seves universitats. Motjé assegura que aquestes mobilitzacions són “del tot necessàries i imprescindibles, perquè la pujada del preu de les taxes impedeix que cada any hi hagi més estudiants i famílies amb pocs recursos que no poden entrar a la universitat”. Per a la CAF, explica Motjé la rebaixa de les taxes és “un punt de partida per aconseguir una universitat pública, de qualitat i gratuïta”. La situació encara pot empitjorar. Motjé avança que l’aplicació del model 3+2, que suposaria canviar un any de grau per un de màster, “obligaria a la majoria d’estudiants d’haver de cursar dos anys de màster, dels quals el seu preu és el doble de car que el dels graus”.
El segon dia amb tots els campus
El dijous 26 d’abril, es van sumar a la vaga altres universitats del Principat i d’arreu dels Països Catalans així com estudiants de secundària. A la UPF només ha convocat vaga el SEPC-UPF, sense adhesió formal de les assemblees, malgrat que segons la seva portaveu, Laia Mauri, “no han faltat forces per clausurar les classes”. Segons Mauri, “el seguiment ha estat del 100% a tots els campus, excepte al Campus Mar, donada la presència d’un centre mèdic al qual no s’hi pot prohibir l’accés”.
Mauri assenyala com a principals responsables de l’encariment de les taxes i la privatització universitària a la Unió Europea, “que és qui està aplicant el Pla Bolonya, el pla 3+2 i l’obligatorietat del Màster”, a l’Estat Espanyol, “amb el seu infrafinançament especialment arreu dels Països Catalans emparat en una Constitució aprovada només per homes” i la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat, “per no aplicar una moció que el mateix Parlament va aprovar com és la reducció del 30% de les taxes i assegurar l’equiparament de preu entre els crèdits de màster i graus”.
S’han aixecat barricades i s’han penjat pancartes per tal d’impedir l’accés de les estudiants en aquest campus, de manera pacífica i sense incidents, per informar les estudiants els motius de la vaga. Es desconeixen dades oficials de seguiment a la UB, però moltes estudiants han trobat els accessos tallats.
A la UAB, el matí de la jornada ha estat més agitat. Ben d’hora al matí, algunes càmeres de vigilància del campus han quedat inoperatives i s’han pintat les façanes del Banc Santander del campus. Poc després, el servei de seguretat privada del rectorat, el qual ha estat recentment en el punt de mira del focus mediàtic pel control d’activitats polítiques, ha dificultat el pas d’algunes estudiants encaputxades que estaven movent contenidors. Almenys, quatre cotxes del servei privat de seguretat (SPM) i dos cotxes de paisà amb membres de l’SPM han perseguit, barrat el pas i conduït a escassos metres d’algunes estudiants posant en perill la seva integritat física en diverses ocasions.
Una hora més tard, s’han cremat pneumàtics a una de les carreteres del campus. En aquell moment, un agent de l’ARRO ha identificat un periodista de la Directa per haver fotografiat les restes calcinades pel foc. A la UPF i la UB, en canvi, no hi ha hagut cap incident ni presència policia.
Motjé recorda els casos repressius que han patit les estudiants darrerament a la UAB, com el cas arran de l’ocupació al rectorat el 2013, conegut com a Som 27 i més.
La manifestació encapsulada
La manifestació ha arrencat al migdia des de la plaça Catalunya encapsulada pels Mossos d’Esquadra. Agents de l’ARRO han identificat manifestants i han requisat materials. La marxa ha pogut avançar fins a la meitat de Via Laietana, on un dispositiu dels Mossos d’Esquadra n’ha impedit el pas i l’ha fet desviar cap a la plaça Sant Jaume. Més de 3.000 estudiants s’han sumat a la convocatòria, amb càntics per la rebaixa de taxes, la no privatització i la República Catalana.
La portaveu del SEPC, Mercè Terés, ha subratllat la importància de relacionar la proclamació de la República amb les demandes estudiantils, argumentant que “davant la repressió de l’Estat espanyol, l’única via que queda és la de construir República, i que per a construir-la s’ha de parlar d’educació, perquè és essencial per construir qualsevol societat”. Terés assenyala el 155 com a impediment per avançar cap a un millor model del sistema educatiu, argumentant que “ha permès la renovació de llicències a escoles que segreguen per sexe” o que “no permet que a Catalunya floreixi cap reducció de preus que permeti a totes les estudiants accedir a la universitat”. Malgrat la repressió, ha definit la vaga com un “èxit rotund que ens ha de marcar el camí”.
