La judicialització del procés polític català ha anat in crescendo. Des de que el 4 de novembre de 2014, el Tribunal Constitucional va suspendre la consulta del 9-N, s’han anat desplegant procediments judicials contra membres del Parlament, del Govern, d’alcaldies, regidores o entitats, arribant al punt àlgid arran de l’aprovació de la llei del referèndum, el passat 6 de setembre. Les vies d’enjudiciament són diverses, en funció del tipus de delicte i els càrrecs investigats.
Ara bé, la Llei de Transitorietat, aprovada el mateix dia que la del Referèndum, contempla l’amnistia de les persones encausades. L’article 79.4 estableix que, en una futura república catalana, “els jutjats i tribunals sobreseuen o anul·len els processos penals contra investigats o condemnats per conductes que cerquessin un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d’un nou Estat de manera democràtica i no violenta”.
354 recursos contra ajuntaments i consells comarcals
Al llarg dels últims anys, segons dades de l’Associació de Municipis per la Independència, la Delegació del govern espanyol ha denunciat 106 ajuntaments i consells comarcals per impulsar la «sobirania fiscal», 105 per no penjar la bandera espanyola, 96 per pagar la quota anual de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) o la seva pertinença a l’entitat i 47 per declarar-se «territori català lliure i sobirà». Algunes de les causes han estat desestimades o arxivades.
Vuit municipis acusats de rebel·lió
A principis de l’any 2016, l’Audiència Nacional va obrir diligències als ajuntaments de Girona, Sant Cugat del Vallès, la Seu d’Urgell, Igualada, Celrà, Deltebre, Premià de Dalt i Vic per haver donat suport a la Resolució 1/XI del Parlament, sobre l’inici del procés polític a Catalunya, anul·lada pel Tribunal Constitucional. Els acusava de rebel·lió o sedició i també de prevaricació, desobediència, ús indegut de fons públics i usurpació de funcions.
Mas, Rigau, Ortega i Homs, condemnats pel 9-N
El desembre de 2014, el Tribunal Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decideix per unanimitat admetre querelles contra l’aleshores president de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta, Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau, per la consulta del 9-N. El febrer de 2017, van ser jutjats pels delictes de desobediència i prevaricació i finalment, el Tribunal dicta una condemna de dos anys d’inhabilitació a l’expresident i entre 18 i 21 mesos a les exconselleres, però els absol de prevaricar. Així mateix, més tard, i en aquest cas el Tribunal Suprem, va obrir un procediment judicial contra l’exconseller de Presidència Francesc Homs pel mateix 9-N, arran d’un informe que Homs va enviar a una empresa contractista de la consulta, en què informava que les gestions per preparar-la no vulneraven la seva suspensió. Finalment, va ser condemnat a un any i un mes d’inhabilitació i a pagar una multa de 30.000 euros, fet que el va obligar a deixar l’escó com a diputat al Congrés. A un dia de l’aprovació de la llei de referèndum, el Tribunal de Comptes amplia la causa del 9-N a set alts càrrecs de la Generalitat i demana una fiança de cinc milions.
Cas Santiago Vidal
El Consell General del Poder Judicial va decretar l’expulsió de la carrera judicial per al magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona Santiago Vidal durant un període de tres anys, el febrer de 2015, per haver participat en un grup de treball de caràcter privat que estava elaborant un projecte de Constitució catalana. Escollit senador per Esquerra republicana a les eleccions generals de novembre de 2015, Vidal va dimitir el febrer de 2017 per unes polèmiques conferències en les quals afirmava que el Govern de la Generalitat disposava de les dades fiscals de tota la població catalana.
Forcadell pel full de ruta
L’octubre de 2016, la Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, fou acusada de desobediència i prevaricació per haver permès la votació del nou full de ruta –les conclusions de la comissió parlamentària del procés constituent– malgrat la interlocutòria del Tribunal Constitucional. El 16 de desembre de 2016, Forcadell va declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per aquesta causa.
Cas Joan Coma
L’Audiència Nacional espanyola va obrir un procediment penal al regidor de Capgirem Vic Joan Coma Roure per un presumpte delicte d’incitació a la sedició, arran d’unes paraules pronunciades per l’edil en un plenari municipal el desembre de 2015. Coma, per expressar metafòricament la idea de superar el marc legal estatal en un procés d’autodeterminació, va dir que “per fer una truita abans hem de trencar els ous”. L’actuació de la justícia es va originar a partir d’una querella del regidor de la ultradretana Plataforma Vigatana, Josep Anglada. Després de desobeir l’ordre de presentar-se a declarar en diverses ocasions, el gener d’enguany va ser detingut per una dotació de Mossos i conduït a Madrid, on hagué d’enfrontar un surrealista interrogatori per part del fiscal Vicente González, pocs dies més tard el jutge Ismael Moreno va decidir arxivar la causa i remetre l’expedient al jutjat de Vic, per tal que determini un possible delicte de prevaricació o desobediència, unes qualificacions que fins aleshores no havien aparegut.
Cas Montse Venturós
L’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha estat investigada per no despenjar l’estelada del balcó de l’Ajuntament en període electoral. El 4 de novembre de 2016, els Mossos d’Esquadra la detenen per obligar-la a declarar i finalment, quatre mesos més tard, el Jutjat d’Instrucció número 1 de Berga entén que l’exhibició d’una estelada a la façana de consistori no pot considerar-se un “acte de propaganda”, penalitzat per la Llei Electoral, i decideix arxivar la causa. Al mateix temps, el jutge tampoc considera que Montse Venturós cometés un delicte de desobediència a l’autoritat en no despenjar-la.
Multes a Omnium i l’ANC
El maig de l’any passat, les dues principals entitats que s’han significat en impulsar el procés independentista des de la societat civil (Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana) van rebre dues multes de 330.000 de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) per considerar que havia utilitzat dades privades amb finalitat ideològica en una enquesta que ambdues havien impulsat abans de la consulta del 9-N de 2014 i amb una sanció addicional de 90.000 euros per allotjar dades en un servidor als Estats Units, aprofitant un canvi de la normativa europea. L’ANC va rebre una ordre d’embargament dels seus comptes.
Investigat per uns twits
El maig de 2017, l’advocat i escriptor Hèctor López Bofill és citat a declarar per la Fiscalia Superior de Catalunya per una «sèrie de twits» publicats des del seu compte de Twitter. La investigació estaria motivada per una piulada de l’abril en què deia: “Quan siguem independents jo m’enrecordaré dels jutges, fiscals i funcionaris diversos que ara contribueixen a extorquir Catalunya”.
Procediment per la compra d’urnes
Arran d’una querella de la fiscalia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya investiga des del juny passat la consellera de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat, Meritxell Borràs, de presumptes delictes de prevaricació, desobediència i malversació, per la convocatòria del concurs públic per l’adquisició de 12.000 urnes destinades al referèndum de l’1 d’octubre. Les diligències segueixen el seu curs, malgrat que el juliol els advocats de Borràs van demanar l’arxiu de la causa pel fet que el concurs de compra de material electoral finalment s’havia declarat desert.
Convocatòria del referèndum
L’endemà de la Diada de l’11-S comença una escalada repressiva per part de l’Estat espanyol, que arranca amb l’admissió a tràmit per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de dues querelles presentades per al Fiscalia contra tots els membres del Govern i cinc dels set membres de la Mesa del Parlament – Carme Forcadell, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet- per haver tramitat la llei del referèndum, el passat 6 de setembre. A més dels delictes de desobediència i prevaricació, s’hi afegeix el de malversació de fons públics, que podria comportar penes de presó.
Més de mil càrrecs públics advertits
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya envia el dimarts 12 de setembre una notificació a un miler llarg de càrrecs públics catalans, mitjançant la qual els recorda la suspensió de la llei del referèndum per part del Tribunal Constitucional i que, en conseqüència, qualsevol actuació destinada a permetre’n la preparació o celebració suposarà incórrer en responsabilitats penals. La comunicació la reben el president de la Generalitat i els 13 membres del Govern català, els 948 alcaldes i alcaldesses i altres alts càrrecs de l’administració catalana, com els directors de TV3 i Catalunya Ràdio. El mateix dia, el major dels Mossos d’Esquadra és citat per la Fiscalia del TSJC (juntament amb els màxims responsables del Cos Nacional de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya) on reben la instrucció d’ “intervenir els efectes o instruments destinats a preparar o celebrar el referèndum il·legal, requisant urnes, sobres electorals, manuals d’instruccions pera als membres de les meses electorals, impresos electorals, propaganda electoral, elements informàtics”
712 alcaldies investigades
El 13 de setembre, la Fiscalia General de l’Estat cursa ordre a les fiscalies provincials catalanes d’obertura de diligències d’investigació sobre els 712 ajuntaments i consells comarcals que fins ara han donat suport public al referèndum de l’1-O i la voluntat de cedir espais municipals per la seva celebració. Segons l’ordre, els edils hauran de declarar amb la categoria d’investigats, assistits per advocat i, en cas que no ho facin es demana que la seva detenció, “oficiant als Mossos d’Esquadra com a policia judicial per a que portin a efecte en el termini més breu possible”. Algunes de les titulars d’alcaldia al·ludides (entre elles, totes les de la CUP), han manifestat que desobeiran l’ordre de presentar-se a declarar, quan arribi, mentre que des de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha demanat als càrrecs associats que vagin a la cita judicial perquè “no tenim res a amagar”. Les 712 alcaldies es convoquen una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el dissabte 16 de setembre.
Denúncia per un acte a la universitat de València
La Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de València, presidida per l’advocat exfalangista Juan García Sentandreu, presenta una denúncia davant el Ministeri Fiscal contra la diputada de la CUP Anna Gabriel, el diputat de CSQP Joan Josep Nuet, les organitzacions Acontracorrent i La Rebel, les membres de l’Assemblea de Representants de la Facultat de geografia i Història, contra la Delegació d’Estudiants de la Universitat de València i contra el Rector de la Universitat per una xerrada sobre el procés català al campus universitari. L’acte finalment, finalment, fou autoritzat però la policia local de València va impedir a Gabriel i altres militants de l’esquerra independentista fer un acte comunicatiu al carrer el mateix dia pel matí.
Querelles contra l’AMI i l’ACM
El ministeri públic presenta una querella contra la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i diputada de Junts pel Sí, Neus Lloveras, i el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (PDEcat), per la seva col·laboració amb el referèndum. El text els atribueix els delictes de desobediència, prevaricació i malversació, però finalment, ha acordat investigar-los només per desobediència. A més, la Fiscalia sol·licita quatre mesures cautelars: ordenar a totes les alcaldies la retirada de cartells sobre el referèndum, prohibir-los “imprimir, colocar o difundir por cualquier medio los carteles de fomento de la participación a favor del sí” i el tancament de les pàgines web de les dues entitats.
Querella contra la sindicatura electoral
La fiscalia de Barcelona es querella contra Marc Marsal, Marta Alsina, Josep Pagès, Jordi Matas i Tània Verge, els cinc membres de la sindicatura electoral de Catalunya, per realitzar actes que afavoreixen la celebració del referèndum. El Ministeri Públic els acusa de delictes d’usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació de fons públics.
